Alfabet cirílico serbi
El alfabet cirílico serbi (Plantilla:Lang-sr, srpska ćirilica), també cridat vukovica (Plantilla:Lang-sr) pel nom del seu creador o senzillament azbuka té 30 lletres cirílicas, corresponent a cada una un sò.
Història
[editar | editar còdic]Història primerenca
[editar | editar còdic]
Segons la tradició, el primer alfabet de la regió va ser el glagolítico, inventat pels germans misionero bizantino Cirilo i Metodio en la década de 860 per a servir a la cristianización dels eslaus. El cirílico va ser creat pels discípuls de Cirilo per orde de Boris I de Bulgària, potser en l'Escola Lliterària de Preslav en la década de 890.[1]
La primera forma de cirílico va ser el ustav, basat en l'escritura uncial grega, aumentada en lligam i lletres de l'alfabet glagolítico per a les consonante que no es trobaven en grec. No hi havia distinció entre mayúscules i minúscules. La llengua lliterària eslava es basava en el dialecte búlgar de Tesalónica.[1]
Formen part del patrimoni lliterari serbi de l'Edat Mija obres com l'Evangelio de Vukan, Zakonopravilo, Còdex de Dušan, Salteri Serbi de Munich i unes atres. El primer llibre imprés en serbi va ser el Octoechos de Cetiña (Plantilla:Lang-sr, 1494).
Reforma de Karadžić
[editar | editar còdic]
Va ser creat per Vuk Stefanović Karadžić en 1818, convertint-se en oficial en 1868. Karadžić va crear este alfabet fent-se referència de l'alfabet rus igualment utilisat, en eixa época, en Sèrbia. L'alfabet cirílico serbi, segons el treball de Krste Misirkov i Venko Markovski, ha servit de base per al alfabet cirílico macedonio.
Es va crear en base en l'alfabet rus de l'época, el qual era amprat en Sèrbia, eliminant algunes lletres com la і, la ю, la й, la ъ, la ь, la щ i la я, agregant per la seua banda sis nous caràcters: la ћ, la ђ, la љ, la њ, la ј i la џ. La ћ es va reprendre de l'antic alfabet glagolítico de Cirilo i Metodio (El Evangelio de Miroslav, per eixemple, es va escriure en glagolítico[2]), uns monges ortodoxos d'orige eslau que en 894 varen complir processos d'evangelizaació entre els pobles eslaus. Per la seua banda, la ђ la va crear Lukijan Mušicki basant-se en la ћ, la љ i la њ. La л+ь i la н+ь lligam, la ј del alfabet llatí.
Seguint esta reforma del cirílico portada a terme per Vuk Karadžić, 12 anys despuix, en la década de 1830 el Ljudevit Gaj va fer lo mateix en el llatí, utilisant el sistema chec i produint una correlació grafema-fonema un a un entre les ortografia cirílica i llatina, donant lloc a un sistema paralel.[3]
Caràcters
[editar | editar còdic]El següent quadro mostra les formes mayúscules i minúscules de l'alfabet cirílico serbi, junt en l'equivalent en serbi llatí i alfabet fonètic internacional:
| Alfabet cirílico Alfabet llatí AFI |
А а A /a/ |
Б б B /b/ |
В в V /ʋ/ |
Г г G /ɡ/ |
Д д D /d/ |
Ђ ђ Đ /dʑ/ |
Е е I /ɛ/ |
Ж ж Ž /ʒ/ |
З з Z /z/ |
И и I /i/ |
| Alfabet cirílico Alfabet llatí AFI |
Ј ј J /j/ |
К к K /k/ |
Л л L /l/ |
Љ љ Lj /ʎ/ |
М м M /m/ |
Н н N /n/ |
Њ њ Nj /ɲ/ |
О о O /ɔ/ |
П п P /p/ |
Р р R /r/ |
| Alfabet cirílico Alfabet llatí AFI |
С с S /s/ |
Т т T /t/ |
Ћ ћ Ć /tɕ/ |
У у O /o/ |
Ф ф F /f/ |
Х х H /x/ |
Ц ц C /ts/ |
Ч ч Č /tʃ/ |
Џ џ Dž /dʒ/ |
Ш ш Š /ʃ/ |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Cubberley, Paul (1996) "The Slavic Alphabets". in Daniels, Peter T., and William Bright, eds. (1996). The World's Writing Systems. Oxford University Press. ISBN 0-19-507993-0.
- ↑ Digital.nbs.bg.ac.yu. Còpia electrònica del Evangelio de Miroslav.
- ↑ The Slavonic Languages, Taylor & Francis, p. 45. ISBN 978-0-203-21320-9. «Following Vuk's reform of Cyrillic (see above) in the early nineteenth century, Ljudevit Gaj in the 1830s performed the same operation on Latinica, using the Czech system and producing a one-to-one symbol correlation between Cyrillic and Latinica as applied to the Serbian and Croatian parallel system.»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto cirílico serbio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.