Alpont

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 23:43 15 gin 2009 per Silla Blava (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = 95px |image_província = [[Image: Mapa_de_los_Serrano...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Alpont
95px Alpuente.jpg
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Els Serrans
Partit judicial: Llíria
Ubicació: 39°52′40″N 1°0′46″O
Altitut: 1.000 msnm
Superfície: 138,3 km²
Població: 828 hab.
Densitat: 5,99 hab./km²
Gentilici: Alpontí/na
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46178
Festes majors: Cada tres anys en els mesos de maig i agost
Alcalde: Amparo Rodríguez Sambonet (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Alpont és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de Els Serrans.

Geografia

Situat al noroest de la província de Valéncia, en el llímit ab la província de Terol, al sur de la serra de Javalambre. El terme és abrupte, per l'existència de numerosos barrancs, especialment al sur. Els monts estan molt erosionats; els principals son: la Muela (1.511 m.), Cerro Negro (1.407 m.), Hontanar (1.238 m.), el Cabezo (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.). Els barrancs del Reguero i Arquela son les principals vies fluvials, i recullen les aigües de atres subsidiaris, domant orige al riu Chelva. El clima és continental. Hi ha numeroses fonts.

La vila d'Alpont s'alça en el coll que unix els monts de Sant Cristòfol i el Castell, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nort.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, prenent la CV-35 fins a enllaçar ab la CV-345.

Barris y pedanies

En el terme municipal d'Alpont se troben també els següents núcleus de població:

Archiu:Alpuente1.jpg
Vista parcial del poble d'Alpont
  • Baldovar.
  • Campo de Abajo.
  • Campo de Arriba.
  • Corcolilla.
  • El Chopo.
  • El Collado.
  • El Hontanar.
  • La Almeza.
  • La Canaleja.
  • La Cañada Seca.
  • La Carrasca.
  • La Cuevarruz.
  • La Torre.
  • Obispo Hernández o Las Eras.
  • Vizcota.

Estes aldees estan comunicades i senyalisades per una ruta turística de camins no motorisats que les unix a lo llarc de 46 Km partint des de la mateixa Vila d'Alpont.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alpont llimita ab les següents localitats: Ares dels Olms, Chelva, La Yesa, Titagües i Toixa dins de la província de Valéncia i Arcos de las Salinas en la província de Terol en Aragó.

Història

Ab evidents mostres de restos de l'Edat de Bronze, Ibers i després Romans; no és fins a la arribada dels musulmans que comença a pendre rellevancia el poble d'Alpont. Després formar part d'Al-Andalús, conseguix un notable creiximent econòmic i cultural com Regne de Taifes independent.

En l'any 1089 fon conquistada per el Cid i en 1236 conquistada per el cavaller creuat, senyor de Javaloyes, Vicent de Valois Crépy, fill de Gaucher de Crépy-en-Valois, en nom del rei d'Aragó Jaume I d'Aragó.

Al ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li otorgaren excepcional importància. Fon vila real ab vot en corts i en ella se celebraren Corts del Regne de Valéncia en 1319 i 1383.

En el segle XIX fon reducte important dels carlistes quedant destruïts els seues dos castells, el d'Alpont i El Poyo.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003 Amparo Rodríguez Sambonet PP
2003 - 2007 Amparo Rodríguez Sambonet PP
2007 - 2011 Amparo Rodríguez Sambonet PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

La població se troba disseminada en gran part per aldees i caseríos.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.208 1.174 1.134 985 958 941 916 861 864 828

Economia

L'agricultura se basa en els cereals, armelers, creïlles, llegums i cep. La ganaderia és ovina i existixen granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Existixen varies mines de caolí en les zones de l'Atalaya, Cabezo i Baldovar. En la segona mitat del segle XX se procedí a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos bodegues.

Monuments

Ajuntament d'Alpont
  • Muralles. Conserva varies torres i portes de la desapareguda muralla.
  • Castell. Dominant la població s'alcen els restos de lo que fon un important castell, situat sobre un penyó de profunts precipicis, especialment en els costats contraris al poble.
  • Ajuntament. Edifici situat on estigué l'antiga aljama, de la que resta una torre almenada; en els baixos està el saló on se celebraren les Corts del Regne de Valéncia en els anys 1319 i 1383.

Festes locals

  • Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de giner ab la tradicional bendició dels animals.
  • Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, se realisa la "baixada" o trasllat de la Verge de la Consolació (trobada en 1614), des de l'iglésia de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processió se reciten versos, (denominats en Alpont "dits"), de súplica i agraïment a l'image. Ab esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
  • Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.

Veja's també

Enllaços externs

Referències