Ir al contenido

Olivera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Olivera

Erro al crear miniatura:
Olivera

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Lamiales
Família Oleaceae
Gènero Olea
Espècie Olea europaea
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Olea europaea range.svg
Distribució natural i zones de cultiu
Archiu:Olivera mil·lenària (Les Coves de Vinromà).JPG
Olivera milenària (Les Coves de Vinromà)
Archiu:Oliveras aceiteras (Torrechiva).JPG
Oliveres (Torrechiva)

L'olivera (Olea europaea) és un arbre perennifoli de la família de les oleàcees, cultivat des de l'antiguetat per l'obtenció d'oli d'oliva i olives de taula. És propi del sur d'Europa, nort d'Àfrica i regions mediterrànees d'Àsia Occidental. S'adapta bé als climes mediterràneus, resistix la sequera i preferix sols ben drenats i solats.

Descripció

És un arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 10 metros d'altura, encara que en cultius es manté més baix. El tronc és tortuós, de corfa escamosa i grisenca, i pot arribar a ser molt gros i foradat en els eixemplars més vells.

- Fulla: Les fulles són oposades, simples, llanceolades, de marge sancer. El feix és de color vert fosc i brillant, mentres que l'envés és grisenc i cobert de pèls escames. Mesuren entre 3 i 9 cm de llarc.

- Flor: És una espècie principalment hermafrodita, encara que poden haver flors només masculines. Les flors són chicotetes, de color blanc-crema, agrupades en inflorescències axilars, i apareixen entre maig i juny.

- Fruit: El fruit és l'oliva, una drupa carnosa de forma variable segons la varietat. El seu color va del vert al negre en madurar. Es recolecta generalment entre octubre i giner, segons l'us.

- Tronc: El tronc és rugós, de color gris clar, sovint carregat de rebrots i en formes molt irregulars i antigues. És molt resistent a les condicions adverses i pot regenerar-se des d'arrels.

Hàbitat

L'olivera preferix sols calcaris o llaugerament àcits, ben drenats i plens de sol. Es troba tant en conreu com subespontània en garrigues i terrenys abandonats. Aguanta be les temperatures altes i la sequera, pero és sensible a les gelades prolongades. És característica del paisage mediterràneu i està present en gran part del litoral i prelitoral valencià, andalús, extremeny i murcià.

Taxonomia

Olea europaea fon descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 8 (1753).

Citologia

Té un número cromosòmic 2n = 46.

Etimologia

  • Olea: del llatí olea, 'olivera', que prové del grec élaia.
  • europaea: ‘d'Europa’, fent referència a la seua distribució principalment europea.

Usos

L'olivera és una de les espècies més importants de la mediterrànea pel seu fruit, l'oliva, del qual se n’obté oli, i també es consumix directament com a olives trencades, olives en salmorra, etc. La fusta d'olivera és molt dura i apreciada en ebanisteria. Tradicionalment s'ha usat com a planta medicinal, i les fulles tenen propietats hipotensores.

Conservació

No està amenaçada, i és molt cultivada. No obstant, les malalties com la Xylella fastidiosa han afectat diverses zones. L'abandó de camps pot favorir l'expansió descontrolada d'oliveres silvestres en certes regions.

Refranys valencians

  • “D'oliva vella, oli vell”

Referències

Bibliografia

  • Valdés, B. (2012). Flora vascular de Andalucía occidental. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía
  • Tutin, T.G. et al. (1964–1980). Flora Europaea

Enllaços externs

Commons