Llocnou de Sant Jeroni

Llocnou de Sant Jeroni
Localització de Llocnou de Sant Jeroni respecte del País Valencià.png Escut de Llocnou de Sant Jeroni
{{{image_província}}}
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38° 54′ 47″ N, 0° 17′ 03″ O
Altitut: 98 msnm
Superfície: 6,5 km
Població: 577 hab. (2022)
Densitat: {{{densitat}}}
Gentilici: llocnouí/ina
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46726
Festes majors: Del 12 al 16 d'agost
Alcalde: Ricard Igualde García
Pàgina web: https://www.llocnoudesantjeroni.es/


Iglésia de Llocnou

Llocnou de Sant Jeroni (en castellà Lugar Nuevo de San Jerónimo), és un municipi de la Comunitat Valenciana en la comarca de la Safor.

GeografiaEditar

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel riu Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la montanya i també hi han moltes fonts.

HistòriaEditar

Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys 40 i 80, han tret a la llum recialles romanes. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria àrap nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'ibers i romans. En l'any 1361, la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de Gandia, que la donaren, en l'any 1424, al monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.

En l'any 1505 els moriscs abandonaren el Rafalet. En 1609, despuix del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del sigle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins a l'any 1953 no va conseguir l'independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de la qual era annex.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Federico Artés Martínez UCD
1983 - 1987 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE
1995 - 1999 Salvador Antonio Alarcó Belmar Iniciativa Independent
1999 - 2003 Salvador Antonio Alarcó Belmar BLOC
2003 - 2007 Salvador Antonio Alarcó Belmar BNV-EU
2007 - 2011 Josep Climent PSPV-PSOE
2011 - 2015 Ricard Igualde García PSPV-PSOE
2015 - 2019 Ricard Igualde García PSPV-PSOE
2019 - 2023 Ricard Igualde García PSPV-PSOE
2023 Ricard Igualde García PSPV-PSOE

DemografiaEditar

El gentilici dels seus 577 habitants és llocnouins, segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2022
583 569 570 555 555 568 586 568 577 581 577

EconomiaEditar

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els terrenys de cultiu de regadiu són de tarongers i hortalices i els de secà són de vinya, olivar i el restant d'armelers i garroferes. Els terrenys sense cultivar estan poblats de bones pinades per coincidir en l'umbria de la serra d'Ador. També, per la situació geogràfica del poble hi han molts negocis dedicats al transport.

Edificis d'interésEditar

Del seu patrimoni es pot destacar:

  • La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.
  • El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del sigle XX, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme dihuitesc. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.

El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art Alfons Roig, quan a finals dels anys xixanta se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell franquiste, va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara be, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.

En la darrera década del sigle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les imàgens devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

PolíticaEditar

Corporació municipalEditar

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 de Compromís per Llocnou de Sant Jeroni (Compromís).

AlcaldesEditar

Des de l'any 2011 l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de PSPV.

FestesEditar

Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa