Abracadabra
Abracadabra és una paraula usada com fetilla o encantamiento en trucs de màgia escènica, i per menuts grups tribals primitius europeus que professaven animisme i panteisme. Històricament es creïa que tenia poders curativos quan estava inscrita en un amulet.
Etimologia
[editar | editar còdic]Abracadabra és d'orige desconegut, i la seua primera aparició es troba en les obres de el II del mege romà Serenus Sammonicus.[1] Vàries etimologies populars estan associades en la paraula:[2] des de frases en hebreu que signifiquen «iré creando conforme hable»,[3] o arameo «yo creo como hablo»,[4] fins a etimologies folklòriques que apunten a paraules similars en llatí i grec, tals com abraxas.[5] D'acort en el Abracadabra en llínea, Oxford English Dictionary.[5]
Atres hipòtesis apunten a que significa «no se encontró ninguna documentación que apoye ninguna de las diversas conjeturas».[6]
Història
[editar | editar còdic]La primera menció coneguda de la paraula va ser en el II en un llibre cridat Liber Medicinalis (a voltes conegut com De Medicina Praecepta Saluberrima) creat per Serenus Sammonicus,[7] mege del emperador romà Geta, qui en el capítul 52 va prescriure que els malalts de malaria dugueren un amulet que contenia la paraula escrita en forma de triàngul.[8][9] El poder de l'amulet, va explicar, fa que les malalties letals desapareguen. Atres emperadors romans, com Alejandro Sever, varen ser seguidors de les ensenyances mèdiques de Serenus Sammonicus i també podrien haver usat el encantamiento.[7]
Els gnósticos de la secta de Basílides l'utilisaven com a fòrmula màgica per a invocar l'ajuda dels esperits benèfics contra les malalties i els infortunis.[10] Es troba en les pedres d'abraxas que s'usaven com a amulets. Posteriorment, el seu us es va estendre més allà dels gnósticos.
El ministre puritano Increase Mather va descartar la paraula per carir de poder. Daniel Defoe també va escriure despectivamente sobre els londinencs que varen colocar la paraula en les seues portes per a protegir-se de la malaltia durant la gran pesta de Londres,[11] pero Aleister Crowley la va considerar com a posseïdora de gran poder, dient que la seua verdadera forma és «iré creando conforme hable».[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ «Magic words: performative utterance in fact and fantasy» (en en). Oxford Dictionaries. Oxford University Press. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2017. Consultat el 8 de novembre de 2018.
- ↑ Kushner, Lawrence (1998). The Book of Words: Talking Spiritual Life, Living Spiritual Talk (en en), Jewish Lights Publishing, p. 11. ISBN 1580230202.
- ↑ «This is Real and You Llaure Completely Unprepared» (en en). Little, Brown and Company. Consultat el 8 de novembre de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 Plantilla:Cita diccionari
- ↑ (2012) Els fills dels dies, Madrit: Sigle XXI, p. 409. ISBN 978-84-323-1627-2.
- ↑ 7,0 7,1 Sammonicus, Quintus Serenus (1786). «CAPVT LII Hemitritaeo depellendo», Quinti Sereni Samonici de medicina praecepta salvberrima (en la), In bibliopolio I. G. Mülleriano, pp. 150-152.
- ↑ «[1]» (en en).
- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ Plantilla:Cita EB1911
- ↑ Defoe, Daniel (1911). A Journal of the Plague Year (en en), Londres: Dent, p. 38.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abracadabra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.