Àcit perxénico
El àcit perxénico (H4XeO6) és el conjugat inestable del anión perxenato, es forma per la solució del tetraóxido de xenón (XeO4) en el aigua per la següent reacció:
Mes dèbil que el àcit perclórico, les seues sals són els perxenatos, no s'ha aïllat com a àcit lliure ya que ràpidament es descompon en trióxido de xenón (XeO3) i oxigen (O2):[1][2]
La seua fòrmula extrapolada, H4XeO6 es infiere a la geometria octaèdrica del ion perxenato (XeO4) en les seues sals de metal alcalino.[1][3]
El pKa de l'àcit perxénico s'ha calculat indirectament que està per baix de 0, lo que ho convertix en un àcit extremadament fort.
La seua primera ionisació produïx el anion H3XeO6, que té una pKa valor 4.29, encara relativament àcit.
L'espècie desprotonada 2 voltes H, ₂XeO ²₈⁻ té una pKa valor de 10.81.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
No obstant, per la seua ràpida descomposició en condicions àcides com es va descriure anteriorment, es coneix més comunament com sales perxenadas, en el anión XeO4.[1][4]
Perxenatos
[editar | editar còdic]Els perxenatos són sales d'àcit perxénico H4XeO6. Tant l'àcit com el anión XeO64− són poderosos agents oxidants; l'àcit es pot formar dissolent tetraóxido de xenón,XeO4, en una base forta,[5] com en la majoria de preparacions. Les sals de sodi i de potassi són solubles, pero la del bari pot formar una estructura de xenón atrapat en un cristal insoluble.
El perxenato de bari s'utilisa com a material inicial per a sintetisar el tetraóxido de xenón (XeO4); es té que mesclar en àcit sulfúric concentrat, lo que provoca la reacció següent:
- Ba2XeO6(s) + 2H2SO4(aq) → H4XeO6(aq) + 2BASE4(s).
La reacció és similar a la que es produïx quan es mescla el peròxit de bari en àcit sulfúric concentrat per a obtindre peròxit d'hidrogen, que és la forma habitual d'obtindre-ho en laboratori. Les tendències i característiques de solubilidad dels perxenatos són molt similars a la dels carbonat (la majoria són insolubles).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 “Protolytic properties of perxenic acid” . Inorganic Chemistry 27 (21): 3760–3762. doi:.
- ↑ Holleman, Arnold Frederik; Wiberg, Egon (2001), Wiberg, Nils (ed.), Inorganic Chemistry, translated by Eagleson, Mary; Brewer, William, Sant Diego/Berlin: Academic Press/De Gruyter, p. 400, ISBN 0-12-352651-5
- ↑ “Geometry of the Perxenate Ion” . Science 141 (3580): 532–534. doi:. ISSN 0036-8075. PMID 17738629. Bibcode: 1963Sci...141..532H.
- ↑ Holleman, Arnold Frederik; Wiberg, Egon (2001), Wiberg, Nils (ed.), Inorganic Chemistry, translated by Eagleson, Mary; Brewer, William, Sant Diego/Berlin: Academic Press/De Gruyter, p. 399, ISBN 0-12-352651-5
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaharding2002
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ácido perxénico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.