Diferència entre les revisions de "Alfauir"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 69: Llínea 69:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Els cultius de secà estan dedicats a les garroferes en la seua major part, també hi ha ceps [[raïm|moscatell]], [[oliva|oliveres]] i [[armela|armeler]]s. El regadiu pren l'[[aigua]] del [[riu]] [[Vernissa]], que en época de pluges les recull a través d'un assut, i despuix se distribuïx per una séquia mare als térmens de [[Ròtova]] i Alfauir. La major producció de regadiu són els [[tarongers]], [[hortalices]] i [[llegums]]. La part no cultivada del terme està coberta de [[Pi (arbre)|pins]] i mont baix.
+
Els cultius de secà estan dedicats a les garroferes en la seua major part, també hi ha ceps [[raïm|moscatell]], [[oliva|oliveres]] i [[armela|armeler]]s. El regadiu pren l'[[aigua]] del [[riu Vernissa]], que en época de pluges les recull a través d'un assut, i despuix se distribuïx per una séquia mare als térmens de [[Ròtova]] i Alfauir. La major producció de regadiu són els [[tarongers]], [[hortalices]] i [[llegums]]. La part no cultivada del terme està coberta de [[Pi (arbre)|pins]] i mont baix.
  
 
El sector nort del terme constituïx el territori de l'antic monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa casi el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. El restant està molt repartit, següent directament treballat pels seus propietaris.  
 
El sector nort del terme constituïx el territori de l'antic monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa casi el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. El restant està molt repartit, següent directament treballat pels seus propietaris.  

Revisió de 15:47 18 jul 2022

Alfauir
Localització d'Alfauir respecte del País Valencià.png Escut d'Alfauir.svg
Localització d'Alfauir respecte de la Safor.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°55′42″N 0°15′1″O
Altitut: 75 msnm
Superfície: 6,2 km²
Població: 467 hab. (2021)
Densitat: 72,25 hab./km²
Gentilici: Alfauireny/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46725
Festes majors: 1ª semana de setembre
Alcalde: Providencia Martínez García (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web oficial d'Alfauir


Alfauir (en castellà Alfahuir), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

Situat entre les serres d'Ador i Falconera, el riu Vernissa dividix el terme en dos sectors. El terreny és pla, a excepció del sector sur accidentat per les estribacions de la serra d'Ador. Les altures principals son: Castillos (305 m.), Cister (293 m.) i Carrero (223 m.). El Vernissa creua el terme d'oest a est, servint de llímit en Ròtova; afluixen al mateix, per la dreta els barrancs de la Bassa i Alfauir. El clima és templat.

Casi la totalitat del terme està coberta d'arborat, garroferes i frutals principalment. El poble està situat a la banda esquerra del barranc d'Alfauir.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i la CV-60.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alfauir llimita en les següents localitats: Ador, Almiserà, Castellonet, Palma de Gandia i Ròtova, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Alfauir era una alqueria musulmana. Despuix de la conquista de Jaume I d'Aragó contava en 25 cases i algunes granges, depenent de la baronia de Palma, anexa al ducat de Gandia. En el sigle XV va pertànyer al Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 n/d n/d
2003 - 2007 Providencia Martínez García PSPV-PSOE
2007 - 2011 Providencia Martínez García PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017
296 287 317 343 356 357 356 381 402 437 448

Economia

Els cultius de secà estan dedicats a les garroferes en la seua major part, també hi ha ceps moscatell, oliveres i armelers. El regadiu pren l'aigua del riu Vernissa, que en época de pluges les recull a través d'un assut, i despuix se distribuïx per una séquia mare als térmens de Ròtova i Alfauir. La major producció de regadiu són els tarongers, hortalices i llegums. La part no cultivada del terme està coberta de pins i mont baix.

El sector nort del terme constituïx el territori de l'antic monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa casi el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. El restant està molt repartit, següent directament treballat pels seus propietaris.

Existix una mina d'algeps.

Festes

  • Festes Patronals. Se celebren en la primera semana de setembre.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa