Diferència entre les revisions de "Giner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{giner}}
 
{{giner}}
 +
[[File:Les Très Riches Heures du duc de Berry Janvier.jpg|thumb|right|Giner en ''[[Les molt riques hores del Duc de Berry]] '', principis [[sigle XV]]]]
  
−
'''Giner''' (del [[llatí]] ''ianuarius'') és el primer [[mes]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Pren el seu nom del deu [[Janus]], del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i el final.
+
'''Giner''' (del [[llatí]] ''ianuarius'') és el primer [[més]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Pren el seu nom del deu [[Janus]], del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i la fi.
  
−
No obstant, '''giner''' no sempre ha sigut el primer mes de l'[[any]]. En realitat, el primitiu any dels romans tenia deu mesos (304 dies en total) i començava en ''Martius'', dedicat al deu [[Mart (mitologia)|Mart]], que passà a ser [[març]] en [[valencià]]. La llegenda fixa en [[anys 710 a. C.|713 a. C.]], quan el rei [[Numa Pompilio]], successor de [[Ròmul]], va afegir els mesos de giner i [[febrer]] per a completar l'any [[lluna|llunar]] (355 dies).
+
No obstant, giner no sempre ha segut el primer més de l'[[any]]. En realitat, el primitiu any dels romans tenia dèu mesos (304 dies en total) i escomençava en ''Martius'', dedicat al deu [[Mart (mitologia)|Mart]], que passà a ser [[març]] en [[valencià]]. La llegenda fixa en [[anys 710 a. C.|713 a. C.]], quan el rei [[Numa Pompilio]], successor de [[Ròmul]], afegí els mesos de giner i [[febrer]] per a completar l'any [[lluna|llunar]] (355 dies).
  
−
El primer dia del mes es denomina [[Cap d'Any]].
+
El primer dia del més se denomina [[Cap d'Any]].
−
A principis del [[sigle XVI]], els regnes europeus escomençaren a establir oficialment el 1 de giner com el Dia de Cap d'Any.
+
A principis del [[sigle XVI]], els regnes europeus escomençaren a establir oficialment l'1 de giner com el Dia de Cap d'Any.
−
Fins a [[1752]], [[Regne Unit]] i les seues colònies van mantindre el [[25 de març]] (9 mesos abans del [[25 de decembre]]) com a primer dia de l'any.
+
Fins a [[1752]], [[Regne Unit]] i les seues colònies mantingueren el [[25 de març]] (9 mesos abans del [[25 de decembre]]) com a primer dia de l'any.
−
[[Rússia]] començava l'any nou el [[1 de març]].
+
[[Rússia]] començava l'any nou l'[[1 de març]].
  
 
La pedra de giner és el [[granat]] i la seua flor el [[clavell]].
 
La pedra de giner és el [[granat]] i la seua flor el [[clavell]].
  
 +
La paraula ''Giner'' també és un [[Llinage|llinage]] valencià molt estés.
  
 +
==Tradició de la paraula giner==
 +
{{Cita|'''Giner''' se tracta de la forma més antiga que trobem documentada, és també la forma usada pels clàssics valencians i hui l’única viva en valencià. La variant ''gener'', que trobem en algun document antic, és hui la pròpia del català i el balear, pròxima a l’occità ''genièr''. Algun diccionari dona incomprensiblement la forma giner com a coloquial, quan és la que usaren els nostres clàssics com Joanot Martorell, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar..."CCXL sous de rials, los quals Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes de '''giner'''”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Lo llit calent / volen d’estiu; / no·ls plau caliu / en lo '''giner'''”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...seria foll aquell qui en joliol, per fogir a la calor, estigués als raigs de Apollo y en '''giner''', per escalfar, cerquàs la freda ombra”. Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460. “...la present obra, e començada a II de '''giner''' de l’any MCCCCLX” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.1490. {{DGLV|Giner}}}}
 +
 +
== Refranys valencians ==
 +
 +
* Decembre mullat i giner ben gelat.
 +
* [[En giner, tanca la porta i encén el braser]].
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Es una paraula ‘simbolica’, general en valencià actual, tan antiga que ya es documenta en el sigle XIII (1). La quimera que desperta en el catalanisme idiomatic fa que la substituixquen sistematicament per ‘gener’ (que tambe te tradicio en la nostra lliteratura classica). Esta censura ha segut denunciada des de fa anys pel valencianisme i ara el genuïnisme reivindica formalment la seua correccio (2).|''Giner'' per [[Antoni Fontelles]]}}
 +
 +
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Enero}}
 
{{Traduït de|es|Enero}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|January}}
 +
{{DGLV|Giner}}
 +
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2120&tit=Sobre%20el%20proces%20de%20substitucio%20lling%FCistica.%20Un%20eixemple%20paradigmatic:%20gener%20vs%20giner Sobre el procés de substitucio llingüistica. Un eixemple paradigmatic: gener vs giner - Manuel Gimeno - Cardona Vives]
 +
 +
{{mesos}}
  
 
[[Categoria:Mesos]]
 
[[Categoria:Mesos]]
 
[[Categoria:Giner]]
 
[[Categoria:Giner]]
 +
[[Categoria:Unitats de temps]]

Última revisió del 12:22 7 gin 2024

<< Giner 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies
Giner en Les molt riques hores del Duc de Berry , principis sigle XV

Giner (del llatí ianuarius) és el primer més de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. Pren el seu nom del deu Janus, del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i la fi.

No obstant, giner no sempre ha segut el primer més de l'any. En realitat, el primitiu any dels romans tenia dèu mesos (304 dies en total) i escomençava en Martius, dedicat al deu Mart, que passà a ser març en valencià. La llegenda fixa en 713 a. C., quan el rei Numa Pompilio, successor de Ròmul, afegí els mesos de giner i febrer per a completar l'any llunar (355 dies).

El primer dia del més se denomina Cap d'Any. A principis del sigle XVI, els regnes europeus escomençaren a establir oficialment l'1 de giner com el Dia de Cap d'Any. Fins a 1752, Regne Unit i les seues colònies mantingueren el 25 de març (9 mesos abans del 25 de decembre) com a primer dia de l'any. Rússia començava l'any nou l'1 de març.

La pedra de giner és el granat i la seua flor el clavell.

La paraula Giner també és un llinage valencià molt estés.

Tradició de la paraula giner[editar | editar còdic]

Giner se tracta de la forma més antiga que trobem documentada, és també la forma usada pels clàssics valencians i hui l’única viva en valencià. La variant gener, que trobem en algun document antic, és hui la pròpia del català i el balear, pròxima a l’occità genièr. Algun diccionari dona incomprensiblement la forma giner com a coloquial, quan és la que usaren els nostres clàssics com Joanot Martorell, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar..."CCXL sous de rials, los quals Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes de giner”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Lo llit calent / volen d’estiu; / no·ls plau caliu / en lo giner”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...seria foll aquell qui en joliol, per fogir a la calor, estigués als raigs de Apollo y en giner, per escalfar, cerquàs la freda ombra”. Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460. “...la present obra, e començada a II de giner de l’any MCCCCLX” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.1490.

Refranys valencians[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Es una paraula ‘simbolica’, general en valencià actual, tan antiga que ya es documenta en el sigle XIII (1). La quimera que desperta en el catalanisme idiomatic fa que la substituixquen sistematicament per ‘gener’ (que tambe te tradicio en la nostra lliteratura classica). Esta censura ha segut denunciada des de fa anys pel valencianisme i ara el genuïnisme reivindica formalment la seua correccio (2).

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Giner | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Decembre
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Giner&oldid=296867»