Cyanoloxia cyanoides
El picogrueso negriazul[1] (Cyanoloxia cyanoides) és una espècie d'au paseriforme de la família Cardinalidae, pertanyent al gènero Cyanoloxia, anteriorment colocat en el gènero Cyanocompsa. És natiu de Mèxic, América Central i Amèrica del Sur.
Noms comuns
Se li denomina també picogrueso negre azulado (en Perú i Costa Rica), picogordo negriazulado (en Equador i Panamà), picogordo negre o picogordo azulnegro (en Mèxic), piquigrueso blau (en Colòmbia), piquigrueso blau i negre (en Hondures) o picogordo blau (en Veneçola),[2] o realejo negre.cita requerida
Distribució i hàbitat
Es distribuïx des del surest de Mèxic (estat de Veracruz|Veracruz]]) cap al sur per l'alvertent del Golf i caribenya de Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua i també per l'alvertent del Pacífic de Costa Rica i Panamà, des del nort de Colòmbia cap a l'est fins al noroest de Veneçola (per abdós vertents dels Vages), cap al sur a oest dels Vages de l'oest de Colòmbia, oest d'Equador, fins al noroest de Perú.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna pero és molt més sentida que vista, en la seua hàbitat natural: el sotobosque dens de selves humides de terres baixes, les vores dels boscs i els boscs alts de creiximents secundaris. Fins als 1000 m d'altitut.[3]
Descripció
El seu pico negre triangular i massiu, en la base casi tan gros com el cap, i la seua llongitut de 15 cm ho distinguixen dels seus parents, Cyanocompsa parellina (en qui compartix hàbitat en Centroamérica) i Cyanoloxia brissonii (espècie més meridional), per lo demés similars. El plomall dels machos és blau en negre, lluent a la llum; es diferencien de les femelles en que estes són de plomall castany obscur.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie C. cyanoides va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Frédéric de Lafresnaye en 1847 baix el nom científic Coccoborus cyanoides; el seu localitat tipo és: «Panamà».[2]
Etimologia
El nom genèric femení «Cyanoloxia» és una combinació de la paraula del grec «kuanos» que significa ‘blau obscur’, en el gènero Loxia Linnaeus, 1758, els piquituertos. En ornitologia, el terme «loxia» s'utilisa per a una varietat de pinzones de pico gros o aus paregudes als pinzones; i el nom de l'espècie «cyanoides» és una combinació de l'epítet de l'espècie Loxia cyanea Linnaeus, 1758 (un sinònim de Cyanoloxia brissonii) en de la paraula del grec «oidēs» que significa ‘semblat, que s'assembla’.[4]
Taxonomia
La present espècie i C. brissonii varen estar històricament incloses en el gènero Cyanocompsa fins que els estudis de Robert W. Bryson Jr. i colaboradors en 2014 varen demostrar que formaven un clado en Cyanoloxia glaucocaerulea.[5] Com a conseqüència, les dos espècies varen ser transferides per al present gènero, #lo que va ser reconegut pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 724 i pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2019-C-1a.[6][7]
L'espècie Cyanoloxia rothschildii era anteriorment tractada com una subespecie amazónica de la #present pero va ser separada com a espècie plena en base en els mateixos estudis de Bryson i colaboradors, que varen demostrar que són profundament divergents des del punt de vista genètic.[5] També diferixen notablement tant en el color del plomall com en la vora de les tres subespecies de la #present.[3] La separació va ser reconeguda pel SACC en la Proposta N° 736 i pel N&MACC en la Proposta 2019-C-2.[8][9]
Subespecies
Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[10] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Cyanoloxia cyanoides concreta Du Bus de Gisignies, 1855 – surest de Mèxic (Veracruz i nort d'Oaxaca fins al sur de la península de Yucatán), nort de Guatemala, Belize i Hondures.
- Cyanoloxia cyanoides caerulescens Todd, 1923 – Nicaragua cap al sur fins a l'oest de Panamà.
- Cyanoloxia cyanoides cyanoides (Lafresnaye), 1847 – centre i est de Panamà, noroest de Veneçola (des d'Zulia i abdós vertents dels Vages a l'est fins a Miranda) i nort i oest de Colòmbia cap al sur a occident dels Vages per l'oest d'Equador fins al noroest de Perú (Tombes, Piura).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el 11 de maig de 2026. P. 161.
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAB - ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cyanoloxia cyanoides en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Cyanoloxia p. 127; cyanoides p. 127»
- ↑ 5,0 5,1 (2014).Journal of Biogeography.41(3): 587–599ISSN 0305-0270.doi:10.1111/jbi.12218.
- ↑ (decembre de 2018).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (octubre de 2016).South American Classification Committee.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada209C2 - ↑ (giner de 2017).South American Classification Committee.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.