La República Checa (en tec Ceská republika) o Tèquia (en tec Cesko) és un Estat de la Unió Europea (UE). Llimita al nort en Polònia, a l'est en Eslovàquia, al sur en Àustria, i a l'oest en Alemanya. Junt en Polònia, Eslovàquia i Hongria, integra el Grup Visegrad de nacions de la Europa central.

Bohèmia, la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una conca, drenada pel Labe (riu Elba) i el Vltava (riu Moldava). Moràvia, la part oriental, és també montanyosa i està drenada pel riu Moraviana. Silèsia, la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia.

El 1 de giner de 1993, Tecoslovàquia es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa i la República Eslovaca (o Eslovàquia) són dos països independents.

Història

El territori chec fon unificat a finals del sigle IX per la dinastia dels premyslitas (tec Premyslovci, este nom significa els que pensen molt). El Regne de Bohemia fon un poder regional significant, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del Sacre Imperi Romà, les mines d'or van convertir el regne en un poder que no tenia imposts, i podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament.

Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en Europa central. Durant el regnat de Carles IV de Luxemburc (1344-1378), Bohèmia va viure la seua época d'or (sempre propiciat per les mines del mateix metal). Carles IV va convertir a esta monarquia en la capital del Sacre Imperi Romà Germànic. L'any 1348 va fundar la Universitat Carolina de Praga, el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.

Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors van ser els conflictes religiosos com les guerres husites provocades per la crema en la foguera del reformiste Jan Hus en 1415 en el Concili de Constanza.

Després de la dinastia dels reis polonesos Jagellón, fon triat en 1526 al tro chec Ferrando I d'Habsburgo. En este acte, i per quasi quatre-cents anys, els Habsburgo van ocupar la corona checa, i per tant, va passar a formar part del Imperi Austríac, posteriorment Austrohúngar. Davall el règim dels Habsburgo, Bohèmia va patir guerres devastadores com la Guerra dels Trenta Anys en el sigle XVII i la Guerra dels Set Anys durant l'época de la reina Maria Teresa en 1756-1763, pero també es va beneficiar de l'impuls econòmic i social que va viure la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que van convertir Bohèmia en el cor industrial de la monarquia.

Després del colapse del Imperi Austrohúngar després de la Primera Guerra Mundial, els tecs junt en els seus veïns els eslovacs es van unir per a formar la república independent de Checoslovàquia en 1918. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, la qual cosa va portar a la dissolució de Checoslovàquia quan Alemanya va anexar a esta minoria en virtut dels Acorts de Múnich en 1938 i Eslovàquia va declarar la seua independència. L'Estat tec restant fon ocupat pels alemans en 1939.

Al finalisar la Segona Guerra Mundial, Checoslovàquia es va convertir en un Estat socialista alineat en la Unió Soviètica. En 1968, una intervenció armada de forces del Pacte de Varsòvia va acabar en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre Alexander Dubcek, conegudes com la primavera de Praga (en tec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "socialisme en rostre humà". En 1989, Checoslovàquia va adoptar el multipartidisme i va començar a abandonar progressivament l'economia socialiste, la qual cosa es coneix com Revolució de Vellut. El 1 de giner de 1993 Checoslovàquia es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa, d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia), d'un atre, són dos països independents.

La República Checa es va adherir a la OTAN en 1998 i a la Unió Europea en 2004.

Enllaços externs


Portal UE Unió Europea (UE)  

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia