Anar al contingut

Myiozetetes similis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:32 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Myiozetetes-similis-001.jpg
bienteveo sociable (Myiozetetes similis)

El bienteveo sociable[1] (Myiozetetes similis) és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae, pertanyent al gènero Myiozetetes. És natiu de la Amèrica tropical (Neotrópico), des de Mèxic, per América Central i del Sur fins al noreste d'Argentina.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Se li denomina també luis gregario o luisito comú (en Mèxic), mosquero chepillo (en Guatemala),[2] chilero social (en Hondures, güis chic (en Nicaragua), mosquero cejiblanco (en Costa Rica), mosquero social (en Panamà, Equador i Perú), pitirre copete roig (en Veneçola), suelda social (en Colòmbia), pitogüe mijà (en Paraguay o benteveo mijà (en Argentina).[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx des del noroest i est de Mèxic, per Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Costa Rica, Panamà, nort i surest de Colòmbia, Veneçola, Guayana Francesa, est i oest d'Equador, este de Perú, nort de Bolívia, Brasil (llevat gran part del centre oest i el sur), este de Paraguay fins a l'extrem noreste d'Argentina.[4]

Esta espècie, àmpliament disseminada, és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: els clars arbustivos i plantacions, i les vores de selves humides i boscs, principalment per baix dels 1400 m d'altitut.[5]

En ocasions li'l dividix en dos espècies separades: el tragamoscas de Giraud (Myiozetetes texensis) des de Mèxic fins a Costa Rica, i el bienteveo sociable pròpiament dit, M. similis, des del sur de Costa Rica fins al nort d'Argentina.cita requerida

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 d'agost de 2023. P. 495.
  2. Villar Anléu, Luis. GUATEMALA #AVE EMBLEMÀTIQUES I SIMBÒLIQUES (en Espanyol), Artemis Edinter, p. 137. ISBN 99939-906-1-2.
  3. . Avibase. Consultat el 14 d'agost de 2023.
  4. del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 14 d'agost de 2023.
  5. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiozetetes similis, p. 475, làmina 60(6)»