Anar al contingut

Cyanocompsa parellina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Blue Bunting, male.jpg
picogrueso blau (Cyanocompsa parellina)


El picogrueso blau[1] (Cyanocompsa parellina), també denominat realejo blau, colorín azulnegro o azulejito (en Mèxic), azulito obscur (en Nicaragua) o piquigrueso blau (en Hondures),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cardinalidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Cyanocompsa. És natiu de Mèxic i del centre nort d'América Central.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx de forma disjunta; o llarc d'abdós vertents de Mèxic, en la del Pacífic des de Sinaloa i en la del Golf des de Nou #León cap al sur, per la península de Yucatán, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, fins a l'extrem nort de Nicaragua.[3]

Esta espècie és considerada prou comuna a comuna en la major part de la seua distribució, en les seues hàbitats naturals: les vores del bosc, zones de xara i sotobosque de boscs alts. Des del nivell de la mar fins als 1800 m d'altitut en Mèxic; fins als 900 m en Guatemala.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

És similar al picogrueso negre (Cyanoloxia cyanoides), es distinguix d'est per ser de menor tamany (uns 12 cm de llongitut), tindre el pico més menut i no ser tan obscur. Els machos tenen plomall blau obscur, lluent en la #front, galtes i obispillo. Les femelles són de color castany lluent, de coloració més forta en les parts dorsals.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. parellina va ser descrita per primera volta pel zoólogo francés Charles Lucien Bonaparte en 1850 baix el nom científic Cyanoloxia parellina; el seu localitat tipo és: «Alvarado, Veracruz, Mèxic».[2]

El gènero Cyanocompsa va ser introduït pel ornitólogo alemà Jean Cabanis en 1861, que va designar originalment a Fringilla parellina i.i. Cyanoloxia parellina (la present espècie), com la espècie tipo.[4]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Cyanocompsa» és una combinació de la paraula del grec «kuanos» que significa ‘blau obscur’, i «kompsos» que significa ‘bell’, ‘elegant’; i el nom de l'espècie «parellina» prové del llatí modern «parellinus» que significa ‘de color violeta’.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El present gènero històricament incloïa tres espècies, fins que els estudis de Robert W. Bryson Jr. i colaboradors en 2014 varen demostrar que dos espècies llavors en el gènero, C. cyanoides i C. brissonii, formaven un clado en Cyanoloxia glaucocaerulea.[6] Com a conseqüència, les dos espècies varen ser transferides per al gènero Cyanoloxia, #lo que va ser reconegut pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 724 i pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2019-C-1a.[7]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[8] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Cyanocompsa parellina beneplacita Bangs, 1915 – noreste de Mèxic (Nou #León i extrem oest de Tamaulipas).
  • Cyanocompsa parellina indigotica (Ridgway), 1887 – oest de Mèxic des del centre de Sinaloa al sur en l'alvertent del Pacífic fins al sur d'Oaxaca i l'extrem suroest de Chiapas.
  • Cyanocompsa parellina lluïda Sutton & Burleigh, 1939 – interior del sur de Tamaulipas.[8]
  • Cyanocompsa parellina parellina (Bonaparte), 1850 – est de Mèxic (des d'Veracruz, este de Pobla i nort d'Oaxaca fins a Tabasco, centre de Chiapas i península de Yucatán) al sur fins al noroest de Nicaragua.

Alguns autors consideren a la subespecie lluïda com indistinguible de beneplacita.[3]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el 11 de maig de 2026. P. 161.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 13 de maig de 2026.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Cyanocompsa parellina en Birds of the World.
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Cabanis1861
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Cyanocompsa p. 126; parellina p. 292»
  6. (2014).Journal of Biogeography.41(3): 587–599ISSN 0305-0270.doi:10.1111/jbi.12218.
  7. (decembre de 2018).North & Middle America Classification Committee.
  8. 8,0 8,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.