Estació del Nort (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Frontera de la estacio.jpg
Frontera de la estació del Nort.

La Estació del Nort o Valéncia-Nort és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de Valéncia

Història

Situada en pleny centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construida entre 1906 i 1917 aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorm solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

L'obra, disenyada pel arquitecte Demetrio Ribes s'enmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la Sezession, caracterisada per un modernisme de llínies rectes en contraposició a les formes sinuoses més tícpis del modernisme valencià. En sa construcció s'empleen nous materials introduits a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. La estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos avancen en respecte a la llínia general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en la agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or del escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un rasc significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca la ornamentació del edifici, en ceràmiques vidriades, trencadís i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i brillor. Té un sense fí d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metall, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma de arc i guies que representen les vies del tren. Aiximateix, té una gran obertura longitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre rasc típic del Modernisme que s'aprecia en la estació és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

L'edifici

L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la Llonja, en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.

Estilísticament este edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en Otto Wagner, que per la seua influencia se afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el racionalisme.

Per oposició a esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afegix la repetició constant de l'escut de la ciutat com remat de les marquesines, així com elements emblemàtics alusius a la companyia de camins i ferro del nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

Plans

Situació

L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén al est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorrix el faç comú de llínies ferroviaries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de MetroValéncia, en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del reicnte de la estació i atra (Plaça Espanya) a escasos minuts a peu de la estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i se baraixa la possibilitat de que el edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans