Aïllament geogràfic

Les illes Galápagos. Un cas molt estudiat d'aïllament geogràfic.

El aïllament geogràfic és un procés pel qual poblacions són separades del restant per un accident geogràfic natural o artificial. Depenent del seu tamany, l'aïllament geogràfic pot provocar el sorgiment de nous comportaments socials i inclús de noves espècies, lo que es coneix com especiación alopátrica, pero també l'extinció del grup aïllat.

No existixen unes dimensions mínimes per a que un accident geogràfic produïxca l'aïllament, depén molt de la capacitat de les espècies aïllades. Igualment, tampoc es coneix una cantitat d'individus per damunt o per baix de la qual sorgixquen noves espècies. De lo que sí es té certea és de constituir un acicat important per a incrementar la biodiversitat, pero no l'únic.

Definició

L'aïllament geogràfic és un fenomen pel qual un grup de sers vius es veu privat físicament de la relació en els seus congèneres del mateix les poblacions aïllades poden seguir dos camins distints: o be desenrollen les seues pròpies pautes de conducta, i inclús les seues pròpies tipologies, o be terminen extinguint-se.

L'aïllament sol deure's a fenomens geològics, com el sorgiment d'una montanya, la separació de dos continents o l'aflorament d'illas per activitat volcànica. Pero accions humanes transformadores poden produir el mateix efecte, seria el cas de grans obres d'infraestructura, tales massives, cultius extensius..., segons García (2002, p. 47 i següents).

Autors com Audesirk y Byers (2004, p. 275) arrepleguen l'idea de que els aïllament geogràfics són una font de biodiversitat, en constituir un estímul per a que els grups es aïllen reproductivament, aplegats a este extrem el grup és considerat una espècie nova. No obstant esta postura no és unànim ya que no necessàriament un fenomen desemboca en l'atre. L'aument de la biodiversitat dependrà també d'atres factors com la cantitat d'individus aïllats, fan recalcament Audesirk, Audesirk y Byers (2003, p. 315).

Contribució a l'extinció

Boscs aïllats per cultius en Àustria.

Un dels efectes de l'aïllament és l'extinció si la seua població no troba suficients recursos per a mantindre la diversitat genètica suficient. En eixe moment l'endogàmia pot terminar en la població. No obstant, el número mínim de parelles i l'extensió que necessiten per a viure pot variar en les espècies. Entre els mamífers sol considerar-se imprescindible una cantitat no inferior a trenta individus, vint contant en sòrt.

L'aïllament que desemboca en l'extinció pot deure's tant a fenomens naturals com a uns atres d'orige humà. Un cas típic ho constituïxen les grans infraestructures de comunicacions. En varis països les autopistas deuen estar entancades en la seua totalitat, per a evitar accidents per l'entrada de peatons o de fauna. En les mateixes protecció deuen contar els trens d'accidents molt majors, per eixemple el coyot supera rius caudalosos, cadenes montanyoses o canons, puntualisen Campbell, Mitchell y Reece (2001, p. 286).

Una segona influència negativa de l'aïllament apareix quan este no conseguix restringir el moviment de les poblacions, pero les priva de les suficients fonts d'aliments i de l'espai per a subsistir. Seria el cas dels cultius o les simples carreteres sense entancar. Els primers poden retallar tant el hàbitat que els sers vius no són capaços de conseguir els recursos suficients. El traçat d'una carretera, per la seua banda, pot fragmentar el bosc en dos, tres o més parts, deixant masses boscoses que juntes serien suficients per a garantisar el sustente, pero no separades. En tot, que la transformació humana aplegue a produir extincions depén també de l'espècie aïllada i la seua capacitat d'adaptació. Aixina, els llops espanyols són capaços de viure i procrear en els estrets linderos entre finques, constaten Banc y Cortés (2002).

Vore també

• Interfertilidad
• Evolució filética
• Extinció de fondo

Bibliografia citada

• Audesirk, Teresa; Byers, {{{nom3}}} (2004). Biologia: la vida en la terra, Mèxic, D. F.: Pearson Educació de Mèxic. ISBN 9702605385.
• Audesirk, Gerald (2003). Biologia: la vida en la terra, Mèxic, D. F.: Pearson Educació de Mèxic. ISBN 9789702603702.
• Blanc, Juan Carlos; Cortés, {{{nom2}}} (2002). Ecologia, censos, percepció i evolució del llop en Espanya: anàlisis d'un conflicte, Màlaga: SECEM. ISBN 9788460738961.
• Campbell (2001). Biologia: conceptes i relacions, Mèxic, D. F.: Pearson Educació de Mèxic. ISBN 9684444133.
• Garca Alonso (2007). Les chafades de l'evolució (una història en li llímit del caos), Sevilla: Publicacions Digitals. ISBN 9781409202882.
• García (2002). Biologia de la conservació: conceptes i pràctiques, Sant Dumenge de Heredia: Editorial INBio. ISBN 9789968702768.

• Nodarse, José J. (1985). Elements de sociologia, Selector. ISBN 9789684030404.
• Ramos Castellanos (2007). Use eficient i sostenible dels recursos naturals, Salamanca: Universitat de Salamanca. ISBN 9788478003877.

Bibliografia recomanada

• González Caneles (2009). L'evolució, de Darwin al genoma, Valéncia: Universitat de Valéncia. ISBN 9788437084947.
• González (2009). Evolucionisme: Darwin i enfocaments actuals, La Corunya: Netbiblio. ISBN 9788497454094.
• Heslop-Harrison (1967). Nous Conceptes Sobre la Taxonomia de Plantes Superiors, Bogotà: Institut interamericano de ciència agrícoles de la OEA.