Ammophila arenaria
El barrón o carrizo (Ammophila arenaria) (i en ocasions també nomenat com Psamma arenaria), és una planta perenne de la família de les poáceas. D'acort en la base de senyes GBIF, el nom acceptat actualment per a esta espècie és Calamagrostis arenaria.[1]
Creix en terrenys arenencs gràcies a un sistema de raïl molt profunt. Es va utilisar per a fixar les dunas llitorals en llocs tan distants entre sí com la Landes de Gasconya en França o les Illes Malvines, en el sur d'Argentina.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta monocotiledónea vivaz, en talles rectes podent alcançar 12 dm. Els fulls tenen un color vert-grisáceo i en forma puntaguda. Les florés són de color groc-palla reunides en llargues mechós en forma d'eix i floració a partir del més de maig; els fruts formen panículas prou denses.
Els rizomas adquirixen un gran desenroll subterràneu, estenent-se sobre àmplies zones. Les raïls són prou robustes.
Distribució
[editar | editar còdic]Disrtibución com a espècie nativa.
[editar | editar còdic]Esta espècie és originària de les regions en clima moderat a càlit:
- Europa: de Finlàndia i Dinamarca a la península ibèrica, de les illes britàniques a Polònia i zona mediterrànea;
- Àfrica septentrional: de Marroc a Egipte;
- Orient Mig: de Turquia a Palestina i Aràbia.
Es troba sobre les dunes llitorals, en la zona anomenada "duna blanca". És una espècie xerofítica.
Distribució com a espècie no nativa.
[editar | editar còdic]Li la troba en diferents locaciones en Argentina. En este país va ser introduïda en 1923, inicialment en les Illes Malvines, per a fixar médanos arenencs.[2] Actualment li la troba en zones costeres arenenques de:
- Illes Malvines
- Terra del Fòc
- Província de Santa Creu
- Província de Buenos Aires
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ammophila arenaria va ser descrita per (L.) Link. i publicat en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 1: 105. 1827.[3]
Ammophila: nom genèric que deriva de les paraules del grec antic Ammos (ἄμμος), que significa "arena", i phila (ϕιλος), que significa "amor". En coincidència en el significat del nom, li la troba en ambients supramareales arenencs.[2]
arenaria: epítet llatí que significa "de l'arena".
- Ammophila arenaria
- Ammophila arenaria arundinacea H.Lindb.
- Ammophila arenaria var. australis (Mabille) Hayek
- Ammophila arundinacea Host
- Ammophila australis (Mabille) Porta & Rigo
- Ammophila littoralis (P.Beauv.) Rothm.
- Ammophila pallida (C.Presl) Fritsch
- Calamagrostis arenaria (L.) Roth
- Psamma arenaria (L.) Roem. & Schult.
- Psamma australis Mabille
- Psamma littoralis P.Beauv.[4]
- Arundo arenaria L.
- Arundo littoralis Steud.
- Diarrhena littoralis (P.Beauv.) Raspail
- Phalaris ammophila Link
- Phalaris maritima Nutt.
- Psamma ammophila Link
- Psamma pallida C.Presl[5][6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: arenaria, barrón, canya d'arenals, grama del nort.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Calamagrostis arenaria en GBIF».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (2020) [1], Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Vazquez Mazzini. ISBN 978-987-42-9642-9.
- ↑ «Ammophila arenaria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de novembre de 2013.
- ↑ 4,0 4,1 «Ammophila arenaria». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ Ammophila arenaria en PlantList
- ↑ «Ammophila arenaria». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 de novembre de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Baldini, R. M. 1995. Revision of the genus Phalaris L. (Gramineae). Webbia 49(2): 265–329.
- Cabi, I. & M. Doğan. 2012. Poaceae. 690–756. In A. Güner, S. Aslan, T. Ekim, M. Vural & M. T. Babaç (eds.) Türkiye Bitkileri Listesi. Nezahat Gökyiğit Botanik Bahçesi veu Flora Llauraştırmaları Derneği Yayını, Istanbul.
- Darke, R. 1999. Color Encycl. Ornam. Grasses 1–325. Timber Press, Portland.
- Edgar, I., M. A. O'Brien & H. I. Connor. 1991. Checklist of pooid grasses naturalised in New Zealand. 1. Tribes Nardeae, Stipeae, Hainardieae, Meliceae, and Aveneae. New Zealand J. Bot. 29: 101–116.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051. O.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
- Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Moore, D. M. 1983. Fl. Terra del Fòc 396 pp. A. Nelson; Missouri Botanical Garden, Oswestry; St. Louis.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Ammophila arenaria [2] archivat en Wayback Machine. (francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ammophila arenaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.