Diferència entre les revisions de "Almiserà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 28: Llínea 28:
 
Situat en la carretera de [[Gandia]] a [[Albaida]] i en les estribacions sur de la serra del Buixcarró. La seua superfície se troba accidentada per alguns barrancs i monts. Les altures principals son L'Alt de la Font Blanca (549 m.), ''Picayo'' (557 m.), ''Tramús'' (236 m.). El riu [[Vernissa]] travessa el terme d'est a nordest. Afluixen al mateix els barrancs de la ''Figuera'' i ''Magrells''.
 
Situat en la carretera de [[Gandia]] a [[Albaida]] i en les estribacions sur de la serra del Buixcarró. La seua superfície se troba accidentada per alguns barrancs i monts. Les altures principals son L'Alt de la Font Blanca (549 m.), ''Picayo'' (557 m.), ''Tramús'' (236 m.). El riu [[Vernissa]] travessa el terme d'est a nordest. Afluixen al mateix els barrancs de la ''Figuera'' i ''Magrells''.
  
El clima és templat predominant els vents de l'est i oest següent els primers els que provoquen les pluges. El poble està situat en la banda esquerra del riu, sobre un chicotet alter.
+
El clima és templat predominant els vents de l'est i oest següent els primers els que provoquen les pluges. El poble està situat en la banda esquerra del [[riu]], sobre un chicotet alter.
 
   
 
   
 
Des de [[Valéncia]] s'accedix a través de la [[N-332]] per a enllaçar ab la [[CV-686]] i la [[CV-60]].
 
Des de [[Valéncia]] s'accedix a través de la [[N-332]] per a enllaçar ab la [[CV-686]] i la [[CV-60]].
Llínea 69: Llínea 69:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
El regadiu casi tot destinat al cultiu del [[taronger]] se rega en aigües del riu [[Vernissa]]. Hi ha també pous artesians. En la zona del secà hi ha oliveres, [[armeler]]s, garroferes, [[cep]]s i [[cereal]]s. La collita de raïm s'utilisa per a la producció de panses.
+
El regadiu casi tot destinat al cultiu del [[taronja|taronger]] se rega en aigües del riu [[Vernissa]]. Hi ha també pous artesians. En la zona del secà hi ha [[oliva|oliveres]], [[armela|armeler]]s, [[garrofa|garroferes]], [[raïm|ceps]] i [[cereal]]s. La collita de raïm s'utilisa per a la producció de panses.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Llínea 75: Llínea 75:
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Festes Patronals'''. Se dediquen festes a Santa Úrsula el 21 d'octubre.
+
*'''Festes Patronals'''. Se dediquen festes a Santa Úrsula el 21 d'[[octubre]].
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:28 31 març 2010

Almiserà
95px 90px
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°55′10″N 0°17′6″O
Altitut: 75 msnm
Superfície: 7,4 km²
Població: 291 hab.
Densitat: 39,32 hab./km²
Gentilici: Almiserà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46726
Festes majors: 21 d'octubre
Alcalde: Vicente M. Miñana Martínez (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Almiserà (en castellà Almiserat) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

Situat en la carretera de Gandia a Albaida i en les estribacions sur de la serra del Buixcarró. La seua superfície se troba accidentada per alguns barrancs i monts. Les altures principals son L'Alt de la Font Blanca (549 m.), Picayo (557 m.), Tramús (236 m.). El riu Vernissa travessa el terme d'est a nordest. Afluixen al mateix els barrancs de la Figuera i Magrells.

El clima és templat predominant els vents de l'est i oest següent els primers els que provoquen les pluges. El poble està situat en la banda esquerra del riu, sobre un chicotet alter.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar ab la CV-686 i la CV-60.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Almiserà llimita en les següents localitats: Alfauir, Benicolet, Castellonet, Lluchent, Lloc Nou de Sant Jeroni, Ròtova i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Fon alqueria musulmana depenent del castell de Borro. Abans del despoblament produït per l'expulsió dels moriscs, en 1609, contava en 26 famílies. Fon repoblada poc després. Va pertànyer al ducat de Gandia.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 n/d n/d
2003 - 2007 Vicente M. Miñana Martínez PPCV
2007 - 2011 Vicente M. Miñana Martínez PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
210 199 220 255 240 270 266 262 284 291

Economia

El regadiu casi tot destinat al cultiu del taronger se rega en aigües del riu Vernissa. Hi ha també pous artesians. En la zona del secà hi ha oliveres, armelers, garroferes, ceps i cereals. La collita de raïm s'utilisa per a la producció de panses.

Monuments

  • Castell de la Serra. Els seus restos se troben en un mont d'este terme municipal. Els orígens del castell son musulmans i degué de ser una espècie de castell-refugi. Després de la conquista cristiana i la pacificació del territori, pergué el seu caràcter estratègic i militar, per lo que fon abandonat i no torna a ser ocupat mai més. Actualment només poden apreciar-se de les seues ruïnes escassos restos.

Festes locals

  • Festes Patronals. Se dediquen festes a Santa Úrsula el 21 d'octubre.

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa