Diferència entre les revisions de "Pont de Fusta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Pont de Fusta des de les torres de Serrans 01.jpg|275px|right|thumb|<center>'''Actual Pont de Fusta'''</center>]]
 
[[File:Pont de Fusta des de les torres de Serrans 01.jpg|275px|right|thumb|<center>'''Actual Pont de Fusta'''</center>]]
  
El Pont de Nazaret, o Pont d'astillers, fon construït entre els anys [[1928]] i [[1931]] pels ingeniers Federico Gómez de Membrillera i Luis Dicenta Vora, este últim director facultatiu junt a Marcelo de Azcárraga. Va ser inaugurat el [[14 de novembre]] de [[1931]] i unix el [[Port de Valéncia]] en el propenc [[barri de Nazaret]].
+
[[File:Puente de Madera Valencia Spain.jpg|thumb|275px|El Ponte des de l'any [[1957]] fin a l'any [[2010]]]]
  
En orige es va construir per a accedir al Port de Valéncia. Construït en formigó armat, les baranes són de [[ferro]] forjat i els fanals se situen sobre els estribos del pont. Posteriorment seria reformat en l'ampliació de dos voreres i un total de sis carrils per a vehículs. una llongitut de 175 metros i se sustenta sobre sobre soports de formigó armat que en alguns moments apleguen a profundisar 12 metros sobre el terreny per la naturalea fangosa de la superfície sobre la que s'alça.
+
[[File:Pont de Fusta des de baix, València.JPG|thumb|275px|El Ponte des de l'any [[2012]]]]
 +
El '''Pont de fusta''' és com es coneix a un dels ponts que creuen el vell llit del riu [[Túria]] al seu pas per la ciutat de [[Valéncia]] (Cap i Casal).
 +
 
 +
L'actual pont ya no és de fusta i substituïx a l'original que estava construït en eixe  material.
 +
 
 +
La [[riuada]] que va assotar [[Valéncia]] en [[1957]] va acabar en el famós "Pont de fusta", que des del centre històric, permetia el pas de viandants cap a l'estació de trens elèctrics. Hui el pont ya no és de fusta, encara que contínua facilitant l'accés dels viandants a l'atre costat, i l'estació, és hui pas i parada, dels tramvies del metro.
 +
 
 +
El seu original nom fon '''Passarela de l'estació de Ferrocarrils Econòmics, Santa Mònica''', que en el temps es va començar a denominar "l'Estacioneta", sense tindre en conte que va mantindre el récort de ser l'estació europea en número més gran de rodalies i moviment de passagers.
 +
 
 +
Estacioneta i '''Pont de Fusta''' eren vitals per al desenroll social i econòmic que suponia l'acostament del món rural a la ciutat.
 +
 
 +
A la gent li agradava caminar de presa per eixe pont de taulers que repicava-la al seu pas.
 +
 
 +
El [[Pont de Fusta]] formava un riu humà que conduïa a les [[Alberedetes de Serrans]], a on esperaven venedors de regalícia, creïlles fregides, cocos i una dona que feya fotos, i tenia un cavall de cartó.
 +
 
 +
Al pont ho va destrossar l'impressionant i tràgica [[Gran riuada|riuada]] de [[1957]] i encara que fon substituït per un atre de formigó armat i ferro, de sis trams, la nostra gent va seguir nomenant-li «de fusta».
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 19:06 27 oct 2021

Actual Pont de Fusta
El Ponte des de l'any 1957 fin a l'any 2010
El Ponte des de l'any 2012

El Pont de fusta és com es coneix a un dels ponts que creuen el vell llit del riu Túria al seu pas per la ciutat de Valéncia (Cap i Casal).

L'actual pont ya no és de fusta i substituïx a l'original que estava construït en eixe material.

La riuada que va assotar Valéncia en 1957 va acabar en el famós "Pont de fusta", que des del centre històric, permetia el pas de viandants cap a l'estació de trens elèctrics. Hui el pont ya no és de fusta, encara que contínua facilitant l'accés dels viandants a l'atre costat, i l'estació, és hui pas i parada, dels tramvies del metro.

El seu original nom fon Passarela de l'estació de Ferrocarrils Econòmics, Santa Mònica, que en el temps es va començar a denominar "l'Estacioneta", sense tindre en conte que va mantindre el récort de ser l'estació europea en número més gran de rodalies i moviment de passagers.

Estacioneta i Pont de Fusta eren vitals per al desenroll social i econòmic que suponia l'acostament del món rural a la ciutat.

A la gent li agradava caminar de presa per eixe pont de taulers que repicava-la al seu pas.

El Pont de Fusta formava un riu humà que conduïa a les Alberedetes de Serrans, a on esperaven venedors de regalícia, creïlles fregides, cocos i una dona que feya fotos, i tenia un cavall de cartó.

Al pont ho va destrossar l'impressionant i tràgica riuada de 1957 i encara que fon substituït per un atre de formigó armat i ferro, de sis trams, la nostra gent va seguir nomenant-li «de fusta».

Vore també

Enllaços externs


Ponts de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Pont d'Ademús · Pont de l'Àngel Custodi · Pont d'Aragó · Pont de les Arts · Pont de L'Assut de l'Or · Pont de Campanar · Pont de l'Exposició · Pont de les Flors · Pont de Fusta · Pont de La Mar · Pont de la Trinitat · Pont de Montolivet · Pont de Nazaret · Pont de Sant Josep · Pont de Serrans · Pont del Nou d'Octubre · Pont del Real · Pont del Regne ·


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans