Diferència entre les revisions de "Voro López"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 47: Llínea 47:
 
<references />
 
<references />
  
* [https://www.lasprovincias.es/gente-estilo/muere-voro-lopez-vicepresidente-valencia-unida-destacado-20240223075730-nt.html Muere Voro López, vicepresidente de Valencia Unida y destacado referente del valencianismo cultural y político. Las provincias]
+
* [https://www.lasprovincias.es/gente-estilo/muere-voro-lopez-vicepresidente-valencia-unida-destacado-20240223075730-nt.html Muere Voro López, vicepresidente de Valencia Unida y destacado referente del valencianismo cultural y político. Las Provincias]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 08:30 23 feb 2024

Voro López i Verdejo
Vorolopez.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec i escritor.
Naiximent: 19 de setembre de 1963
Lloc de naiximent: Pinedo, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 23 de febrer de 2024
Lloc de defunció: Valéncia

Joan Salvador López i Verdejo, més conegut per Voro López i Verdejo o simplement Voro López (Pinedo, 19 de setembre de 1963 - † Valéncia, 23 de febrer de 2024) fon un filòlec i escritor valencià. Doctor en Filologia pel Departament de Teoria dels Llenguages de l'Universitat de Valéncia (Estudi General) i llicenciat per esta mateixa universitat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola. Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fon president de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de Lo Rat Penat i secretari de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).[1] És autor de vàries antologies poètiques i artículs filològics.[1] Ademés, és autor del Diccionari General de la Llengua Valenciana, l'únic diccionari normatiu per a l'valencià,[2] resultat d'onze anys de treball.[3] Fon també fins al seu decés, director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Voro López, també colaborà en la revista Lo Rat que edita l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, en la secció "Parlem con cal", sobre el llenguage parlat de la llengua valenciana.

Obres

Diccionari General de la Llengua Valenciana
Portada del llibre

És autor de les següents obres:[4]

  • El parlar de l'Horta de Valéncia dins del dialecte apichat
  • La filosofía llingüística de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner
  • Tractat de métrica valenciana
  • ¿Saps que--?
  • Normes ortografiques de la R.A.C.V.
  • Proposta d'un "standard" oral Valencià (1997)
  • Normes ortografiques de la R.A.C.V. o Normes del Puig (1998)
  • "For sale" i uns atres contes (1998)
  • Corcam (Alacant, 1998) Poesia. Editorial Aitana. ISBN: 978-8486156534
  • Diccionari General de la Llengua Valenciana (2010). Real Acadèmia de Cultura Valenciana. El diccionari ha segut realisat junt a moltes persones que han colaborat i han donat informació. ISBN: 978-8494588419
  • Cent anys de normativa valenciana (2011). Associació Cultural Lo Rat Penat. ISBN: 978-84-15102-05-2
  • Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la Llengua Valenciana (2017) L'Oronella - Foment de les Lletres Valencianes. ISBN: 978-8494588471. Guanyador del premi d'Ensaig "Josep Maria Bayarri" del Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de Lo Rat Penat.

Premis

Va ser guardonat en diversos premis en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, aixina com en el Premi Fullana, el Vicent González Lizondo, el Premi d'Investigació Ajuntament de Valéncia, el Premi d'Investigació Ajuntament de Paterna, el Premi d'Investigació Jaume Roig, III Milenari de Paraula d'Oc i l'Escritor de l'any 1997 que otorga l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).[1] La Plataforma Valencianista li concedí el Premi Senyera l'any 2017.[5]

Cites

La llengua valenciana ha patit una marginació històrica que encara hui se sent; la seua situació front ad atres llengües que en ella conviuen es secundària i marginal; la seua supervivència està amenaçada i se qüestiona la seua identitat com a llengua independent.
Llengua Valenciana i Societat (2016), per Voro López
L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.
¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Referències

Enllaços externs