Anar al contingut

Alfardó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alfardó


Un alfardó és un element de montage en forma de disc prim en un forat usualment en el centre (corona circular), sent el seu us més freqüent l'assentar femellas i caps de tornells.[1] Usualment s'utilisen per a soportar una càrrega d'aprete. Entre atres usos poden estar el d'espayador, de resort, dispositiu indicador de precarga i com a dispositiu de segur. També existixen alfardons d'estrela, en dents internes i externs.

Els alfardons normalment són de metal o de plàstic. Els tornells en caps d'alta calitat requerixen d'alfardons d'algun metal dur per a previndre la pèrdua de precarga una volta que el parell d'aprete és aplicat. Els sagells de hule o fibra usats en tapes i juntes per a evitar la fuga de líquits (aigua, oli, etc.) en ocasions són de la mateixa forma que un alfardó pero la seua funció és distinta. Els alfardons també són importants per a previndre la corrosió galvànica, específicament aïllant els tornells de metal de superfícies d'alumini.

Se'ls coneix també com golillas en Chile i en el nort de Mèxic com guachas o guasas pel seu nom en anglés: Washer.

Tipos d'alfardons

[editar | editar còdic]

La majoria dels alfardons es poden classificar en tres tipos amplis;

  • Alfardons plans, que distribuïxen una càrrega i eviten danys a la superfície que s'està fixant, o proporcionen algun tipo d'aïllament, com a aïllament elèctric.
  • Alfardons elàstics, que tenen flexibilitat axial i s'utilisen per a evitar que se subjecten o afluixen per les vibracions.
  • Alfardons de seguritat, que impedixen la fixació o el aflojament en impedir la rotació de desenroscat del dispositiu de fixació; els alfardons de bloqueig solen ser també alfardons elàstics.

Alfardons plans

[editar | editar còdic]
Nom(és) Image Descripció
Alfardó simple (o "alfardó pla") Un anell, a sovint de metal, utilisat per a repartir la càrrega d'una subjecció entornellada. Ademés, es pot usar un alfardó pla quan l'orifici té un diàmetro major que la femella de fixació.[2][3]
Alfardó pla - Fender washer (I.I.O.O), penny washer, mudguard washer, or "repair washer" (RU) Erro al crear miniatura: Un alfardó pla en un diàmetro exterior particularment gran en proporció al seu orifici central. Estos s'usen comunament per a distribuir la càrrega en làmines de metal primes i reben el seu nom pel seu us en guardabarros d'automòvils. També es poden usar per a fer una conexió a un orifici que s'ha engrandit per l'òxit o al desgast. En el Regne Unit, el nom prové originalment del tamany del antic centau britànic. En el Regne Unit, la majoria de les indústries es referixen a tots els alfardons de gran diàmetro exterior com a alfardons de centau, inclús quan el diàmetro exterior és fins al doble del tamany del vell centau.

Una forma arcaica d'este alfardó es venia com "reparador de gorcs", generalment en chicotetes cantitats a través d'una ferreteria minorista. Açò incloïa dos alfardons, una femella i un perno, i un alfardó de sagellat de caucho, corcho o làmina de fibra. Es poden usar per a sagellar menuts orificis, taques d'òxit o conexions de canonades extretes en tancs d'aigua o grans recipients per a cuinar.

Femella d'alfardó esfèric i tornell Part d'una femella autoalineable; és un alfardó en una superfície redonejada, que està dissenyada per a usar-se junt en una femella d'acoplament per a permetre varis graus de desalineació entre les peces.Plantilla:Sfnp
Placa de anclaje o alfardó de paret Erro al crear miniatura: Una placa o alfardó gran conectat a una barra d'unió o perno. Les plaques de anclaje s'utilisen en parets exteriors d'edificis de mampostería, per a reforç estructural. En ser visibles, moltes plaques de anclaje es fabriquen en un estil decoratiu.[4]
Alfardó de torsió Usat en fusteria en combinació en un perno de carruage; té un orifici quadrat en el centre en el que encaixa el perno quadrat. Les dents o puntes de l'alfardó mosseguen la fusta, evitant que el perno gire lliurement quan s'apreta una femella.[5]

Tipo i forma

[editar | editar còdic]

La norma internacional ISO 10673[6] sobre alfardons plans establix dimensions estàndar per als alfardons plans.En la taula següent d és el diàmetro nominal interior, t la gruixa i D el diàmetro exterior (dimensions en mm):[7]

Dimensions d'alfardons plans en la norma internacional ISO 10673
Tipo S (estreta) N (normal) L (ampla)
d t D t D t D
1,6 0,5 3,5 0,5 5 0,5 6
2 0,6 4,5 0,6 5 0,6 6
2,5 0,6 5 0,6 6 0,6 8
3 0,6 6 0,6 7 0,8 9
4 0,8 8 0,8 9 1 12
5 1 9 1 10 1 15
6 1,6 11 1,6 12 1,6 18
8 1,6 15 1,6 16 2 24
10 2 18 2 20 2,5 30
12 2 20 2,5 24 3 37
16 3 30 3 32 3 40
20 3 36 3 40 3 50
24 4 45 4 50 4 60
30 4 52 4 60 4 70

l'Institut Nacional Nortamericà d'Estàndarts (ANSI) proporciona estàndarts per a alfardons plans d'us general. El tipo A és una série d'alfardons d'acer en àmplies #tolerància, a on la precisió no és crítica. Els alfardons tipo B són una série de juntes en un cenyit aguante a on els diàmetros es definixen com a estrets, regulars o amples segons el tamany específic del tornell.[8] El "Tipo" no deu confondre's en "forma" (pero a sovint ho és). L'estàndart britànic per a alfardons de metal de la série mètrica (BS4320), escrit en 1968, va falcar el terme "forma". Les formes van de la A a la G i dicten el diàmetro exterior i la gruixa dels alfardons plans.

Alfardó pla:

  • Alfardó normal, DIN 125
  • Alfardó ample, DIN 90218
  • Alfardó gros, DIN 433

Alfardons de pressió:

Alfardó dentada:

  • Forma A, dentado extern, DIN 6798A
  • Forma B: diàmetro normal i gruixa llaugera
  • Forma C: diàmetro de talla gran i gruixa normal
  • Forma D: diàmetro de talla gran i gruixa llaugera
  • Forma I: diàmetro de talla gran i gruixa normal
  • Forma F: diàmetro de talla gran i gruixa normal
  • Forma G, major diàmetro i gran gruixa[9]
  • Forma J, dentado intern, DIN 6798J

Alfardons especials

[editar | editar còdic]

Sobre els alfardons elàstics de seguritat tipo Grower

[editar | editar còdic]

Els alfardons elàstics helicoidals de seguritat tenen un ampli us en molts tipos de montages industrials. L'hèliç absorbix inicialment el parell d'aprete, fins que es fa plana—desapareix l'hèliç— baix la pressió de la càrrega de treball, o d'aprete, o d'ajust. Luego que l'alfardó grower queda tancada (esclafada) per efecte de la càrrega d'ajust aplicada al conjunt que la conté, li la veu com un alfardó pla. Si s'aplica una sobrecàrrega a este conjunt, l'alfardó grower tendix a produir una deformació que aumenta el diàmetro interior i provoca ademés una variació lateral en la seua forma. L'us d'alfardons de seguritat elàstiques helicoidals —grower— assegura en les unions entornellades una efectiva subjecció i una uniforme distribució de les càrregues. Quan en l'unió efectuada es disminuïx la càrrega d'ajust per efecte de les vibracions de treball del conjunt ensamblado (s'afluixa l'unió) l'alfardó grower proveïx la resistència al aflojament del conjunt bulón (tornell i femella, o tornell i peça roscada, o peça roscada i femella).[10]

Les normes preveuen dos alternatives de fabricació: una en extrems plans, i l'atra en extrems alçats (Tipo A). Esta última versió és la més adequada per a unions a on assegurar-se una bona conexió elèctrica donant adequada continuïtat a l'unió cable, com ser en instalacions de transmissió d'energia d'alta, mija, i baixa tensió.

Els alfardons grower poden ser fabricades en diferents tipos de materials segons l'aplicació requerida:[11]

  • Acers d'alt carbono per a resorts, calitat SAE 1070 i deuen ser templades i revenidas.
  • Acers aleados.
  • Acers inoxidables, per a us en l'indústria alimentícia, en l'indústria química i petroquímica per la seua resistència a la corrosió.
  • Titani, usat en ambients somesos a altes temperatures i majors efectes corroents.
  • Bronze silici, per a us en aplicacions marines.

La seua presentació superficial pot ser natural, zincadas electrolíticament, galvanizadas per immersió en calenta, o zincadas i galvanizadas mecánicament.

Materials

[editar | editar còdic]

Els alfardons es poden fabricar en una varietat de materials que inclouen, entre uns atres:[12]

  • Fenòlic: el material té un bon aïllament elèctric, és llauger, resistent, té poca absorció d'humitat, és resistent a la calor i és resistent als productes químics i la corrosió. Els alfardons fenòlics substituïxen als alfardons plans metàlics en els casos en que es requerixca aïllament elèctric. Els alfardons fenòlics s'estampen en làmines grans del material fenòlic. El terme "alfardó fenòlic" s'usa a voltes per a alfardons estampats de materials laminados com a paper, lona i Mylar.

Resistència a la corrosió

[editar | editar còdic]

S'utilisen vàries tècniques per a millorar les propietats resistents a la corrosió de certs materials d'alfardó:

  • #Recobriment metàlics: els #recobriment típics que s'utilisen per a produir alfardons resistents a la corrosió són zinc, cadmi i níquel. El revestiment de zinc actua com una capa superficial de sacrifici que és víctima dels materials corroents ans que es danye el material de l'alfardó. El cadmi produïx una superfície protectora d'alta calitat, pero és tòxic, tant biològica com ambientalment. Els #recobriment de níquel agreguen protecció contra la corrosió solament quan l'acabament és dens i no poroso.
  • Galvanoplàstia: este método consistix en recobrir l'alfardó per mig de deposición electrolítica utilisant metals com cromo o argent.
  • Fosfatado: es conseguix una superfície resistent, pero abrasivo per mig de l'incorporació d'una capa de fosfat de zinc i oli protector contra la corrosió.
  • Dorat o blavenc: expondre l'alfardó (típicament acer) a un compost químic o una solució salina alcalina provoca una reacció química d'oxidació, que dona com resultat la creació d'una superfície coloreada resistent a la corrosió. L'integritat del recobriment es pot millorar tractant el producte terminat en un oli que desplaça l'aigua.
  • Enchapado químic: esta tècnica utilisa una aleació de níquel-fòsfor que es precipita sobre la superfície de l'alfardó, creant una superfície extremadament resistent a la corrosió i l'abrasió.[15]

Dimensions dels alfardons plans mètrics estàndar

[editar | editar còdic]

Els alfardons de tamanys mètrics estàndart equivalents a BS4320 Forma A s'enumeren en la taula següent. Les mides de la taula es referixen a les dimensions dels alfardons descrits en el dibuix. Les especificacions per a alfardons plans mètrics estàndar es coneixien com DIN 125 (retirades) i es varen substituir per ISO 7089. Les normes DIN (Deutsches Institut für Normung - Institut Alemà de Normalisació) es publiquen per a una gran varietat de components, inclosos els elements de fixació industrials, com els alfardons plans mètrics DIN 125. Les normes DIN seguixen sent habituals en Alemània, Europa i el restant del món, a pesar de que s'està produint la transició a les normes ISO. Les normes DIN seguixen utilisant-se per a peces que no tenen equivalents ISO o per a les que no hi ha necessitat de normalisació.[16]


Tornell nominal
dimensió, M (mm)
Pas del tornell
roll, P (mm)
Diàmetro (mm) Gruixa,
H (mm)
1.ª
opció
2.ª
opció
Grossa Fina Forat
intern, d1
Forat,
extern, d2
1 0.25 1.1 3 0.3
1.2 0.25 1.3 3.5 0.3
1.4 0.3 1.5 4 0.3
1.6 0.35 1.7 4 0.3
1.7 1.8 4.5 0.3
1.8 0.35
2 0.4 2.2 5 0.3
2.5 0.45 2.7 6 0.5
2.6 2.8 7 0.5
3 0.5 3.2 7 0.5
3.5 0.6 3.7 8 0.5
4 0.7 4.3 9 0.8
5 0.8 5.3 10 1
6 1 0.75 6.4 12 1.6
7 1 7.4 14 1.6
8 1.25 1 8.4 16 1.6
10 1.5 1.25 or 1 10.5 20 2
12 1.75 1.5 or 1.25 13 24 2.5
14 2 1.5 15 28 2.5
16 2 1.5 17 30 3
18 2.5 2 or 1.5 19 34 3
20 2.5 2 or 1.5 21 37 3
22 2.5 2 or 1.5 23 39 3
24 3 2 25 44 4
27 3 2 28 50 4
30 3.5 2 31 56 4
33 3.5 2 34 60 5
36 4 3 37 66 5
39 4 3 40 72 6
42 4.5 3 43 78 7
45 4.5 3 46 85 7
48 5 3 50 92 8
52 5 4 54 98 8
56 5.5 4 58 105 9
60 5.5 4 62 110 9
64 6 4 66 115 9
68 70 120 10
72 74 125 10
76 78 135 10
80 82 140 12
85 87 145 12
90 93 160 12
100 104 175 14

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. Paul Green (2007). The Mechanical Engineering Drawing Desk Reference: Creating and Understanding ISO Standard Technical Drawings, Lulu.com / CreateSpace. ISBN 9781847531155.
  3. Nikolas Davies (2008). Dictionary of architecture and building construction, Architectural Press. ISBN 9780750685023.
  4. Bucher, Ward (1996). Dictionary of Building Preservation, Preservation Press, pp. 576.
  5. John Holloway (2010). Illustrated Theatre Production Guide, Focal Press, p. 202. ISBN 9780240812045.
  6. «teua-norma/busca-la teua-norma/norma?c=N0044844 Alfardons plans per a conjunts de tornell i alfardó. Séries estreta, normal i grossa. Producte de classe A. (ISO 10673:2009)». Consultat el 28 de setembre de 2023.
  7. (1934- 2003) Guide du dessinateur industriel, pour maîtriser la communication technique (en fr), Paris: Hachette techniqueisbn=2-01-168831-0. OCLC 154655296.
  8. Booker's, Inc.. «Standard Washers» (en anglés). http://www.bokers.com/. Consultat el 23 de juny de 2017.
  9. Graeme. «What llaure the differences between different forms of washers?» (en anglés). https://www.fixingsmegastore.co.uk/. Consultat el 23 de juny de 2017.
  10. «Caixó 5 - Alfardons Grower». iessaenzburuaga.educarex.és. Consultat el 14 de març de 2020.
  11. «Alfardons Grower | Artefactes.leame.com» (en és-és). Consultat el 14 de març de 2020.
  12. «Stampings & Washers | Accutrex». Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2016.
  13. Teflon PTFE Washers, New Process, retrieved May 10, 2016
  14. «Nylon Spacers And Washers - New Process Fibre» (en en-us).
  15. «Washers Information | IHS Engineering360».
  16. «Metric DIN 125 Flat Washers».

Para més informació

[editar | editar còdic]
  • Parmley, Robert. (2000). "Section 11: Washers." Illustrated Sourcebook of Mechanical Components. New York: McGraw Hill. ISBN 0070486174 Dibuixos, dissenys i discussió de varis usos dels alfardons.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Alfardó en el Viccionari., rondana i golilla.


Referències

[editar | editar còdic]