Anar al contingut

American Gods

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore American Gods (série).


American Gods és una novela de Neil Gaiman. El llibre va ser publicat el 19 de juny de 2001 per Headline en el Regne Unit i per William Morrow en els Estats Units.

El llibre és una mescla de folclore nortamericà, fantasia, i aportacions de distintes mitologias, totes girant al voltant del misteriós i taciturno protagoniste, cridat Shadow (Ombra). És la quarta novela de Gaiman, precedida per Bons Presagios (en colaboració en Terry Pratchett), Neverwhere, i Stardust. Varis dels temes que tracta el llibre varen ser prèviament vists en The Sandman, novela gràfica que és una de les seues obres més populars.

Dos edicions llimitades han segut publicades per Hill House Publishers. Tenen 12.000 paraules més que les edicions normals, i són les preferides de Neil Gaiman. El 28 de febrer de 2008, Gaiman va anunciar que durant un més, el text complet de American Gods estaria disponible per al públic en la pàgina web del seu editor.

Dos versions sonores de la novela es varen produir i varen publicar per Harper Àudio: una versió sense resumir de l'edició original, llegida per George Guidall, llançada en 2001; un audiolibro complet de l'edició del dècim aniversari, estrenada en 2011.

La següent novela de Gaiman, Els fills de Anansi, va ser concebuda abans de American Gods, i compartix en ella un personage, Mr. Nancy (Anansi). No es tracta d'una continuació, pero pot ser part del mateix món fictici, o pot tractar-se simplement d'un guiny habitual en l'obra de Neil Gaiman, que sol citar tant a atres autors com a la seua pròpia obra. La novela Monarch of the Glen continua en els viages de Shadow. En esta història també apareixen Mr. Alice i Mr. Smith, un parell de hòmens de dubtosa reputació que ya havien aparegut en una història curta de Gaiman cridada Keepsakes and Treasures, lo que podria sugerir que este conte fora també partix del món de American Gods.

Resumixen

[editar | editar còdic]

La trama del llibre seguix les aventures d'Ombra (Shadow en el text original), lliberat de presó uns dies abans per la mort de la seua esposa, Laura, en un accident de tràfic en el que també mor el seu millor amic. Tots els plans de Shadow para quan ixquera de presó (estar en la seua dòna i treballar per al seu amic) es vénen avall. Shadow escomença a treballar per al Sr. Wednesday (Sr. Dimecres) com a guardaespales, i d'esta forma viaja pels Estats Units, visitant vells colegues de Wednesday.

En el temps el història revela que Wednesday és una encarnació d'Odín[1] i està reclutant vells deus, els poders dels quals han disminuït pel temps i la falta de creents, per a participar en una guerra contra els nous deus, manifestacions de la tecnologia moderna (Internet, mijos, transport, etc.).

La novela està plena de personages mitològics de diverses cultures, com el deu Odín, Loki, Chernabog, les Zoryas, les Nornas, Anansi, Eostre, Kali, Thoth, Anubis, Horus, Bast i molts més. També hi ha alguns personages de The Sandman i atres personages mitològics pero no divins, figures llegendàries o héroes del folklore nortamericà, com Johnny Appleseed. En la novela s'insinua que el mateix Shadow és Baldr, lo que és confirmat en "Monarch of the Glen".

Un atre personage, que apareix en el capítul més eròtic del llibre, és Bilquis, un súcubo que supostament és una reinvención de la Reina de Saba, posteriorment assessinada per un dels nous deus. Lo sexual juga un rol important en la trama de la novela; Mr. Wednesday corteja moltes dònes jóvens en el transcurs dels seus viages, mentres que Shadow és seduït per una encarnació de la deesa egipcíaca Bast. Una excepció al contingut sexual és la Zorya de l'Estrela de mijanit, qui amistosament li regala a Shadow la Lluna, pero no demana res a canvi.


Quan els nous deus assessinen a Wednesday, Shadow obedix les seues antigues órdens complint la seua vigília, lo que realisa imitant l'acte de Odín de penjar-se durant nou dies del Arbre del Món travessat per una llança. Shadow mor i visita la terra dels morts, a on és guiat pel Sr. Ibis (Thoth) i jujat pel Sr. Jacquel (Anubis). Eostre posteriorment li du de regrés a la vida, obedint órdens que realment no entén. Durant el periodo en que Shadow està entre la vida i la mort, s'entera de que és fill de Wednesday, concebut com a part dels seus plans.

En el clímax de l'història Shadow revela que Amèrica és una mala terra per als deus, que els seus poders es desvanixen i moren en esta terra. El líder dels nous deus resulta ser el vell Loki, i es revela que tot és un complot de Odín i Loki: provocar una batalla entre els deus, en l'objectiu de que el poder de Odín s'alimente de la batalla i la mort dels deus, i que el de Loki s'alimente del caos inherent a la guerra. D'esta forma recuperarien gran part del seu poder, o serien més forts que mai.

Després Shadow visita Islàndia, a on coneix a una atra encarnació (potser l'original) de Odín. Shadow parla en Odín com si este fòra Wednesday, pero es termina donant conte de que encara que Wednesday és Odín, Odín no és Wednesday. Shadow li entrega a Odín l'ull de vidre de Wednesday, i este lo guarda en la seua bossa de cuiro per a protegir-ho.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. La paraula wednesday en anglés ve de Woden's day, el dia de Woden, un dels noms de Odín.


Referències

[editar | editar còdic]