Diferència entre les revisions de "Riu"
mSense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image: Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG|thumb|right|Riu Sar en [[Galícia]], [[España]].]] | [[Image: Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG|thumb|right|Riu Sar en [[Galícia]], [[España]].]] | ||
Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix ab continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en atre riu | Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix ab continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en un atre riu (del qual es diu que és un [[afluent]]). La part final d'un riu és la seua [[desembocadura]]. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües se perden per infiltració i evaporació: és el cas dels rius alòctons (dits així perque les seues aigües procedixen d'atres llocs ab clima més humit), com el cas del [[Okavango]] en el fals delta on desemboca o en numerosos [[uadi]]s (''wadi'' en anglés) del [[Sáhara]] i d'atres [[desert]]s. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riuet o [[riera]]. | ||
== Topografia == | == Topografia == | ||
[[Image: Puente-angostura.jpg|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de giner de 1967]] | [[Image: Puente-angostura.jpg|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de giner de 1967]] | ||
Un riu està compost per varies parts bàsiques. Per lo general | Un riu està compost per varies parts bàsiques. Per lo general els rius, especialment els més grans, se dividixen en tres parts principals, d'acort ab la seua capacitat erosiva i de transport de sediments: curs superior, curs mig i curs inferior. Existixen alguns rius que presenten caràcters especials en este sentit: en l'image corresponent al riu [[Amazones]] prop de Manaos se distinguix la diferent coloració de les aigües en la confluència del [[Amazones]], en primer terme, ab el riu Negre, el nom del qual es deu a la coloració més obscura i ab menys sediments d'est últim riu pel fet de que el seu recorregut se troba en la seua major part sobre l'escut guayanés, ab aigües en les que els sediments argilosos són prou escassos. Este fet significa que els dos rius corresponen a zones distintes des d'este punt de vista: el riu Negre discorre sobre terrenys que podríem calificar de curs mig, mentres que l'Amazones ya se troba en el curs baix quant rep les aigües del Negre. | ||
=== Curs superior === | === Curs superior === | ||
[[Image: Serranía_del_Interior.JPG|thumb|left|350 px|Un chicotet torrent, afluent del riu San Juan (a la seua vegada | [[Image: Serranía_del_Interior.JPG|thumb|left|350 px|Un chicotet torrent, afluent del riu San Juan (a la seua vegada afluent del riu [[Guárico]] en [[Veneçuela]], pertanyent a la [[conca del Orinoco]], se desprén de la part meridional de la [[Serrania del Interior]]]]. | ||
Generalment | Generalment esta part dels rius coincidix ab les àrees montanyoses d'una conca determinada. Ací el potencial erosiu és molt major i els rius solen formar valls en V al encaixar-se en el relleu, encara que hi ha excepcions molt importants com la que pot vore's en un chicotet afluent en el curs superior del riu Guárico (Veneçuela) en el que la vegetació en el fondo de la vall impedix l'erosió al retindre l'aigua durant molt de temps, lo que li fa tindre un cabal casi permanent. Algunes vegades, quant esta part d'un riu se troba en regions de montanya de clima sec poden denominar-se [[barranc]]s, [[ramble]]s o [[torrent]]s. | ||
=== Curs mig === | === Curs mig === | ||