Regne Unit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
Erro al crear miniatura: Falta archiu
Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg
Erro al crear miniatura: Falta archiu

Capital: Londres
Ciutat més poblada: Londres
Forma de Govern: Monarquia constitucional
President: David Cameron
Llengües: anglés.
Ubicació:
Altitut:
Superfície: 244820 km2
Població: 61.284.806 hab.
Densitat: 249 hab/km2
Gentilici: Anglés/anglesa
Moneda: Lliura esterlina
Prefix Telefònic: +44
Us Horari: GMT
Domini de Internet: .uk
Membre de:


El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort, de manera abreviada Regne Unit (en anglés: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, de manera abreviada United Kingdom o UK), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'Europa Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de Gran Bretanya, el nordest de l'illa d'Irlanda i chicotetes illes adjacents. Irlanda del Nort és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la República d'Irlanda. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'oceà Atlàntic, a l'est pel Mar del Nort, al sur pel Canal de la Mancha i a l'oest pel mar d'Irlanda.

Història

Abans de 1707

Els primers assentaments per sers humans anatòmicament moderns en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del periodo prehistòric de la regió, la població pertanyia a la cultura dels celta insulars, que comprén als britans i a la Irlanda gaèlica. La conquista romana, iniciada en l'any 43 va sometre al sur de l'illa a ser una província de l'imperi per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints pobles germànicsangles, saxons i juts—, que va reduir l'àrea britònica cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales i l'històric Regne de Strathclyde. La major part de la regió colonisada pels anglosaxons es va unificar en el Regne d'Anglaterra en el sigle XX. Al mateix temps, els gaelic-parlants en el noroest de Bretanya —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el sigle V— es varen unir en els picts per a crear el denominat Regne d'Escòcia en el sigle IX.

En 1066, els normants varen invadir Anglaterra des de França i despuix de la seua conquista, varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en Escòcia, introduint al feudalisme de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La elit normanda va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els reis medievals anglesos varen conquistar Gales i varen realisar un intente fallanc per a anexar a Escòcia al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre vasts territoris en França i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la Guerra dels Cent Anys. En ella, Escòcia es va aliar en França i va finalisar en 1453, en la retirada anglesa de terres franceses.

L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la reforma protestant, on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia