Tyrannus savana
La tijereta sabanera (Tyrannus savana)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Tyrannus. És nativa de la Amèrica tropical (Neotrópico), des del sur de Mèxic, per América Central i del Sur fins al nort de la Patagonia en Argentina. És un au parcialment migratòria, les poblacions més meridionals es desplacen cap a la Amazònia i més al nort en els hiverns australs. Alguns autors sostenen que es dividix en més d'una espècie.[2]
Noms comuns
editarAdemés de tijereta sabanera (en Perú, Nicaragua, Panamà, Equador i Costa Rica), es denomina també tijereta (en Argentina, Uruguay i Paraguay), sirirí tijereta o tijeretón (en Colòmbia), tijereta cabecinegra (en Hondures), tirà-tijereta gris o tirà-tijereta sabanero (en Mèxic), cazamoscas tijereta (en Chile), bobito de coa ahorquillada (en Cuba), atrapamoscas tijereta (en Veneçola) o tijereta comuna (en Uruguay).[3]
Distribució i hàbitat
editarEs distribuïx de forma disjunta pel surest de Mèxic, Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, nort i oest de Colòmbia (a orient dels Vages), Veneçola, Trinitat i Tobago, Aruba, sur de Surinam i a l'est de l'Amazònia brasilera, a lo llarc del mig i baix ric Amazones, i en una immensa àrea des del centre i est de Brasil i nort de Bolívia cap al sur per Paraguay, Uruguay, fins al noreste de la Patagonia argentina. Les poblacions meridionals (al sur del sur de Brasil i nort d'Argentina) abandonen la regió en els hiverns australs i ocupen àrees en la conca amazónica de Brasil, este de Perú, este d'Equador, sur de Colòmbia, sur de Veneçola, Guyana, Surinam, Guayana Francesa, inclusivament àrees a on conviuen en poblacions residents fins al nort del continent.[4] Ha segut registrat com vagante ocasional en Chile, Estats Units, Canadà, Cuba, Jamaica, Bermuda, illes Caimà i en moltes de les Antilles Menors: San Martín, Sant Cristóbal i Nieves, Antigua y Barbuda; Montserrat, Dominica, Martinica, Santa Lucía, Barbados, Sant Vicente i les Granadines, Granada; i també en les illes Malvines.
Esta espècie, àmpliament disseminada, és considerada comuna en una varietat d'hàbitats oberts que inclouen vores de boscs, creiximents secundaris, sabanas, pastajes, àrees residencials, jardins, tancats i manglarés. En el centre de Brasil preferix anidar en ambients de tancat més oberts que en els més densos en arbres alts. Durant la migració pot ser trobat en una àmplia varietat d'hàbitats, incloent en dosel de selves humides altes. Fins als 1000 m d'altitut, pero els transientes fins a 2600 m.[4][5]
Referències
editar- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 de febrer de 2014. P. 496.
- ↑ Gómez-Bahamón, V., Márquez, R., Jahn, A.I., Miyaki, C.I., Tuero, D.T., Laverde-R., O., Restrepo, S. & Cadena, C.D.(2020).Current Biology.30(7): P1312–1321.I6ISSN 0960-9822.doi:10.1016/j.cub.2020.01.064.
- ↑ . Avibase. Consultat el 23 d'agost de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 Jahn, A.I. & Tuero, D.T.. Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 23 d'agost de 2023.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Tyrannus savana, p. 480, làmina 61(6)»