Adab
Adab va ser una ciutat les ruïnes de la qual es troben en el centre de la Baixa Mesopotamia, en mig orient en la frontera entre Akkad i Sumer.
En la zona de Adab-Nippur hi havia abundància de llogarets en el periodo de Uruk Antic (3500-3200 a. C.), pero en el periodo següent (Uruk Tardà 3200-3000), la zona va sofrir cert despoblació en benefici de les ciutats del sur. La ciutat va deure formar-se en el periodo protodinástico I (cap a 2700 a. C.), al sur de Nippur. La seua població encara que en un principi era sumerio, l'estrat semita va ser poc a poc el predominant.
En Adab s'han trobat archius contemporàneus als de Umma, durant les lluites entre esta ciutat i Lagash. En el periodo Acadio se sap que Adab va participar en una sublevació contra el Rimush, rei fill de Sargon, (2278-2270) comandada per un ensi cridat Meskigala(II), pero va ser sofocada.
Adab va ser una de les ciutats que més durament va sofrir les devastación dels Gutis, no obstant la presència en Adab de dos inscripcions del rei acadio Dudu (2190), indicaria que en el seu regnat Akkad encara dominava el nort de Sumer.
Gudea va conquistar Adab com ho demostren algunes inscripcions i per lo tant la ciutat va entrar en l'esfera de domini de Lagash. Poc a poc Adab va ser recuperant-se de les destrucció gutis i en el periodo de Ur-III tornava a ser ciutat prospera i de certa importància, era sèu d'un ensi alguna cosa semblat a una capital de província. D'este periodo són les inscripcions de Urnammu rei de Ur. En el desmembramiento del regne va passar a formar part dels dominis de Isin, regne que a la seua volta va ser destruït per Rimsin de Larsa.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adab» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.