Alnus incana
El aliso gris o aliso cano (Alnus incana), és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les betuláceas.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]És una espècie d'aliso en una àmplia gama a través de les parts més fredes del hemisferi nort.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un arbre de chicotet a mijà tamany que alcança els 15-20 m d'altura en corfa plana grisa, inclús en la vellea, la seua vida alcança un màxim de 60-100 anys. Els fulls són de color mat vert, ovoides de 5-11 cm de llarc i 4-8 cm d'ample. Les flors apareixen a principis de la primavera abans d'eixir els fulls, les masculines colgante i de 5-10 cm de llarc, i les femenines d'1,5 cm de llarc i 1 cm d'ample, madurant a finals d'autumne. Les llavors són menudes, d'1-2 mm de llarc, de color marró clar i en una estreta ala. El aliso gris té un sistema de raïls superficials, i es caracterisa no solament per la forta producció de refillols de tocón, sino també pels refillols de raïl, especialment en el nort de la seua àrea de distribució.
Alnus incana és una espècie exigent de llum, són arbres de creiximent ràpit que creixen be en sols pobres. En Europa central, és un #colon de les terres aluvials de montanya junt a rieres i rieres, i es desenrollen a altituts de fins a 1500 metros. No obstant, no requerixen un sol humit, i també solen colonisar ales pedregosas i superficials. En la part septentrional de la seua àrea de distribució, és un arbre comú a nivell de la mar en els boscs, els camps abandonats i en rodalies de #llac. A voltes és utilisat per a la forestación en sols no fèrtils, que s'enriquix per mig de la fixació del nitrogen per les bactèrias en els nòduls de les seues raïls. La fusta s'assembla a la del aliso negre, pero és alguna cosa més pàlit i de poc valor.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Alnus incana va ser descrita per (L.) Moench i publicat en Methodus Plantes Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 424. 1794.[1]
Alnus: nom genèric del llatí clàssic per a este gènero.[2]
incana: epítet llatío que significa "gris, canoso"[3]
- Varietats
Hi ha quatre a sis subespecies, algunes tractades com a espècies separada per alguns autors:
- Alnus incana incana (aliso gris). Europa del Nort i el noroest d'Àsia, i el centre i sur d'Europa en les montanyes, principalment en les regions dels Alps, Cárpatos i el Caucas.
- Alnus incana hirsuta (Spach) = A. hirsuta Spach. El noreste d'Àsia, Àsia Central i en les montanyes.
- Alnus incana kolaensis (NIOrlova) Subártica noreste d'Europa.
- Alnus incana oblongifolia (= A. oblongifolia; Arizona Alder). Suroest d'Amèrica del Nort.
- Alnus incana rugosa (Du Roi) RTClausen (= A. rugosa Du Roi; Tacat Alder). El noreste d'Amèrica del Nort.
- Alnus incana tenuifolia (Nutt.) Breitung (= A. tenuifolia Nutt.; Thinleaf Alder Alder o Montanya). Noroest d'Amèrica del Nort i Alaska.
Hi ha una varietat especialment apreciada per als jardins pel seu viu color groc, el Alnus incana 'Aurea', Aliso dorat.
- Alnus februaria var. incana (L.) Kuntze
- Betula alnus var. incana L.
- Betula incana (L.) L.f.[4][5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alnus incana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de setembre de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ Alnus incana en PlantList
- ↑ «Alnus incana». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 2 de setembre de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Alnus incana.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alnus incana.- Este artícul conté una traducció derivada de «Alnus incana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.