Agricultura de conservació
La agricultura de conservació del sol, segons la FAO, comprén una série de tècniques que tenen com a objectiu fonamental conservar, millorar i fer un us més eficient dels recursos naturals per mig d'un maneig integrat del sol, aigua, agents biològics i insumos externs.[1]La seua pràctica comprén l'aplicació de tres principis interrelacionados: mínima o cap alteració mecànica del sol, biomassa (cobertura del sol) i la diversificació d'espècies de cultius.[2]
La pràctica d'una agricultura de conservació és beneficiosa per a l'agricultura, el mig ambient i l'agricultor. Es busca la conservació màxima del sol, un recurs no renovable, ya que el verdader problema de l'agricultura és la seua pèrdua i degradació. Per a evitar la pèrdua de sol cal adoptar tècniques com la reducció i minimisació de llabors (de llaurat i labranza), la rotació de cultius (implica un canvi en els tipos de raïl dels cultius), l'us racional de fertilisants químics, l'utilisació dels restants vegetals de les collites com a mig natural de protecció i fertilisació dels sols, conseguint aumentar els seus nivells de matèria orgànica, millorant la seua estructura dels mateixos i mantenint la productivitat dels cultius.[3]Reduir l'us de fertilisants per mig de l'agricultura de conservació és una de les tècniques que ajuden a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, inclús aumenta el seqüestre de carbono en el sol.[2]
Adoptant estes tècniques agrícoles: Es reduïx l'erosió del sol, i en això la seua pèrdua.[4] S'evita la contaminació de les aigües subterrànees i superficials. Es manté la producció durant més anys. Es conseguix mantindre la propietat del sol com sumidero de carbono per a reduir la concentració de diòxit de carbono en l'atmòsfera com a contingència al canvi climàtic. Es reduïxen les emissions de CO2 a l'atmòsfera com a conseqüència directa de la disminució de llabors i l'us de maquinaria. Es reduïx la contaminació del sol. S'incrementa la capacitat de retenció eficient d'aigua en els sols i s'eviten les escorrentías superficials. S'aumenten els màrgens econòmics per hectàrea.
La Agricultura de conservació és un sistema de producció agrícola sostenible que comprén un conjunt de pràctiques agràries adaptades a les condicions locals de cada regió i a les exigències del cultiu, que les seues tècniques i el maneig del sol eviten que s'erosione i degrade, milloren la seua calitat i biodiversitat i contribuïxen al bon us dels recursos naturals, com l'aigua i l'aire, sense menyscabar els nivells de producció de les explotacions.
Pràctiques agràries que la formen
[editar | editar còdic]Sembra directa
[editar | editar còdic]
La sembra directa (o agricultura sense labranza) és una pràctica agrícola en cultius anuals, en la que no es realisen llabors; a lo manco el 30% de la seua superfície es troba protegida per restants vegetals, i la sembra es realisa en maquinària habilitada per a sembrar sobre els restants del cultiu anterior.[4]
Mínim laboreo
[editar | editar còdic]Pràctica en cultius anuals, en la que les úniques llabors d'alteració del perfil del sol que es realisen són de tipo vertical i que permeten que, a lo manco, entre el 20% i 30% de la seua superfície es trobe protegida per restants vegetals.[5][4]
Cobertes
[editar | editar còdic]Pràctica en cultius leñosos, en la que a lo manco, un 30% de la superfície del sol lliure de copa, es troba protegida per una cobertura viva o inerte.[4]
Beneficis migambientals
[editar | editar còdic]Per al sol: reducció de l'erosió, increment en els nivells de matèria orgànica, millora de l'estructura, major biodiversitat, increment de la fertilitat natural del sol Per al aire: fixació de carbono, menor emissió de CO2 a l'atmòsfera Per al aigua: menor escorrentía, menor contaminació d'aigües superficials, major capacitat de retenció d'aigua, menor risc d'inundacions Per al agricultor: major estabilitat en les produccions, menor us d'energia i reducció de costs
Disminució dels processos erosivos
[editar | editar còdic]Reconegut per múltiples estudis científics, un dels métodos més efectius per a lluitar contra l'erosió és mantindre el sol cobert en els restants de la collita anterior o de cobertes vegetals que mantenen les seues sistemes radiculares, en lo que es minimisa l'impacte directe de les gotes de pluja, es favorix l'increment de l'infiltració i la conseqüent reducció de la escorrentía i una disminució del poder erosivo de les aigües de escorrentía que encara es produïxquen (Martínez Raer, 2005). Esta disminució serà tant més efectiva quant major siga la cobertura del sol i per tant quant menor siga l'enterrat dels residus a través de les operacions de laboreo.
En general, encara que existixen variacions en funció del tipo de sol i condicions locals, les tècniques conservacionista de sembra directa i laboreo de conservació reduïxen l'erosió del sol fins a en un 90% i 60%, respectivament, en comparació al laboreo convencional.[6]
Millora dels continguts de matèria orgànica
[editar | editar còdic]La matèria orgànica es relaciona en la majoria dels processos, per no dir en tots, que ocorren en el sol. La calitat d'un sol està determinada principalment pel seu contingut en matèria orgànica, si ben este és variable i molt sensible als sistemes de maneig el sol. En les condicions del sur d'Espanya, destaquem l'importància de la matèria orgànica en la formació de l'estructura del sol, frenant l'erosió i l'aument de l'aigua que es pot retindre en el perfil, d'especial interés en els secas andalusos. Està àmpliament investigat que quan es canvia de l'agricultura convencional (laboreo intens) a la de conservació, el contingut en matèria orgànica del sol aumenta en el temps, en totes les conseqüències positives que això comporta[7] (Giráldez et al, 1995, 2003).
En ensajos realisats en la finca Tomejil en Carmona (província de Sevilla, Espanya), despuix de més 19 anys d'ensaig en sembra directa, comparant en el convencional, s'han fixat 18 t/ha de carbono en un perfil de sol de 52 cm. El sol ha aumentat entorn al 40% el seu contingut en matèria orgànica (Ordóñez et al, 2006).
Sumidero de carbono
[editar | editar còdic]Disminució de les emissions directes de CO2 a l'atmòsfera.
Quant menys es llaura, el sol absorbix i almagasena més carbono, i per tant sintetisa més matèria orgànica, lo que a llarc determini aumenta la seua capacitat productiva, i al mateix temps disminuïx el CO2 que es llibera a l'atmòsfera, al no “cremar-se” el carbono en l'oxigen pel laboreo. Deixar el sol sense la seua pell és la primera causa d'emissions de CO2, o siga, el sol en lloc de capturar transferix a l'atmòsfera CO2 prenent el camí cap a la desertificación, a un cert punt ya no importa quant ploga o es regue, un sol sense carbono no reté aigua.
Cal tindre en conte l'aforro considerable de gasoil que comporta la posada en pràctica de l'agricultura de conservació, al no tindre que fer tantes llabors en camp com el convencional. Treballs realisats en la Vega de Carmona (Perea i Gil, 2006) oferixen senyes sobre este assunt. Com a resum es pot dir que la sembra directa, sobre el laboreo convencional, en una alternativa de blat-girasol, pot supondre un aforro de gasoil de 70 litros per hectàrea aproximadament.
El contingut de carbono del sol s'incrementa anualment en una cantitat d'1 o més tonellades per hectàrea i any, d'acort a senyes procedents d'ensajos realisats en Andalusia per investigadors de el IFAPA (Ordóñez et al, 2006).
En este aspecte, l'agricultura de conservació pot ser clau per a reduir les emissions de gasos en efecte hivernàcul, a la parell de fixar carbono atmosfèric per l'eliminació del laboreo. Com refrende, en Espanya s'ha declarat l'agricultura de conservació com a activitat sumidero de CO2 en el Real Decret 1866/2004 pel que s'aprova el Pla Nacional de Drets d'Emissió 2005-07.
Aument de la biodiversitat
[editar | editar còdic]Els sistemes agrícoles en abundants restants de collita sobre el sol proveïxen aliment i refugi a moltes espècies animals durant periodos crítics del seu cicle de vida. D'ahí que en l'agricultura de conservació prosperen gran número d'espècies de pardals, menuts mamífers, reptilés, i cucs, entre uns atres.[4]
Aixina mateix, l'agricultura de conservació permet el desenroll d'una estructura viva en el sol, més estratificada, més rica i diversa en organismes tals com microorganismes, nematodos, cucs i insectes. La gran majoria de les espècies que constituïxen la fauna del sol són beneficioses per a l'agricultura i contribuïxen d'alguna forma a la formació del sol, a la movilisació de nutrients i al control biològic dels organismes considerats com plagas.
En el cas de cucs, en ensajos realisats en Espanya, en sembra directa s'han alcançat 200 individus per metro quadrat en els primers 20 cm de sol, front a a penes 30 individus en agricultura convencional (Cantero et al, 2004). En sembra directa, esta sifra equival a uns 600 kg de biomassa per hectàrea, casi un 700% més que en convencional.
Millora de les aigües superficials
[editar | editar còdic]El rastoll, o restants vegetals de la collita anterior sobre el sol que caracterisa a l'agricultura de conservació, retenen en gran medida els fertilisants i pesticidas en la zona agrícola en que varen ser aplicats, fins que són utilisats pel cultiu o descomposts en atres components inactius.[4] Aixina, les tècniques de conservació no només reduïxen molt considerablement la escorrentía sino que també propicien una forta absorció de pesticidas, amoni i fosfats pels sediment. En conseqüència en lo anterior, s'ha estimat que per mig de la sembra directa i el laboreo de conservació, l'arrastre d'herbicidas en les aigües es reduïx substancialment, i de forma similar els nitrats (> 85%) i fosfat solubles (> 65%). A este respecto, si es comparen diversos métodos de laboreo es pot concloure que per mig de la sembra directa es reduïx en les aigües superficials el transport de herbicida en un 70%, els sediment en un 93% i la escorrentía en un 69%, en comparació al laboreo convencional de volteo. Es conclou, puix, que les tècniques de sembra directa i laboreo de conservació milloren substancialment la calitat de l'aigua (ECAF, 1999).
Aforro d'aigua
[editar | editar còdic]El maneig del sol influïx directament en les propietats físiques d'este i en això en els processos implicats en el balanç d'aigua i en el seu aprofitament pels cultius.[4] Aixina, els continguts de matèria orgànica són superiors en les parceles baix sembra directa (SD) i mínim laboreo (ML) que en les de laboreo convencional (LC). Alguna cosa similar ocorre en el percentage d'agregats estables, sent superior en les mostres pertanyents a SD front a les de LC. Estes diferències són més notables en l'horisó més superficial, a on els efectes del laboreo són majors. A mida que es profundisa en el perfil les diferències s'atenuen. També, la capacitat de retenció d'aigua del sol es modifica per les condicions de laboreo, sent superior en les parceles de SD i en els primers 20 cm.
La millora estructural i retenció del sol ya exposta en anterioritat du a una major infiltració d'aigua en el perfil. La presència de restants vegetals en la superfície fa que hi haja una menor evaporament d'aigua. Estos factors units donen lloc a una major disponibilitat d'aigua per al cultiu, lo que és d'especial interés en les zones seques (AEAC/SV, 2007).
En cultius en regadiu també és clau este apartat. No per haver aigua disponible per a rec cal oblidar l'aforro d'este ben escàs. En ensajos fets en cultius com el dacsa, en la Província de Còrdova (Espanya), s'ha mostrat un aforro del 10-15% d'aigua gràcies a l'ocupació continuada de la sembra directa durant varis anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Determinació de l'estat sanitari de les plantes, sol i instalacions i ... índex, secció VII en Google books». Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 11 de decembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 «Actions on Air Quality: A Global Summary of Policies and Programmes to Reduïx Air Pollution | UNEP - UN Environment Programme» (en en). www.unep.org. Consultat el 2024-09-04.
- ↑ Respectar el sol dona més fruts en Tanzània
- Archivat el 23 de abril de 2014 archivat en Wayback Machine., Orton Kiishweko (Morogoro), en Periodisme Humà, 20/5/2013
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Agricultura familiar en Espanya 2008».
- ↑ «INVENTARIO DE TECNOLOGÍAS DISPONIBLES EN ESPAÑA PARA LA LUCHA CONTRA LA DESERTIFICACIÓN».
- ↑ «Enciclopèdia Quimica.és».
- ↑ «Agricultura de conservació, Mexico, 2014».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura de conservación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.