Diferència entre les revisions de "Estònia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 89: Llínea 89:
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països de l'antiga Unió Soviètica]]
 
[[Categoria:Països de l'antiga Unió Soviètica]]
 +
{{Països URSS}}

Revisió de 19:56 19 jun 2009

Estònia

Eesti Vabarik

Bandera de Estònia Escut de Estònia
Bandera Escut
Lema: No té
himne nacional: Mu isamaa, mu õnn ja rõõm
 
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Tallin
401.821
59°26′ N 24°45′ E
ciutat més poblada Tallin
Idioma oficial Estoni
Forma de govern República parlamentària
Toomas Hendrik Ilves
Andrus Ansip
Independència
 •  • Data
Del URSS
24 d'agost de 1991
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 133*º
45.226 km² km2
4,56%
633 km
Població
 • Total
 • Densitat

1.332.893 (2005)
29,8 hab/km² hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita

$ 21.278 millons
$ 21.094
IDH
Moneda Corona estònia
‎Gentilici Estoni, estònia
Fus horari
 • en estiu
EET (UTC+2)
EEST (UTC +3)
Domini Internet .ee
Prefix telefònic ++372
Prefix radiofònic ESA-ESZ
Còdic ISO 804 / UKR / UA
Membre de: Unió Europea, ONU, OTAN, OSCE i COE

Estònia, oficialment República d'Estònia (en estoni Eesti VAbariik), és una república bàltica situada en el nord-est d'Europa. Des de 2004 forma part de la Unió Europea i de la OTAN. Llimita al sur en Lletònia, al est en Rúsia, al nort en el golfo de Finlàndia i al oest en el Mar Bàltic.

El poble estoni és ètnica i llingüísticament pròxim al finlandés i té forts llaços històrics i culturals en Escandinàvia, a diferència dels atres dos Països bàltics.

El 20 d'agost de 1991, el parlament proclamà la restauració de la independència d'Estònia, en el marc dels succesos d'agost de 1991 en la Unió Soviètica, sent reocneguda per les principals potències europees, els Estats Units i aceptà per la Unió Soviètica el 6 de setembre de 1991.

Història

Artícul principal → Història d'Estònia.


Govern i política d'Estònia

Estònia es regix pel sistema republicà de govern, en un president triat per cinc anys pel parlament unicameral. El govern o poder eixecutiu és eixedrcit pel primer ministre, designat pel president, junt en atres 14 secretaris de estat.

El poder llegislatiu es troba radicat en el Riigikogu o Asamble del Estat, compost per 101 membres triats en base al sistema proporcional. Els seus integrants són elects per un periodo de quatre anys. Per sa part, el Poder Judicial està compost per tribunals de primera i segon instància, damunt dels quals es troba la Riigikohus o Cort Nacional, en 19 membres vitalicis triats pel Parlament d'una proposta del President.

Estònia s'ha convertit en u dels rpimers països en Vot electrònic, tant per les eleccions presidencials com per a les parlamentàries.

Organisació político-administrativa

El país es troba dividit en 15 comtats (en estoni maakond, pl. maadonad).

Archiu:Comtats d'estonia.gif
Comtats d'Estònia

Economia

Donat el creixiiment econòmic negatiu dels primers anys de independència, causat en part per les dificultats de la transició a un sistema d'economia de mercat, Estònia ha apostat per la lliberalisació de la economia, estimulà a la ivnersió extrangera, privatisacions i major cooperació en Finlàndia. Més de la mitat del seu comerci exterior heu ralisa en la Unió Europea, en la que ingresà en maig del 2004. Les principals exportacions d'Estònia són maquinària, gama eletrònica, fusta i textils.

La privatisació d'emrpeses està casi completa, soles el port i les centrals elèctricques principals que permaneixen en les mans del govern. Estònia està principalment influencià pels desenrolls en Alemanya, Finlàndia i Suècia, els seus principals socis comercials.

Desde 1996 el govern apostà decidiament per les teconolgies de la informació, llançant el proyete Tiigrihüpe per a informatisar les escoles i millorar el accés de la població en la tecnologia. Estònia està al cap d'Europa en penetració d'Internet i telefonia mòbil,i el sector de les TIC té hui en dia gran relevància en el PIB del país.

El comerç del turisme i del trànsit també va fer contribucions importants a la economia, que creix a un ritme del 11% anual i ya representa un 7% del PIB. Finlàndia i Suècia estan entre els socis més importants d'Estònia en comerç, ivnersió i turisme. Estònia continua sent lo que descriu el FMI com "eixecutant excepcional entre les economies de la transició", vigilà per una comisió bilateral que vela pel creiximent estable i fort, els pagaments internacionals, la estabilitat monetària i la transparència econòmica. El sistema bursàtil d'Estònia es gestiona a tra´ves de OMHEX, el jagant bàltic que controla les borses de Tallin i Helsinki, i Nòdia, que ademés porten conjunta la seguritat informàtica desde maig de 2001. En els últims anys l'economia de Estònia disfruta d'u dels majors creiximents de la Unió Europea.

Cultura

Artícul principal → Cultura d'Estònia.

L'única llengua oficial en Estònia és el estoni. No obstant, en torn a un quart o un terci de la població estònia és rusoparlant.

Països que pertanygueren a la URSS · Flag of the Soviet Union.svg
Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan