Àrea de distribució biogeográfica
]]
El àrea biogeográfica, distribució geogràfica o àrea de distribució és l'espai geogràfic en el que habiten les poblacions d'una espècie, una subespecie o un atre tipo de tàxon. L'especialitat que dins de la biogeografía s'ocupa de les àrees concretes dels tàxons es denomina corología. Dins d'una determinada àrea de distribució biogeográfica les espècies poden adoptar distints modos de distribució.[1][2]
En ecologia i biogeografía l'estudi de les característiques de les àrees és un capítul important. L'àrea es lliga, per eixemple, en la demografia i en les possibilitats de supervivència dels tàxons. La fragmentació de l'àrea per l'alteració deguda al desenroll econòmic, és un dels temes majors de la biologia de la conservació.
L'extensió és un dels paràmetros fonamentals, pero no l'únic. Una espècie és cosmopolita o ubicuista quan troba i ocupa hàbitats apropiats en tots els continents o en tots els oceàs. L'espècie humana és un eixemple perfecte, com lo són els seus acompanyants, la panderola, la mosca domèstica o el cheu comú.[3][4]
En l'extrem opost, una espècie és endèmica quan es presenta en un àrea molt restringida. Un endemisme pot trobara en l'àrea a on es va originar, com ocorre en moltes espècies d'illes i atres hàbitats dispersos (per eixemple montanyes aïllades), en el cas de les quals es pot dir que són neoendemismos. Un paleoendemismo és una espècie la distribució restringida de la qual representa solament una chicoteta part d'una atra anterior més àmplia, generalment llunt de l'àrea en el que va sorgir evolutivament. Es poden dir en este cas que l'espècie ocupa un àrea relicta.[5]
Un paràmetro important de l'àrea d'una espècie és el seu caràcter continu o discontinu (en corología s'utilisa el terme «àrea disjunta»). La distribució d'una espècie evolutivamente nova és naturalment contínua, pero els encerts del canvi climàtic, les epidèmies o la competència ecològica poden conduir a la seua fragmentació. Una volta escindida l'àrea en vàries separades, l'evolució pot conduir a destins distints a les poblacions de cada zona, interpretant-se que este és un dels mecanismes més importants implicats en la diferenciació d'espècies noves (especiación alopátrica).
Distribució de biomas
[editar | editar còdic]Un tema biogeográfico relacionat, pero distint, és el de la distribució dels biomas, conjunts d'espècies i de comunitats que s'estenen sobre un àrea que és homogénea climàtica i històricament (en el sentit de l'història biològica, de la comunitat d'orige). Una província, regió o regne biogeográfico és una zona terrestre o marítima ocupada per un bioma característic (definit pels tàxons i comunitats que ho formen).
S'utilisen els térmens província faunística o regió zoogeográfica quan solament es referix a la partix animal de la biota, és dir la fauna; de forma similar es diu regne floral o fitogeográfico quan es referix a la flora, la part de la biota formada per les plantes.
Factors abióticos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Factors abióticos.
Els gradient en factors climàtics creen barreres fisiològiques per a la dispersió.[6] Totes les espècies tenen llímits de tolerància als factors abióticos, que poden reduir la seua supervivència i èxit reproductiu i llimitar l'expansió de l'àrea de distribució més allà del llímit. Els canvis en la temperatura poden fer que una espècie canvie la seua àrea de distribució geogràfica. En l'aument de les temperatures com a resultat del calfament global, s'ha vist que les espècies en el hemisferi nort expandixen la seua àrea cap al nort per l'aument de la supervivència i la reproducció com a resultat del calfament.[7] La precipitació també pot ser un determinant clau per a llimitar els llímits de l'àrea de distribució geogràfica de les espècies. Açò es veu a sovint en organismes en altes demandes d'aigua, la supervivència de la qual i reproducció disminuiria més allà de la vora per condicions seques, lo que llimita l'expansió.[8] També s'observa que la humitat del sol o del aire llimita l'expansió de l'àrea de distribució. En térmens d'humitat del sol, s'observa una expansió d'àrea de distribució llimitada per a espècies que s'alimenten d'organismes del sol o per a espècies que residixen en el sol i depenen d'ella per a obtindre nutriciós.[9] Si no es complixen els requisits d'humitat més allà de l'àrea de distribució d'espècies, no podran expandir-se per les reduccions resultants en l'aptitut. Existixen molts atres factors abióticos que poden determinar l'àrea de distribució d'una espècie, inclós l'oxigen dissolt, la coberta del dosel, la conductivitat, l'alcalinidad i el pH.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pablo M. Lucas, Manuela González‐Suárez and Eloy Revilla, Range area matters, and baix does spatial configuration: predicting conservation status in vertebrates, Ecography, 42, 6, (1103-1114), (2019)
- ↑ Patterns in the geographical ranges of species. K.J. Gaston. Biological Reviews, Volume65, Issue 2, May 1990, Pages 105-129
- ↑ Michael G. Simpson. Plant Systematics, Academic Press, pp. 720–. ISBN 978-0-08-092208-9.
- ↑ Early Palaeozoic Biogeography and Palaeogeography, Geological Society of London, pp. 31–. ISBN 978-1-86239-373-8.
- ↑ Species Richness, Endemism, and the Choice of Areas for Conservation. Jeremy T. Kerr. Conservation Biology Vol. 11, No. 5 (Oct., 1997), pp. 1094-1100
- ↑ Mott, CL (2010). "Environmental Constraints to the Geographic Expansion of Plant and Animal Species". Natural Education Knowledge. 3 (10): 72.
- ↑ Battisti, A (2005). “Expansion of geographic range in the pine processionary moth caused by increased winter temperatures”. Ecological Applications 15 (6): 2084–2096. doi:.
- ↑ Bateman, BL (2011). “Climate-driven variation in food availability between the core and range edge of the endangered northern betting (Bettongia tropica)”. Australian Journal of Zoology 59 (3): 177–185. doi:.
- ↑ Duckworth, G (2010). “Soil moisture limits foraging: a possible mechanism for the range dynamics of the hadeda ibis in southern africa”. Diversity and Distributions 16: 765–772. doi:.
- ↑ Neff, MR (2011). “Effects of broad-scale geological changes on patterns in macroinvertebrate assemblages”. Journal of the North American Benthological Society 30 (2): 459–473. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Área de distribución biogeográfica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.