Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Foto general de la ciutat de les arts i les ciencies.jpg
Foto general de la ciutat de les Arts i les Ciències a on s'aprecien perfèctament l'Hemisfèric i el Museu de Ciència.

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de Valéncia (Regne de Valéncia).

El complex, disenyat per Santiago Calatrava i Félix Candela, fon inaugurat el 16 d'abril de 1998 en l'opertura de L'Hemisfèric. L'últim gran component de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el Palau de les Arts Reina Sofia, fon presentat en societat el 9 d'octubre de 2005, dia nacional valencià, encara que la seua programació regular com a teatre de la òpera de Valéncia no escomençà fins a la primavera d'hivern de 2006.

La ciutat de les arts i les ciènceis està situada al final del vell caudal del riu Túria, caudal que se va convertir en jardí en els anys 1980, tras el desviament del riu per la gran riada de Valéncai en el any 1957. Constituïx, hui en dia, el major reclam turístic de la ciutat de Valéncia.

Contingut

Els edificis que lo integren són, per orde d'inauguració:

  • L'Hemisfèric: en forma d'ull. Sala de proyeccions de cine IMAX, planetari i Làser. Dispon d'una superfície aproximada de 13.000 m2.
  • L'Umbràcul: passeig ajardinat en espècies vegetals autòctones del Regne de Valéncia (xara, lentisca, romer, espígol, sabateta, buganvila, palmeres...) cobert per arcs flotants des d'a on se pot vore tot el complex de la Ciutat de les ARts i les Ciències. Alberga en el seu interior El Passeig de les Escultures, una galeria d'art al aire lliure en escultures d'autors contemporàneus. (Miquel Navarro, Francesc Abad, Yoko Ono i atres..)
  • L'Oceanogràfic: és el aquari oceanogràfic més gran d'Europa en 110.000 metros quadrats i 42 millons de litros d'aigua. LA seua coberta en forma de nenúfar és obra del arquitecte Félix Candela.
  • Palau de les Arts Reina Sofia: en quatre grans sales: una Sala Principal, Aula Magistral, Anfiteatre i Teatre de Càmara. Sala d'Exposciions. Està dedicat a la música i ales arts escèniques.
  • El Pont de l'Assut de l'Or que comunica la ronda sur en el carrer Menorca, i del qual el seu pilon de 125 metros d'altura és el punt més alt de la ciutat.

Origes del proyecte

En 1989, el llavors president de la Generalitat VAlenciana, Joan Lerma, va asumir la idea de José María López Piñero, catedràtic d'història de la ciència de la Unviersitat de Valéncia, de cosntruir un museu científic en els terrenys del Jardí del Túria que lindaven en el camí de les Morres. Lerma encarregà la creació d'un equip que articulara el proyecte i que visità espais de semblants característiques en Múnich, Canadà o Londres per a elabrorar un proyecte evident carís pedagògic: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.

El museu anava a ser el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que anava a servir per a "fer de Valéncia un lloc emblemàtic", segons expressà el propi Lerma en la prsentació de les obres, dos anys després. La Ciutat de les Ciències, que era el nom que el govern valencià odnava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.00 millons de pecetes, uns 150 millons d'euros.

Aquell proyecte provo`ca, des de el principi,. el recel de la oposició. El PP va vore en la Ciutat de les Ciències, una "obra faraònica" que sols serviria per a unflar el ego dels socialistes, impulsors de la iniciativa. La torre de comunicacions fon el principal blanc de les crítiques. No obstant, l'obra va seguir els cauços legals per a la seua construcció.

  • El Àgora: Una plaça coberta, actualment en construcció, en la que se celebraran concerts i events deportius, com el nou gran premi de la Comunitat Valenciana de TEnis.
  • Les Torres de Valéncia, Castelló i Alacant: formen part d'un proyecte que consistix en la construcció de tres rascacels de 308 m, 266 m i 220 m. Actualment el proyecte està parat i n'hi han poques possibilitats de que es duga avant.


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans