Aeschynita-(I)
-450941.jpg){kind=link}
-450940.jpg){kind=link}
La aeschynita-(I) és la forma mineral d'un òxit múltiple de fòrmula química (I,Ca,Fe,Th)(Tu,Nb)2(O,OH)6.[1] Waldemar Christofer Brøgge, en 1879, va realisar la primera descripció cristalográfica d'este mineral, que posteriorment va rebre el nom de blomstrandina en honor a Christian Wilhelm Blomstrand (1826-1897), químic suec que va portar a terme el seu anàlisis elemental. En 1987, el mineral va ser rebatejat com aeschynita-(I) per la Associació Internacional de Mineralogia (IMA), per la seua relació en la aeschynita-(Ce), pero en el itri com l'element de terres rares dominant.[2][3]
Propietats
[editar | editar còdic]La aeschynita-(I) té color negre, negre parduzco, pardo, groc parduzco o groguenc. És transparent o subtranslúcida i presenta lluentor adamantino, resinoso. Té durea 5 - 6 en la escala de Mohs i una densitat entre 4,85 i 5,13 g/cm³.[3] Per una atra part, és un mineral fràgil de fractura irregular.[2][4]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. En la seua composició els elements majoritaris són titani (en un contingut de TiO2 entre el 27 i el 33%), itri (contingut d'I2O3 entorn al 26%) i niobi (contingut de Nb2O3 entre el 18 i el 23%); també són rellevants els continguts de tori, urani, ceri i ferro.[1] Per una atra part, la aeschynita-(I) el membre més abundant del grup mineralógico de la aeschynita, la composició de la qual correspon a AD2O6 (A = I, terres rares, Ca, O i Th; D = Tu, Nb i Ta).[5] Forma dos séries mineralógicas, una en la aeschynita-(Ce) i una atra en la tantaloaeschynita-(I).[1]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La aeschynita-(I) forma cristals de fins a 10 cm, generalment tabular i ocasionalment prismàtics.[1] També pot aparéixer formant grans masses sense cristals perceptibles.[3]
Es troba en pegmatitas granítiques i en granits, aixina com en carbonatitas d'ankerita-dolomita. També pot ser un mineral detrític en plaureés. Pot aparéixer associada, entre uns atres, a euxenita-(I), monazita, xenotima, allanita, zircón, fergusonita i torita.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aeschynita-(Y)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.