Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 97: Llínea 97:
 
*[[1932]]. ''Ortografia Valenciana''.
 
*[[1932]]. ''Ortografia Valenciana''.
 
*[[1933]]. ''Ortografia Valenciana''. (2ª edició).
 
*[[1933]]. ''Ortografia Valenciana''. (2ª edició).
 +
 +
== Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció ==
 +
 +
{{Cita|''¿Cómo se transforma el bajo latín traído por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano? Según el erudito P. Fullana el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d'acurtament, del menor esforç, d'eufonia i de distincio".''
 +
 +
''En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios; etc.. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.''
 +
 +
''Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.''
 +
 +
''La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum'; 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.''
 +
 +
''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.
 +
Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''|Lluis Fullana i Mira}}
  
 
== Homenages ==
 
== Homenages ==

Revisió de 12:36 24 març 2024

Lluis Fullana i Mira
P. Fullana O.F.M.
Nacionalitat: Española
Ocupació: Religiós i filòlec.
Naiximent: 5 de giner de 1871
Lloc de naiximent: Benimarfull, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 21 de juny de 1948
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

R.P. Lluis Fullana Mira O.F.M., conegut popularment com el Pare Fullana, naixqué en Benimarfull, comarca de (L'Alcoya) el 5 de giner de 1871 i se n'anà al cel el 21 de juny de 1948 en Madrit als setantasset anys d'edat. Fon un religiós, filòlec i escritor valencià.

Infància

Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels franciscans del convent de Cocentaina, a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de Benissa, per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.

Ordenació sacerdotal

El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'Ontinyent i poc despuix fon traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i Benigànim estudià els cursos de Teologia. En l'any 1876 rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.

Catedràtic

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la Reina Donya Maria Cristina- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'Ontinyent fon professor de francés, i en l'Universitat de Valéncia, catedràtic de Llengua Valenciana. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors com a intérpret en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol en el Marroc.

El Centre de Cultura Valenciana (ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana) el 27 de juny de 1916 acordà:

A proposta del Sr. D. Teodor Llorente s'acorda crear una Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana i pregar al R.P. Fullana que accepte la regència de la mateixa. Complits els tràmits de rigor, el 29 de giner de 1918 es va inaugurar la Càtedra de Valencià en l'Universitat de Valéncia. Les classes varen escomençar eixe mateix dia, en l'aula nº 7 de la Facultat de Filosofia i Lletres.

En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la llengua valenciana alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la llengua valenciana en 1928.

La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. Lluís Fullana i Mira tocà fi en este món el 21 de juny de 1948, en Madrit, a l'edat de 77 anys.

Acadèmic de la R.A.E.

Acadèmics de la R.A.E.

El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, se manà ampliar, fins a quarantadós, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tingueren el seu lloc en la Real Acadèmia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.

El lloc representatiu de la llengua valenciana devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la Real Acadèmia Espanyola, del dia 10 de març de 1927, foren triats els nous acadèmics, d'acort en el dit Real Decret del 26 de novembre de 1926, sent elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la llengua valenciana.

La presa oficial de possessió es celebrà l'11 de novembre de 1928. El Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, de decembre de l'any 1928, en "Acuerdos y noticias", deixà constància de l'acte:

Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el 11 de noviembre, presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma.
Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante.
Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don José Alemany, quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos.

Entre atres coses, Josep Alemany, digué lo següent:

... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.

En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats, aixina com moltes representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La província franciscana celebrà en molt de goig esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Se celebraren simples, pero sentits actes d'homenage en els convents de Valéncia, Ontinyent i en uns atres.

Entre unes atres entitats culturals de Valéncia, "Lo Rat Penat" celebrà una solemne velada, en l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Acadèmia Espanyola.

Una volta establit en Madrit, en l'any 1934, el pare Fullana passà les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.

Les Bases d'ortografia valenciana

Signatura de les Normes del 32

Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "Normes del 32 o de Castelló", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.

El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en Madrit, el sol representant de la llengua valenciana, des de 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.

Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."

Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:

Atés lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles

El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de 1932, una Ortografia Valenciana, en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa Ortografia Valenciana, que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.

Obra

Portada del llibre

Entre el cabal d'obres d'est eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació:

Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció

¿Cómo se transforma el bajo latín traído por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano? Según el erudito P. Fullana el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d'acurtament, del menor esforç, d'eufonia i de distincio".

En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios; etc.. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.

Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.

La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum'; 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.

Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.

Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.
Lluis Fullana i Mira

Homenages

Sagell commemoratiu

Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:

Cites

Com no va a ser el valencià un idioma si fon la llengua d'un Regne
Lluís Fullana i Mira (Pare Fullana)
Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica
Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "Las Provincias" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic Las Provincias
Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s'en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme.
El pare Fullana, en la seua obra Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana (1926), en l'agraïment al patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva
L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.
Joan S. López i Verdejo, en el seu treball Introduccio a la Lexicografia Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)

Bibliografía

Enllaços externs