Alfabets itálicos
Els alfabets itálicos són un grup d'alfabets similars entre ells utilisats en la península itálica entre els anys 700 aC i 100 aC, per vàries llengües d'aquella época: tant de la família indoeuropea itálica (per eixemple el osco-humbro), indoeuropea celta (com el venético) o no indoeuropea (etrusc).
El membre més notable d'este conjunt és precisament l'alfabet etrusc, per la seua importància i també perque va anar l'antepassat immediat del alfabet llatí, que és actualment el sistema d'escritura utilisat per més idiomes i més parlants del món. Ademés es creu que els alfabets rúnics utilisats al nort d'Europa es varen desenrollar de forma independent derivats d'estos alfabets a partir de el II .
Història
[editar | editar còdic]Este grup d'alfabets prové del alfabet grec, aparentment a través de la variant eubea del alfabet grec, usada en les colónies gregues eubeas que estaven en el sur de la península, com Cumas i Isquia (baïa de Nàpols) establecidadas dede a lo manco el VIII Els etruscs eren la civilisació més desenrollada de la península en este periodo, i es creu que els atres alfabets itálicos varen derivar d'est, a pesar de que alguns d'ells, incloent l'alfabet llatí, conservaven certes lletres gregues (B, D) que els mateixos etruscs varen abandonar en un estadi prou primerenc.
Els antics alfabets itálicos eren utilisats per diferents llengües, que inclouen algunes llengües indoeuropeas (predominantment de la branca itálica, pero també celta o germànica) i algunes no indoeuropeas (com el mateix etrusc).
Alfabet etrusc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfabet etrusc.
Vàries llengües indoeuropeas pertanyents a la branca itálica (el falisco i membres del grup osco-umbro, incloent el osco, umbro, i piceno meridional) i atres branques indoeuropeas com el celta, el venético i el mesápico ) varen utilisar originalment este alfabet.
La taula següent mostra els antics alfabets itálicos que es creu que estan relacionats en l'alfabet etrusc. Els símbols que es consideren corresponents es coloquen en la mateixa columna. Molts símbols es produïxen en dos o més formes variants en un mateix alfabet; solament es mostra una variant ací. Les notacions [←] i [→] indiquen que les formes mostrades es varen utilisar per a escriure de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta, respectivament.
Avís: per a les llengües marcades en [?] les lletres que apareixen a la taula són les que corresponen a la font Unicode del navegador segons el bloc Unicode itálico antic. El mateix caràcter digital s'usa per a representar diferents formes de diferents idiomes; per lo tant, per a visualisar adequadament la forma d'estos, es requerix utilisar una font Unicode específica de la llengua.
Falten en la taula anterior:
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bonfante, Giuliano (2002). The Etruscan Language: An Introduction, 2nd edició, Manchester: Manchester University Press. ISBN 0-7190-5539-3.
- Mullen, Alex (2013). Southern Gaul and the Mediterranean: Multilingualism and Multiple Identities in the Iron Age and Roman Periods, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-02059-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabetos itálicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.