Amazonía de Bolívia
La Amazonía de Bolívia o Amazonía boliviana, és una ecorregió ubicada en el nort i noreste de Bolívia dins de la Conca de l'Amazones. Presenta una de les més grans regions ecològiques del país, en aproximadament 50 millons d'hectàrees de bosc natural.[1]
Entre el gran conjunt de terres baixes del oriente bolivià, que comprén el Chaco, chiquitanía i pantanal; la Amazonía destaca pel seu gran biodiversitat i cobertura forestal, junt a la seua clima tropical humit que presenta precipitacions tot l'any, en contrast als alts relleus del Altiplano dins de la cordillera dels Vages que ocupen l'occident del país.[2]
Definició
[editar | editar còdic]La delimitació d'esta regió varia segons les interpretacions. En sentit ampli, comprén casi tot el departament del Beni i tot el departament de Pando, aixina com el nort dels departaments de La Pau, Cochabamba i Santa Creu, té una superfície de 280.120 km² equivalent al 25,5 % del territori bolivià.[3][4] En este sentit inclou vastes àrees que no estan cobertes de boscs sino de sabanes, en gran part dedicades a la ganaderia, com els plans de Moxos. Segons una interpretació més estricta, el calificatiu de amazónico només és aplicable al departament de Pando, a la província de Vaca Díez en el departament del Beni i a la província de Iturralde en el departament de la Pau, en el territori cobert per la selva humida i l'economia de la qual es basa casi íntegrament en l'explotació dels recursos forestals (anous de Brasil, troncs). Esta àrea també es considera a voltes una subregión de la Amazonía boliviana anomenada Amazonía del Nort.
Història
[editar | editar còdic]Exploració boliviana
[editar | editar còdic]Despuix de l'independència de Bolívia, la regió amazónica va ser objecte de polítiques públiques orientades a la seua integració al territori nacional.[5] Governs com el de José Ballivián (1841-1847) varen promoure exploracions en la Amazonía en l'objectiu d'establir vies de comunicació cap al oceà Atlàntic.[5]
Era del caucho
[editar | editar còdic]A fins de el XIX va començar en l'Amazonía l'era denominada Febra del caucho, en la qual l'explotació i comercialisació de la goma (caucho) va tindre un auge, incloent la regió amazónica boliviana. Si ben no hi ha un consens sobre les dates de l'era del caucho, alguns historiadors consideren que en Bolívia va iniciar en 1880, quan es va descobrir la conexió entre el riu Beni i Mamoré per l'explorador nortamericà Edwin Heath.[6] cal senyalar que el país va ingressar al mercat de la goma en cert ressague.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Deforestación en la amazonía boliviana» (en és-es). Sdsn Bolívia. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ Geografia de Bolívia
- ↑ Tinkazos.La Pau - Bolívia:11(23-24)ISSN 1990-7451.Consultat el 10 d'agost de 2023.
- ↑ «Les identitats en les grans regions de Bolívia».
- ↑ 5,0 5,1 (2016) Amazonía boliviana: visibilizando la diversitat dels pobles de Terres Baixes (PDFPDF), primera edició, La Pau - Bolívia: Institut Superior Ecuménico Andino de Teologia. ISBN 978-99974-809-5-8.
- ↑ (2018) «Esplendor i caiguda de l'auge gomero en Bolívia», Amazonía nort de Bolívia: Economia gomera (1870-1940), Segona edició, La Pau - Bolívia: Biblioteca del Bicentenario de Bolívia, p. 3. ISBN 9789997477040.
- ↑ Gamarra Téllez, María del Pilar (2018). «Esplendor i caiguda de l'auge gomero en Bolívia», Victor Orduna Sánchez (ed.). Amazonía Nort de Bolívia - Economia Gomera (1870 - 19450), Quatro Germans, pp. 3-4. ISBN 978-99974-77-04-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amazonía de Bolivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.