Ad libitum
Ad libitum[1] és una expressió del llatí que significa lliteralment 'a plaure, a voluntat' i vol dir 'com agrade'. En freqüència apareix abreviat com ad lib. L'expressió a bene placito ('a bon plaure [d'un]') és aproximadament sinònima i menys comuna. Pero en la seua forma italiana a piacere va entrar en la llengua vehicular musical. Este terme, com es veu a continuació, s'ampra en distintes disciplinas com la música, la biologia o la política.
En música
[editar | editar còdic].gif)
En este camp ad libitum és una indicació musical que significa «a voluntat» i pot aparéixer en partituras i partichelas. Pot tindre varis significats en senyalar que l'intérpret musical o director tenen a la seua disposició una varietat de criteris que poden adoptar sobre un passage determinat:
- per a interpretar el passage en un ritme lliure en lloc del tempo estricte o «metronómico». És la pràctica coneguda com rubato quan no està expressament indicada pel compositor. L'alteració afecta només als tempos, pero mai a les notes;
- para improvisar una llínea melòdica que encaix en l'estructura general establida per les notes o els concordes anotats en el passage;
- per a ometre una part instrumental, com pot ser un acompanyament que no és essencial, per la duració del passage. En este cas és l'indicació oposta a obbligato;
- quan apareix la frase «repetir ___protected_title_7___», per a tocar el passage d'un número arbitrari de voltes (vore ostinato).
En atres ocasions, també pot aparéixer per a senyalar que dita peça musical es pot interpretar en o sense l'instrument que indique. Per eixemple, contrafagot «___protected_title_9___» o «___protected_title_10___» (en forma abreviada).
L'indicació a piacere té un significat més restringit, generalment en referència a solament els dos primers tipos de criteris. La música barroca, en especial, conta en un ad libitum escrit o implícit, conforme al com la majoria dels compositorés insinuen la llibertat que tenen l'intérpret i el director d'orquesta. Per a la música clàssica posterior a l'estil barroc i el jazz, vore cadenza. Va ser un recurs utilisat en freqüència per Erik Satie.cita requerida
En atres camps
[editar | editar còdic]En biologia
[editar | editar còdic]Ad libitum s'usa també en psicologia i en biologia per a referir-se al pes d'un animal quan encara no s'ha impost cap control sobre el seu alimentació. Un eixemple d'este us podria ser: «El pes ___protected_title_15___ de la rata va ser de 320 grams». En estudis nutricionals, la frase denota el lliure accés d'un animal a aigua o aliment quan deixem que siguen les necessitats biològiques d'este les que regulen el consum. Per eixemple: «Se'ls va proporcionar a les rates accés ___protected_title_16___ a aliments i aigua».
En els estudis de camp de la biologia també pot significar que l'informació va ser obtinguda espontàneament sense un método específic.
En medicina
[editar | editar còdic]En els prospectes i investigació clínica, l'abreujament ad lib. indica que l'administració depén de la voluntat del pacient.
En llitúrgia catòlica
[editar | editar còdic]Ad libitum s'utilisa en la llitúrgia catòlica quan es fa referència a una festa religiosa o memòria lliure de la celebració d'un sant del santoral catòlic que es pot celebrar o no, a consideració o discreció del celebrante o president de la celebració llitúrgica.
En política
[editar | editar còdic]Per supost s'ampra també per a referir-se a decisions polítiques que es prenen «___protected_title_1___», és dir, centrant-se en els interessos propis en lloc d'en els de els votants.
En actuació
[editar | editar còdic]Quan es llig «ad lib» en un guion de cine, teatre o televisió, generalment és per a indicar-los als actors que deuen improvisar, per eixemple, alguns diàlecs.
En moda
[editar | editar còdic]La moda ad lib es va generar en Eivissa a principis dels anys 1970 inspirada en la forma de vestir de les dònes hippies de l'illa, que combinaven elements tradicionals ibicenco en l'estil hippie.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de la notació en la música occidental
- Notació musical
- Signes musicals
- Caràcter (música)
- Ad nutum
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ad libitum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.