Diferència entre les revisions de "Eslovàquia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 65: Llínea 65:
  
 
== Historia ==
 
== Historia ==
El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels [[celtes]] al voltant del [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''[[oppidum|oppida]]'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].
+
El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels [[celtes]] al voltant del [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''oppida'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].
  
Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en el 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].  
+
Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en el 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==

Revisió de 15:31 12 set 2016

República Eslovaca
Bandera de Eslovàquia Escut de Eslovàquia
Bandera Escut
Lema: Kedykoľvek sme dôslední bez vojny (Sempre estem units sense guerra)
himne nacional: Nad Tatrou sa blýska
 
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Bratislava
425.155
48°09′ N 17°07′ E
ciutat més poblada Bratislava
Idioma oficial Eslovac
Forma de govern Democràcia parlamentària
President
Primer Ministre
Ivan Gašparovič
Robert Fico
Independència
 •
Separació de Checoslovàquia en l'1 de giner de 1993
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 130º
48.845 km² km2
Despreciable
1.524 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 108º
5.389.180 (2006)
111 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 57º
US$ US$ 74.988 millons
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 60º
US$ 109.587 millones
n/d
IDH (2008) 0,880 (42º) – Alt
Moneda Euro (
‎Gentilici Eslovac, eslovaca
Fus horari
 • en estiu
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Domini Internet .sk
Prefix telefònic ++421
Prefix radiofònic OMA-OMZ
Còdic ISO 703 / SVK / SK
Membre de: Plantilla:EU, ONU, OTAN, OCDE, OSCE, COE

Eslovàquia (en eslovac Slovensko) o República Eslovaca (Slovenská republika), és una república centre-europea que forma part de l'Unió Europea. Llimita al nort-oest en la República Checa, al nort en Polònia, al est en Ucrània, al sur en Hongria i al sur-oest en Àustria.

Té una població de 5.389.180 habitants i la seua capital és Bratislava en 425.155 habitants. Els monts Càrpatos ocupen tota la zona nort del país.

El final del comunisme en 1989 significà també la fi de Checoslovàquia com a tal i la creació de dos estats successors; Eslovàquia i la República Checa separaren els seus camins el 1 de giner de 1993.

Historia

El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels celtes al voltant del 450 a. C., els qui varen construir oppida en Bratislava i Liptov. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el Danubi. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne bàrbar de Vannius, fundat pel poble germànic dels quades.

Els pobles eslaus s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el sigle V. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei Samo durant el sigle VII. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el Principat de Nitra, i el seu primer gobernant —príncip, en alemà fürstPribina va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia cristiana en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí Moravia, el principat va formar el núcleu del Imperi de la Gran Moravia. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants Ciril i Metodi en el 863, durant el regnat del príncip Rastislav, i l'expansió territorial durant el regnat del rei Svätopluk.

Geografia

Mapa topogràfic d'Eslovàquia.
Artícul principal → Geografia d'Eslovàquia.


Eslovàquia és un Estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de la Unió Europea (UE). La capital i ciutat més poblada és Bratislava, en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són Košisse, Prešov, Žilina, Nitra, Banská Bystrica, Trnava i Martin.

Economia

Artícul principal → Economia d'Eslovàquia.
Eurozona, a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.

Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de privatisacions, el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.

Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia