Jaime Siles
Jaime Siles Ruiz (Valéncia, 16 d'abril de 1951), és un escritor, poeta, filòlec, crític lliterari, traductor i catedràtic de filologia clàssica valencià.
Jaime Siles formà part del grup Los novísimos, determinant en la poesia espanyola a partir de 1970. Encara que ya havia publicat alguns poemes en revistes i plaquetes, es va donar a conéixer sobretot en el seu llibre Cànon. La seua joventut fon un verdader afany per ampliar els seus coneiximents. Políglota, erudit i humaniste, ha desenrollat la seua llabor intelectual en numerosos àmbits de la cultura com a crític de lliteratura, art i teatre. Com a especialiste en cultura clàssica, ha destacat en l'àmbit de la Filologia Clàssica per les seues investigacions sobre les llengües prerromanes de la península ibèrica, el llatí prelliterari i arcaic, la lliteratura llatina d'época clàssica i la seua pervivéncia en la modernitat. Atres camps seus d'investigació han segut la poesia del barroc i la poesia espanyola del sigle XX, en especial dedicació a la de la generació del 27.
Biografia
Estudis
Comença en l'any 1968 els seus estudis universitaris de Filosofia i Lletres en la ciutat de Valéncia, i dos anys més tart es trasllada a l'Universitat de Salamanca, a on en 1973 es llicencia en Filologia Clàssica en Premi Extraordinari, doctorant-se en la mateixa universitat i especialitat en 1976, també en Premi Extraordinari. La seua tesis, "Lèxic de les inscripcions Ibèriques", es considera la primera consagrada íntegrament a una llengua prerromana, l'ibèric; publicada nou anys més tart, este treball ha segut el germen de numeroses investigacions sobre la llengua ibèrica.
Becat per la Fundació Juan March, amplià els seus estudis en l'Universitat de Tübingen baix la direcció d'Antonio Tovar (1974-1975). Posteriorment, de 1975 a 1976 treballà com a investigador contractat en el Departament de Llingüística de l'Universitat de Colónia, a on colaborà en Jürgen Untermann en la redacció de Monumenta Linguarum Hispanicarum.
Professor
De 1976 a 1980 fon professor interí de Filologia Llatina en l'Universitat de Salamanca; de 1980 a 1982, per oposició, professor titular en la d'Alcalà de Henares. En 1983 obtingué la càtedra de Filologia Llatina de l'Universitat de La Laguna (Tenerife). Eixe mateix any fon nomenat Director de l'Institut Espanyol de Cultura en Viena i Agregat Cultural en l'Embaixada d'Espanya en Àustria. Catedràtic Honorari de l'Universitat de Viena (1984-1986); Gastprofessor de les Universitats de Graz i de Salzburg (1985 i 1986); Professor Visitant de les Universitats de Madison-Wisconsin i Bérgamo (1989 i 1990); Professor de l'Universitat de Berna (1990 i 1991); Ordentlicher Professor de l'Universitat de St. Gallen (1989-2002) de la Facultat de Ciències de la Cultura que ha segut decà (1997-1998); Professor Visitant de la de Torí i de l'Universitat de -Ginebra (1996 i 2000-2001), entre unes atres. Actualment és Catedràtic de Filologia Llatina en l'Universitat de Valéncia.
Atres càrrecs
Ha segut secretari de redacció de la Revista de Occidente, president de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (2008-2016), director de l'Aula d'Estudis Clàssics de l'Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de Valéncia, director del Departament de Filologia Clàssica de l'Universitat de Valéncia, i assessor de cultura en la representació permanent d'Espanya davant l'Oficina de l'Organisació de les Nacions Unides.
Lliteratura
Als díhuit anys va publicar el seu primer llibre de poesia, Génesis de la luz, que donà inici a una fecunda i exitosa trayectòria poètica, reconeguda per numerosos premis: Premi Ocnos (1973); Premi Nacional de la Crítica (1983); Premi Internacional Loewe (1989), Premi Internacional Generació del 27 (1999), Premi Jaime Gil de Biedma (2018). Pel conjunt de la seua obra, ha segut guardonat en el premi Teresa de Ávila (2003), el premi bienal de les Lletres Valencianes (2004) i el Premi Andrés Bello (2017); en 2006 obtingué el Premi José María Pemán d'artículs periodístics.
(Secció per completar)