Diferència entre les revisions de "Romania"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 65: Llínea 65:
  
 
Bucarest, és una de les majors atraccions turístiques, ademés de ser la capital i la ciutat més gran de '''Romania'''. La ciutat de Sibiu fon designada com capital cultural d'[[Europa]] en el [[2007]], junt en [[Luxemburc]].
 
Bucarest, és una de les majors atraccions turístiques, ademés de ser la capital i la ciutat més gran de '''Romania'''. La ciutat de Sibiu fon designada com capital cultural d'[[Europa]] en el [[2007]], junt en [[Luxemburc]].
 +
 +
== Cultura ==
 +
{{AP|Cultura de Romania}}
 +
[[Archiu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|thumb|upright|Iglésia de fusta de [[Maramureș]].]]
 +
La cultura de Romania és rica i variada. Com els mateixos rumans, és definida fonamentalment com un punt de trobada entre tres regions: [[Europa Central]], [[Europa de l'Est]] i la [[Península Balcànica]], sense poder ser inclosa en cap d'elles. L'identitat rumana es va formar sobre un substrat [[Antiga Roma|romà]] i [[Dacia|daci]] (este últim varia), combinat en atres influències. Durant la [[Edat Mija]], els rumans varen ser influenciats pels pobles [[eslau]], pels [[grecs]] medievals i el [[Imperi bizantí]], pels [[Imperi otomà|turcs otomans]], i, en menor mesura, pels [[Hongria|hongaresos]] i els [[Alemània|alemans]] (en [[Transilvània]]). La cultura rumana moderna es va desenrollar més o menys durant els últims 250 anys, en una forta influència occidental, particularment [[França|francesa]], [[Alemània|alemana]] i [[Hongria|hongaresa]].
 +
 +
Quan va caure [[Ceausescu]], [[França]] es va sorprendre en enterar-se de l'elevat nivell de coneiximent del [[idioma francés]] que tenien els rumans i per això va acodir immediatament en la seua ajuda en colaboracions de tota naturalea.
 +
 +
=== Lliteratura ===
 +
La lliteratura popular de Romania reflectix les condicions geogràfiques i històriques que varen influenciar al caràcter del poble rumà. Són obres que expressen melancolia o anhel sense esperança, com les "[[Doină|doinas]]", o tracten de les principals ocupacions dels rumans i la seua relació en la cosmovisió (com en "[[Miorița]]") dels rumans, en general en mig de la Naturalea i en un sentiment de la presència de la [[Deu|divinitat]]. Destaquen obres com "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Presa Alimoș]]" o "[[Miorița]]", considerada una obra mestra del folclore mundial.
 +
 +
Fins al [[sigle XVIII]] la majoria dels autors cults rumans varen ser [[Teologia|teòlecs]]. També destaquen cronistes com Miron Costin o Ió Neculce, o el [[humaniste]] Dimitrie Cantemir, que també va ser amo de [[Moldàvia]] ([[1710]]–[[1711]]).
 +
[[Archiu:Eminescu.jpg|thumb|upright|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Romania i la [[República de Moldavia]].]]
 +
Els denominats "clàssics" de la lliteratura rumana, (del [[sigle XIX]]), són poc coneguts fòra de Romania. [[Mihai Eminescu]] ([[1850]]–[[1889]]), potser el [[poeta]] rumà millor conegut, és encara amat en Romania (particularment els seus poemes), junt en un atre clàssics com [[George Coșbuc]] o [[Ioan Slavici]]. L'any revolucionari [[1848]] va marcar l'afirmació d'una èlit intelectual, que va aplegar fins i tot a ocupar importants càrrecs polítics: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiador, escritor, primer ministre de Romania), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturc i polític), [[Andrei Mureșanu]] (escritor, autor de la lletra de l'actual [[Deșteaptă-te, române!|himne de Romania]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiador i escritor), i uns atres.
 +
 +
Atres clàssics importants són el dramaturc [[Ió Luca Caragiale]] (el Teatre Nacional de Bucarest va ser nomenat en el seu honor) i el prosador [[Ió Creangă]]. Per l'important i benèfica influència del [[patriotisme]] en el seu [[estètica]], destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentres que [[Liviu Rebreanu]] és l'autor de la primera novela moderna rumana.
 +
 +
En el periodo d'entreguerres, autors com [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturc i filòsof), [[Ió Barbu]] (poeta i matemàtic), [[George Bacovia]] (poeta) o [[Camil Petrescu]] (prosador) varen fer esforços per a sincronisar la lliteratura rumana en la lliteratura europea i mundial de l'época. [[Gellu Naum]] va ser el líder del moviment [[Surrealisme|surrealiste]] en Romania, si be es pot incloure ací a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosador) és un dels més apreciats escritors del [[sigle XX]] en Romania, a pesar de que es va mantindre alluntat de les vanguardes lliteràries del seu temps.
 +
 +
En l'época del [[comunisme]], escritors valiosos com [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensagiste), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturc i ensagiste) o [[Marin Preda]] (prosador) varen conseguir escapar de la dura censura (a través del nivell intelectual i estètic de les seues obres, que feya impossible la censura per policies i polítics sense enteniment lliterari), varen trencar en el "[[realisme socialiste]]" i varen anar els líders d'una menuda "''Renaixença''" en la lliteratura rumana.
 +
 +
La lliteratura de Romania va començar a ser millor coneguda fòra de les fronteres de Romania, especialment a través de traduccions al [[Idioma alemà|alemà]], [[idioma francés|francés]] i [[idioma anglés|anglés]]. Alguns autors moderns varen aplegar a ser populars en [[Alemània]], [[França]] o [[Itàlia]], especialment [[*Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] o [[Mircea Cărtărescu]]. Escritors com Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setembre de 1916, Valea Albă, Romania-22 de juny de 1992, París, França) autor en 1949 de la famosa novela ''L'Hora 25'' (que fora portada al cine), que es desenrolla durant l'ocupació nazi del seu país natal, [[Paul Celan]], [[Norman *Manea]] o [[Elie Wiesel]] també varen nàixer en Romania.
  
 
{{UE}}
 
{{UE}}

Revisió de 10:05 20 set 2016

Romania

România

Bandera de Romania Escut de Romania
Bandera Escut
himne nacional: Deşteaptă-te, Române! (rumà: '¡Desperta, rumà!')
 
Situació de Romania
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Bucarest

44° 25' N 26° 06'E
ciutat més poblada Bucarest
Idioma oficial Rumà
Forma de govern República semipresidencialista
Traian Băsescu
Emil Boc
Independència
 •
9 de Maig
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 78º
238.391 km² km2
3,0%
2.508 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 50º
22.303.522 (2006)
93 hab/km² hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 41º
US$ 157.647 mill.
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 43º
€ 217.012 mill.
n/d
IDH (2005) 0,837 (13º) – Alt<
Moneda Leu
‎Gentilici Rumà/na
Fus horari
 • en estiu
CET (UTC+2)4
CEST (UTC+3)
Domini Internet .ro
Prefix telefònic +40
Prefix radiofònic AMA-AOZ, EAA-EHZ
Sigles país per a automòvils RO
Còdic ISO 642 / ROU / RO
Membre de: Unió Europea, OTAN, ONU, OSCE, Unió Llatina, COE

Romania (en rumà: România /ro.mɨ'ni.a/) és un país situat en el sur-est de Centre-europa, membre de l'OTAN des del 29 de març de 2004 i de la Unió Europea des del 1 de giner de 2007.

És el sèptim país de l'Unió Europea segons la població i el nové segons la superfície. Llimita en Ucrània i Moldàvia al nort-est, Hongria i Sèrbia al oest i Bulgària al sur. Romania també té una chicoteta franja de costa en el Mar Negre.

Bucarest, és una de les majors atraccions turístiques, ademés de ser la capital i la ciutat més gran de Romania. La ciutat de Sibiu fon designada com capital cultural d'Europa en el 2007, junt en Luxemburc.

Cultura

Artícul principal → Cultura de Romania.
Iglésia de fusta de Maramureș.

La cultura de Romania és rica i variada. Com els mateixos rumans, és definida fonamentalment com un punt de trobada entre tres regions: Europa Central, Europa de l'Est i la Península Balcànica, sense poder ser inclosa en cap d'elles. L'identitat rumana es va formar sobre un substrat romà i daci (este últim varia), combinat en atres influències. Durant la Edat Mija, els rumans varen ser influenciats pels pobles eslau, pels grecs medievals i el Imperi bizantí, pels turcs otomans, i, en menor mesura, pels hongaresos i els alemans (en Transilvània). La cultura rumana moderna es va desenrollar més o menys durant els últims 250 anys, en una forta influència occidental, particularment francesa, alemana i hongaresa.

Quan va caure Ceausescu, França es va sorprendre en enterar-se de l'elevat nivell de coneiximent del idioma francés que tenien els rumans i per això va acodir immediatament en la seua ajuda en colaboracions de tota naturalea.

Lliteratura

La lliteratura popular de Romania reflectix les condicions geogràfiques i històriques que varen influenciar al caràcter del poble rumà. Són obres que expressen melancolia o anhel sense esperança, com les "doinas", o tracten de les principals ocupacions dels rumans i la seua relació en la cosmovisió (com en "Miorița") dels rumans, en general en mig de la Naturalea i en un sentiment de la presència de la divinitat. Destaquen obres com "Monastirea Argeșului", "Presa Alimoș" o "Miorița", considerada una obra mestra del folclore mundial.

Fins al sigle XVIII la majoria dels autors cults rumans varen ser teòlecs. També destaquen cronistes com Miron Costin o Ió Neculce, o el humaniste Dimitrie Cantemir, que també va ser amo de Moldàvia (17101711).

Mihai Eminescu, poeta nacional de Romania i la República de Moldavia.

Els denominats "clàssics" de la lliteratura rumana, (del sigle XIX), són poc coneguts fòra de Romania. Mihai Eminescu (18501889), potser el poeta rumà millor conegut, és encara amat en Romania (particularment els seus poemes), junt en un atre clàssics com George Coșbuc o Ioan Slavici. L'any revolucionari 1848 va marcar l'afirmació d'una èlit intelectual, que va aplegar fins i tot a ocupar importants càrrecs polítics: Mihail Kogălniceanu (historiador, escritor, primer ministre de Romania), Vasile Alecsandri (poeta, dramaturc i polític), Andrei Mureșanu (escritor, autor de la lletra de l'actual himne de Romania), Nicolae Bălcescu (historiador i escritor), i uns atres.

Atres clàssics importants són el dramaturc Ió Luca Caragiale (el Teatre Nacional de Bucarest va ser nomenat en el seu honor) i el prosador Ió Creangă. Per l'important i benèfica influència del patriotisme en el seu estètica, destaca el poeta Octavian Goga, mentres que Liviu Rebreanu és l'autor de la primera novela moderna rumana.

En el periodo d'entreguerres, autors com Tudor Arghezi (poeta), Lucian Blaga (poeta, dramaturc i filòsof), Ió Barbu (poeta i matemàtic), George Bacovia (poeta) o Camil Petrescu (prosador) varen fer esforços per a sincronisar la lliteratura rumana en la lliteratura europea i mundial de l'época. Gellu Naum va ser el líder del moviment surrealiste en Romania, si be es pot incloure ací a Tristan Tzara. Mihail Sadoveanu (prosador) és un dels més apreciats escritors del sigle XX en Romania, a pesar de que es va mantindre alluntat de les vanguardes lliteràries del seu temps.

En l'época del comunisme, escritors valiosos com Nichita Stănescu (poeta i ensagiste), Marin Sorescu (poeta, dramaturc i ensagiste) o Marin Preda (prosador) varen conseguir escapar de la dura censura (a través del nivell intelectual i estètic de les seues obres, que feya impossible la censura per policies i polítics sense enteniment lliterari), varen trencar en el "realisme socialiste" i varen anar els líders d'una menuda "Renaixença" en la lliteratura rumana.

La lliteratura de Romania va començar a ser millor coneguda fòra de les fronteres de Romania, especialment a través de traduccions al alemà, francés i anglés. Alguns autors moderns varen aplegar a ser populars en Alemània, França o Itàlia, especialment *Eugen Ionescu, Mircea Eliade, Emil Cioran, Constantin Noica, Tristan Tzara, Panait Istrati o Mircea Cărtărescu. Escritors com Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setembre de 1916, Valea Albă, Romania-22 de juny de 1992, París, França) autor en 1949 de la famosa novela L'Hora 25 (que fora portada al cine), que es desenrolla durant l'ocupació nazi del seu país natal, Paul Celan, Norman *Manea o Elie Wiesel també varen nàixer en Romania.


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia