Beniparrell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Beniparrell
Archiu:95px-Localisació de Beniparrell respecte de la Comunitat Valenciana.png Archiu:Escut de Beniparrell.jpg
Archiu:160px-Localisació de Beniparrell respecte de l'Horta Sur.png
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Sur
Partit judicial: Picassent
Ubicació: 9 km de la capital de província
Altitut: 20 msnm
Superfície: 3,7 km²
Població: 1.896 hab.
Densitat: 512,43 hab./km²
Gentilici: Beniparrellà/Beniparrellera
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46469
Festes majors: 20 de giner y 6 d'agost
Alcalde: Vicent Josep Hernandis Costa (GIB)
Pàgina web: {{{web}}}


Beniparrell es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca l' Horta Sur.

Geografia

Situat en la zona de transició de l' Horta de Valéncia a la Ribera del Xúquer. La superfície del terme es plana. Drena el terme el barranc de Picassent.

El clima es mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Beniparrell llimita ab les localitats de Albal, Alcàsser y Silla totes elles de la província de Valéncia.

Història

En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, pero una vegada conquistat el Regne de Valéncia, passa a mans de Arnau de Romaní en agraïment per els servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de Valéncia. Després de alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.

En els últims anys del segle XIV, se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant de este on comença a establir-se la població. Durant les desamortisacions del segle XIX el convent passa a mans privades, de nou al baró.

Al voltant de 1850, Beniparrell construïx el seu propi ajuntament encara que després passaria a formar part de Albal durant un temps, fins a que de nou se establí com una ciutat independent per dictamen de la reina regente Maria Cristina (1892). A partir de este moment la historia del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a la aplegada de la democràcia, i ab ella les primeres eleccions municipals ab sufragi universal.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995 Severino Casañ Planells IU
1995 - 1999 Severino Casañ Planells IU
1999 - 2003 Severino Casañ Planells IU
2003 - 2007 Lucinda Daviu Martí PP en coalició ab IU
2007 - 2011 Vicente José Hernandis Costa GIB en coalició ab PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Conta ab una població de 1.810 habitants en 2006.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
503 581 683 748 819 901 1.016 1.044 1.321 1.366 1.611 1.808 1.810 1.896

Economia

Tots els cultius son de regadiu. El taronger es la principal producció. Se cultiva també creïlles, cacau, fesols, hortalices, cereals i frutals. Se rega ab aigües del Xúquer a través de la Sequia Real del Xúquer i també ab aigües del subsol. Hi ha varies granges avícoles.

La industria se troba vinculada a la de la capital de la província (mobles, joguets, paper, etc.); funcionen almagasens per a la manipulació de la taronja.

Monuments

  • Iglésia Parroquial. Ab pintures del segle XVIII, esta dedicada a Santa Bàrbara.

Festes locals

  • Festes Majors. Celebren les seues festes a la Verge del Carme el 15 y 16 de juliol.
  • Santa Bàrbara. Se celebren del 3 al 4 de decembre.

Accessos

Creua el terme la carretera de Valéncia a Gandia.

Enllaços externs