Diferència entre les revisions de "Alfauir"
| Llínea 98: | Llínea 98: | ||
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| − | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion= | + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfauir INE. Població d'Alfahuir] |
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
Revisió de 19:12 11 ago 2023
| Alfauir | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | La Safor | |||
| • Partit judicial: | Gandia | |||
| Ubicació: | 38°55′42″N 0°15′1″O | |||
| • Altitut: | 75 msnm | |||
| Superfície: | 6,2 km² | |||
| Població: | 479 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 72,26 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alfauireny/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46725 | |||
| Festes majors: | 1ª semana de setembre | |||
| Alcalde: | Providencia Martínez García (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Alfauir | |||
Alfauir (en castellà Alfahuir), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia
Situat entre les serres d'Ador i Falconera, el riu Vernissa dividix el terme en dos sectors. El terreny és pla, a excepció del sector sur accidentat per les estribacions de la serra d'Ador. Les altures principals son: Castillos (305 m.), Cister (293 m.) i Carrero (223 m.). El Vernissa creua el terme d'oest a est, servint de llímit en Ròtova; afluixen al mateix, per la dreta els barrancs de la Bassa i Alfauir. El clima és templat.
Casi la totalitat del terme està coberta d'arborat, garroferes i frutals principalment. El poble està situat a la banda esquerra del barranc d'Alfauir.
Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i la CV-60.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Alfauir llimita en les següents localitats: Ador, Almiserà, Castellonet, Palma de Gandia i Ròtova, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Alfauir era una alqueria musulmana. Despuix de la conquista de Jaume I d'Aragó contava en 25 cases i algunes granges, depenent de la baronia de Palma, anexa al ducat de Gandia. En el sigle XV va pertànyer al Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | n/d |
| 1995 - 1999 | n/d | n/d |
| 1999 - 2003 | n/d | n/d |
| 2003 - 2007 | Providencia Martínez García | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Providencia Martínez García | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Providencia Martínez García | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Providencia Martínez García | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Providencia Martínez García | PSPV-PSOE |
| 2023 | Providencia Martínez García | PSPV-PSOE |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 | 2022 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 296 | 287 | 317 | 343 | 356 | 357 | 356 | 381 | 402 | 437 | 448 | 479 |
Economia
Els cultius de secà estan dedicats a les garroferes en la seua major part, també hi ha ceps moscatell, oliveres i armelers. El regadiu pren l'aigua del riu Vernissa, que en época de pluges les recull a través d'un assut, i despuix se distribuïx per una séquia mare als térmens de Ròtova i Alfauir. La major producció de regadiu són els tarongers, hortalices i llegums. La part no cultivada del terme està coberta de pins i mont baix.
El sector nort del terme constituïx el territori de l'antic monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa casi el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. El restant està molt repartit, següent directament treballat pels seus propietaris.
Existix una mina d'algeps.
Festes
- Festes Patronals. Se celebren en la primera semana de setembre.
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Alfauir
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Alfahuir
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfauir.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |