Archiu:Las Provincias 23-05-98.jpg
Zaplana usant la Tàctica del camalleó en les Corts Valencianes (Las Provincias 23-05-1998)
Archiu:Pujol1006.jpg
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana
Archiu:Pujol2008.jpg
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana

Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol. Fon alcalde de Benidorm, president de la Generalitat Valenciana, ministre de Treball i portaveu del Partit Popular en l'oposició en el Congrés.

Biografia

És llicenciat en Dret per l'Universitat d'Alacant en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.

Ingressà en el Partit Popular des de la UCD. En 1993 va arribar a l'alcaldia de Benidorm despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del PSPV-PSOE gràcies al soport d'una regidora trànsfuga del dit partit, Maruja Sánchez.

Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995.

Carrera política en la Comunitat Valenciana

Archiu:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg
Jordi Pujol admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a canvi de que Pujol donara respal al govern de José María Aznar (Levante-EMV_6-02-2008)

En 1995 fon candidat del PP despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador Pedro Agramunt. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "pacte del pollastre" en Unió Valenciana, per lo que la formació regionalista portaria al seu cap de llista, Vicente González Lizondo, a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la Generalitat Valenciana.

En 1999 Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'Unió Valenciana fomentant la seua desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el pacte antitransfuguisme del PP i el PSOE) i de la Tàctica del camalleó.

Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la Comunitat Valenciana per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant Julio Iglesias, reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic Terra Mítica, que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia que no es sabia el destí de 156 millons euros.

Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com a la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).[1]

Firmà el nomenat Pacte de Reus del qual eixiria la creació de l'AVLL, orgue dissenyat per a fusionar la llengua valenciana en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als entorns valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP defén davant les càmares la singularitat i diferència entre les dos llengües, a pesar de que les sentències generades pels dictàmens de l'AVL i els èxits conseguits pel nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP.

Carrera en la política nacional

En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, José María Aznar. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al 24 de juliol de 2002, quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana José Luis Olivas. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Despuix de les eleccions del 14 de març de 2004, quan el PP va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Despuix de les eleccions del 9 de març de 2008 va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.[2] No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com a delegat per a Europa del Grup Telefónica[3].

Eduardo Zaplana fon delegat per a Europa de la multinacional espanyola Telefónica, des de l'any 2008 fins a l'any 2018, que la companyia suspengué la seua relació per la detenció per blanqueig de diners.

Corrupció política

Telefónica "suspende" su relación con Eduardo Zaplana tras su detención por blanqueo
El Diario (22.05.2018)
La Guardia Civil considera acreditado que Eduardo Zaplana exministro y expresidente de la Generalitat Valenciana cobró 10'5 millones de euros en comisiones irregulares solo de los negocios de la familia Cotino investigados en el 'caso Erial', entre otras cosas porque los acusados de ser sus testaferros, y a cuyo nombre estaba por tanto el dinero en los paraísos fiscales, se refieren a él como "el jefe" en las conversaciones que les grabó la UCO.
Mediterráneo (14.02.2019)
El clan Zaplana urdió una "ingeniería" con 9 empresas para blanquear 10,5 millones.
Levante-EMV (14.02.2019)

Cites

L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.
¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Vore també

Referències

Enllaços externs