Anar al contingut

Alfisol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alfisol
Perfil d'un Alfisol.

Els alfisoles són un orde de sols en el sistema de la Soil Taxonomy. Són sols minerals que presenten un endopedión argílico o kándico, en un percentage de saturació de bases de mig a alt.

Característiques

[editar | editar còdic]

Són sols formats en superfícies suficientment jóvens com per a mantindre reserves notables de mineralés primaris, argilas, etc, que han permaneixcut estables, açò és, lliures d'erosió i atres destorbament edàfics, si més no a lo llarc de l'últim mileni.

En Espanya no apareixen lligats a cap clima en especial pero són més extensos en règims xéricos. En qualsevol cas, el seu perfil implica l'alternança d'un periodo plujós i poc càlit, que propicia l'eluviación de les argila disperses en l'aigua una volta que s'han llavat els carbonat, en un atre sec, quan encara aquelles no han emigrat del sólum, que motiva el seu floculació i posteriorment acumulació en un horisó Bt.

Este horisó d'iluviación pot ser manifestament roig (rhodoxeralf), lo que és indicatiu del seu grau d'evolució, si ben el màxim desenroll correspon als palexeralfs.

El seu règim d'humitat és tal que són sols capaços de suministrar aigua a les plantes mesófilas durant més de la mitat de l'any o per lo manco durant més de tres mesos consecutius a lo llarc de l'estació de creiximent.

En condicions xéricas el epipedión és dur i massiç en sec.

Tant la saturació de bases com la reserva de nutrients disponibles per a les plantes, en general alts, determinen la fertilitat de molts alfisoles que per això servixen d'assent per a obtindre cultius de cicle curt i forrajes.

En la World Reference Base for Soil Resources (WRB), la majoria dels Alfisoles es classifica com Luvisolés o Lixisolés, pero alguns pertanyen als Retisolés o als Nitisolés. Els Aqualfs són majorment Stagnosolés o Planosolés. Alfisoles en un horisó nátrico són típicament Solonetz.[1][2]

Principals processos edafogénico

[editar | editar còdic]

Meteorización, oscurecimiento, llavat de carbonat, translocación de carbonat Ca-Mg i cementación, eluviación màxima, translocación d'argila, translocación d'argila sòdica, translocación molt accentuada d'argila: canvi textural abrupte, rubefacció.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. IUSS Working Group WRB (2015). «World Reference Base for Soil Resources 2014, Update 2015». World Soil Resources Reports 106, FAO, Rome.
  2. IUSS Working Group WRB (2015). «Base referencial mundial del recurs solc 2014, Actualisació 2015». Informes sobre recursos mundials de sols 106, FAO, Roma.