Anex:Isòtops de clor

El clor (Cl) posseïx vintiquatre isòtops que comprenen el ranc comprés entre el ²⁶Cl i el ⁵¹Cl. D'ells, dos són isòtops estables: el ³⁵Cl i el ³⁷Cl, en unes abundància naturals de 75,8% i 24.2%, respectivament.

El radioisòtop de clor més estable és el ³⁶Cl, en un periodo de semidesintegración de 301.000 anys. El restant d'isòtops radiactius de clor posseïxen periodos de semidesintegración inferiors a una hora, molts d'ells inferiors inclús a un segon. Els radioisòtops de clor més inestables són el ²⁹Cl i el ³⁰Cl, en periodos de semidesintegración inferiors a 20 i 30 ns, respectivament. El periodo de semidesintegración de el ²⁸Cl és desconegut.

Clor-36

En l'ambient es poden trobar traces del radioisòtop ³⁶Cl en una proporció d'aproximadament 7·10^-13 a 1 respecte als isòtops estables de clor. Este radioisòtop és generat en l'atmòsfera per un procés d'espalación de el ³⁶Ar favorit per l'interacció en rajos còsmics. Baixe la superfície terrestre, el ³⁶Cl és produït de forma primària per la captura neutrónica per part de el ³⁵Cl o per la captura muónica per part de el ⁴⁰Cl. El ³⁶Cl es desintegra originant ³⁶S (1,9%) o ³⁶Ar (98,1%), en un periodo de semidesintegración combinat de 308.000 anys. El periodo de semidesintegración d'este radioisòtop hidrofílico no reactiu ho fa adequat per al seu us en la datació geològica en un ranc comprés entre els 60.000-1.000.000 anys.

Grans cantitats de ³⁶Cl es varen generar com a conseqüència de l'irradiació del aigua marina durant les detonació de bombes atòmiques en l'atmòsfera entre 1952 i 1958. El temps de residència de el ³⁶Cl en l'atmòsfera és aproximadament una semana. Per este motiu, el ³⁶Cl es pot utilisar per a la datació d'aigües en una antiguetat inferior a cinquanta anys. L'isòtop ³⁶Cl té un espin nuclear de 2, lo que permet utilisar eficaçment el método de RMN per a la seua investigació [1].

Taula d'isòtops

Símbol de el isòtop	Z(p)	N(n)	Massa de l'isòtop (o)	Periodo de semidesintegración	Desintegració	Isòtop generat	Espin nuclear	Composició isotòpica representativa (fracció molar)	Ranc de variació natural (fracció molar)
	Energia d'excitació
28Cl	17	11	28.02851(54)#		p	27S	(+1)#
29Cl	17	12	29.01411(21)#	<20 ns	p	28S	(+3/2)#
30Cl	17	13	30.00477(21)#	<30 ns	p	29S	(+3)#
31Cl	17	14	30.99241(5)	150(25) ms	ß+ (99.3%)	31S	+3/2
					ß+, p (0.7%)	30P
32Cl	17	15	31.985690(7)	298(1) ms	ß+ (99.92%)	32S	+1
					ß+, α (0.054%)	28Si
					ß+, p (0.026%)	31P
33Cl	17	16	32.9774519(5)	2.511(3) s	ß+	33S	+3/2
34Cl	17	17	33.97376282(19)	1.5264(14) s	ß+	34S	0
34mCl	146.36(3) keV			32.00(4) min	ß+ (55.4%)	34S	+3
					TI (44.6%)	34Cl
35Cl	17	18	34.96885268(4)	Estable			+3/2	0.7576(10)	0.75644–0.75923
36Cl	17	19	35.96830698(8)	3.01(2)·105 a	ß- (98.1%)	36Ar	+2	Traces	Aprox. 7·10-13
					CE (1.9%)	36S
37Cl	17	20	36.96590259(5)	Estable			+3/2	0.2424(10)	0.24077–0.24356
38Cl	17	21	37.96801043(10)	37.24(5) min	ß-	38Ar	-2
38mCl	671.361(8) keV			715(3) ms	TI	38Cl	-5
39Cl	17	22	38.9680082(19)	55.6(2) min	ß-	39Ar	+3/2
40Cl	17	23	39.97042(3)	1.35(2) min	ß-	40Ar	-2
41Cl	17	24	40.97068(7)	38.4(8) s	ß-	41Ar	(+1/2,+3/2)
42Cl	17	25	41.97325(15)	6.8(3) s	ß-	42Ar
43Cl	17	26	42.97405(17)	3.07(7) s	ß- (>99.9%)	43Ar	+3/2#
					ß-, n (<0.1%)	42Ar
44Cl	17	27	43.97828(12)	0.56(11) s	ß- (92%)	44Ar
					ß-, n (8%)	43Ar
45Cl	17	28	44.98029(13)	400(40) ms	ß- (76%)	45Ar	+3/2#
					ß-, n (24%)	44Ar
46Cl	17	29	45.98421(77)	232(2) ms	ß-, n (60%)	45Ar
					ß- (40%)	46Ar
47Cl	17	30	46.98871(64)#	101(6) ms	ß- (97%)	47Ar	+3/2#
					ß-, n (3%)	46Ar
48Cl	17	31	47.99495(75)#	100# ms [>200 ns]	ß-	48Ar
49Cl	17	32	49.00032(86)#	50# ms [>200 ns]	ß-	49Ar	+3/2#
50Cl	17	33	50.00784(97)#	20# ms	ß-	50Ar
51Cl	17	34	51.01449(107)#	2# ms [>200 ns]	ß-	51Ar	+3/2#

Notes

• Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició isotòpica es desvia del ranc indicat. L'incertitut en la massa atòmica pot excedir el valor citat en tals espècimen.

Alguns materials comercials poden estar subjectes a un fraccionament isotòpic no mencionat o advertit. Açò pot causar desviacions en els valors de masses i composicions.

• Els valors marcats en # no s'han obtingut a partir de senyes purament experimentals, sino que en part s'han deduït de les tendències sistemàtiques observades. Els valors d'espin que han segut assignats en una certea baixa s'indiquen entre paréntesis.

Les incertituts s'han indicat de forma concisa entre paréntesis darrere dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indicats es corresponen a una volta la desviació estàndar, llevat para la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar que s'han obtingut de la IUPAC, que expressa les incertituts en forma expandida.

Referències

• Masses isotòpiques preses de (2003).Nuclear Physics A.729

337-676.Consultat el 5 d'agost de 2011.

• Composicions isotòpiques i masses atòmiques estandardisades preses de:
  • (2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)

683-800.doi:10.1351/pac200375060683.Consultat el 5 d'agost de 2011.

• • (2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)

2051-2066.Consultat el 5 d'agost de 2011.

• Senyes de periodos de semidesintegración, espin i isòmers seleccionats de les següents fonts:
  • (2003).Nuclear Physics A.729

3-128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.Consultat el 5 d'agost de 2011.

• • Brookhaven National Laboratory (ed.): «National Nuclear Data Center». Consultat el 5 d'agost de 2011.
  • Holden, N. E.. «11», CRC Handbook of chemistry and physics, 85ª edició edició. ISBN 978-0849304859.