Construcció en la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Economia de la Comunitat Valenciana
Palacio de los Boil de Arenós.jpg
Sector primari
Agricultura
Ganaderia
Peixca
Sector secondari
Artesania
Construccio
Energia (Energies renovables)
Indústria:
Calcer · Ceràmica · Textil · Fusta · Joguet · Automotriu · Química i de plàstics
Mineria
Sector terciari
Sanitat
Servicis financers
Servicis professionals
Servicis publics
Turisme
Sector quaternari
Investigació i desenroll
Telecomunicacions

La construcció en la Comunitat Valenciana és una activitat econòmica pertanyent al sector secundari que ha tingut una influència significativa en el desenroll econòmic, urbà i social d'esta comunitat autònoma espanyola. Este sector comprén l'edificació residencial, no residencial i infraestructures, aixina com activitats associades com la promoció immobiliària, l'ingenieria civil i la rehabilitació.

A lo llarc de les últimes décades, la construcció ha eixercitat un paper clau en el creiximent econòmic valencià, particularment durant l'auge immobiliari de principis del sigle XXI. Encara que va sofrir una forta contracció despuix de la crisis financera de l'any 2008, ha experimentat una recuperació gradual, en especial émfasis en la rehabilitació energètica, la construcció sostenible i l'obra pública.

Història recent[editar | editar còdic]

Durant les décades de 1990 i 2000, la Comunitat Valenciana va viure un intens procés d'urbanisació i expansió immobiliària, especialment en zones costeres i metropolitanes com Valéncia, Alacant, Castelló i les seues àrees d'influència. L'auge del turisme residencial i l'inversió estrangera varen impulsar la construcció de vivendes, complexos turístics, infraestructures de transport i equipaments urbans.

La crisis del sector immobiliari a partir de l'any 2008 va provocar una dràstica reducció de l'activitat, la paralisació de promocions i un alt nivell de desocupació en el sector. Des de mediats de la década de 2010, el sector ha anat recuperant progressivament la seua activitat, diversificant el seu model de negoci i adaptant-se a noves normatives tècniques i ambientals.

Subsectors[editar | editar còdic]

Edificació residencial[editar | editar còdic]

La construcció de vivendes seguix sent una de les principals activitats del sector, especialment en àrees urbanes i costeres. En els últims anys s'ha incrementat la demanda de vivenda nova de calitat, en criteris d'eficiència energètica i accessibilitat.

Edificació no residencial[editar | editar còdic]

Inclou la construcció d'edificis destinats a oficines, centres comercials, naus industrials, hotels, centres educatius i sanitaris. Esta tipologia respon tant a l'inversió pública com a privada, i està vinculada al desenroll del teixit econòmic regional.

Obra civil[editar | editar còdic]

L'obra pública (infraestructures viàries, ferroviàries, hidràuliques i portuàries) constituïx un atre component rellevant. La construcció d'autovies, llínees de metro, AVE, ports i rets de sanejament ha segut impulsada tant per fondos europeus com per plans estatals i autonòmics d'inversió.

Rehabilitació i eficiència energètica[editar | editar còdic]

En els últims anys ha cobrat protagonisme la rehabilitació d'edificis, especialment en caixcos urbans, aixina com l'adaptació a estàndarts d'eficiència energètica i accessibilitat. Programes públics com els fondos Next Generation EU han fomentat esta tendència.

Distribució geogràfica[editar | editar còdic]

Les principals àrees d'activitat del sector construcció es localisen en:

  • Àrees metropolitanes de Valéncia, Alacant i Castelló
  • Zones turístiques del llitoral (Costa Blanca, Costa d'Azahar)
  • Pols llogístics i industrials de l'interior
  • Entorns rurals a on s'impulsa la regeneració urbana

Ocupació i formació[editar | editar còdic]

La construcció és un sector en alta intensitat d'ocupació, especialment en mà d'obra especialisada (obrers de vila, electricistes, fontaners, etc.). També genera demanda de perfils tècnics com a arquitectes, ingeniers i gestors d'obra.

Despuix del desplome d'ocupació en l'any 2008, el sector ha anat recuperant força laboral, encara que enfronta reptes com l'escassea de personal qualificat i la necessitat de formació contínua en noves tecnologies constructives, sostenibilitat i prevenció de riscs laborals.

Reptes del sector[editar | editar còdic]

Entre els principals desafius del sector de la construcció en la Comunitat Valenciana es troben:

  • Transició ecològica i reducció de la chafada de carbono
  • Adaptació al canvi climàtic (resiliènci urbana, materials sostenibles)
  • Rehabilitació del parc de vivendes envellit
  • Digitalisació per mig de BIM (Building Information Modeling) i atres tecnologies
  • Escassea de professionals qualificats
  • Aument de costs de materials i llogística

Sostenibilitat i innovació[editar | editar còdic]

La construcció sostenible és una llínea estratègica de desenroll del sector, promoguda per normatives europees i autonòmiques. Es fomenta l'us de materials ecològics, tècniques de bioconstrucció, integració d'energies renovables i economia circular en la gestió de residus d'obra.

Institucions i normativa[editar | editar còdic]

El sector està regulat per normatives estatals i autonòmiques, i conta en el respal d'entitats com:

  • Institut Valencià de l'Edificació (IVE)
  • Coleges professionals (arquitectes, ingeniers)
  • Associacions empresarials com FECOVAL o APECC
  • Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica