Anar al contingut

Anex:Isòtops de clor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El clor (Cl) posseïx vintiquatre isòtops que comprenen el ranc comprés entre el 26Cl i el 51Cl. D'ells, dos són isòtops estables: el 35Cl i el 37Cl, en unes abundància naturals de 75,8% i 24.2%, respectivament.

El radioisòtop de clor més estable és el 36Cl, en un periodo de semidesintegración de 301.000 anys. El restant d'isòtops radiactius de clor posseïxen periodos de semidesintegración inferiors a una hora, molts d'ells inferiors inclús a un segon. Els radioisòtops de clor més inestables són el 29Cl i el 30Cl, en periodos de semidesintegración inferiors a 20 i 30 ns, respectivament. El periodo de semidesintegración de el 28Cl és desconegut.

En l'ambient es poden trobar traces del radioisòtop 36Cl en una proporció d'aproximadament 7·10-13 a 1 respecte als isòtops estables de clor. Este radioisòtop és generat en l'atmòsfera per un procés d'espalación de el 36Ar favorit per l'interacció en rajos còsmics. Baixe la superfície terrestre, el 36Cl és produït de forma primària per la captura neutrónica per part de el 35Cl o per la captura muónica per part de el 40Cl. El 36Cl es desintegra originant 36S (1,9%) o 36Ar (98,1%), en un periodo de semidesintegración combinat de 308.000 anys. El periodo de semidesintegración d'este radioisòtop hidrofílico no reactiu ho fa adequat per al seu us en la datació geològica en un ranc comprés entre els 60.000-1.000.000 anys.

Grans cantitats de 36Cl es varen generar com a conseqüència de l'irradiació del aigua marina durant les detonació de bombes atòmiques en l'atmòsfera entre 1952 i 1958. El temps de residència de el 36Cl en l'atmòsfera és aproximadament una semana. Per este motiu, el 36Cl es pot utilisar per a la datació d'aigües en una antiguetat inferior a cinquanta anys. L'isòtop 36Cl té un espin nuclear de 2, lo que permet utilisar eficaçment el método de RMN per a la seua investigació [1].

Taula d'isòtops

[editar | editar còdic]
Símbol
de el
isòtop
Z(p) N(n)  
Massa de l'isòtop
(o) 
Periodo de
semidesintegración
Desintegració[1][n 1] Isòtop
generat[n 2]
Espin
nuclear
Composició
isotòpica
representativa
(fracció molar)
Ranc de variació
natural
(fracció molar)
Energia d'excitació
28Cl 17 11 28.02851(54)# p 27S (+1)#
29Cl 17 12 29.01411(21)# <20 ns p 28S (+3/2)#
30Cl 17 13 30.00477(21)# <30 ns p 29S (+3)#
31Cl 17 14 30.99241(5) 150(25) ms ß+ (99.3%) 31S +3/2
ß+, p (0.7%) 30P
32Cl 17 15 31.985690(7) 298(1) ms ß+ (99.92%) 32S +1
ß+, α (0.054%) 28Si
ß+, p (0.026%) 31P
33Cl 17 16 32.9774519(5) 2.511(3) s ß+ 33S +3/2
34Cl 17 17 33.97376282(19) 1.5264(14) s ß+ 34S 0
34mCl 146.36(3) keV 32.00(4) min ß+ (55.4%) 34S +3
TI (44.6%) 34Cl
35Cl 17 18 34.96885268(4) Estable +3/2 0.7576(10) 0.75644–0.75923
36Cl[n 3] 17 19 35.96830698(8) 3.01(2)·105 a ß- (98.1%) 36Ar +2 Traces[n 4] Aprox. 7·10-13
CE (1.9%) 36S
37Cl 17 20 36.96590259(5) Estable +3/2 0.2424(10) 0.24077–0.24356
38Cl 17 21 37.96801043(10) 37.24(5) min ß- 38Ar -2
38mCl 671.361(8) keV 715(3) ms TI 38Cl -5
39Cl 17 22 38.9680082(19) 55.6(2) min ß- 39Ar +3/2
40Cl 17 23 39.97042(3) 1.35(2) min ß- 40Ar -2
41Cl 17 24 40.97068(7) 38.4(8) s ß- 41Ar (+1/2,+3/2)
42Cl 17 25 41.97325(15) 6.8(3) s ß- 42Ar
43Cl 17 26 42.97405(17) 3.07(7) s ß- (>99.9%) 43Ar +3/2#
ß-, n (<0.1%) 42Ar
44Cl 17 27 43.97828(12) 0.56(11) s ß- (92%) 44Ar
ß-, n (8%) 43Ar
45Cl 17 28 44.98029(13) 400(40) ms ß- (76%) 45Ar +3/2#
ß-, n (24%) 44Ar
46Cl 17 29 45.98421(77) 232(2) ms ß-, n (60%) 45Ar
ß- (40%) 46Ar
47Cl 17 30 46.98871(64)# 101(6) ms ß- (97%) 47Ar +3/2#
ß-, n (3%) 46Ar
48Cl 17 31 47.99495(75)# 100# ms [>200 ns] ß- 48Ar
49Cl 17 32 49.00032(86)# 50# ms [>200 ns] ß- 49Ar +3/2#
50Cl 17 33 50.00784(97)# 20# ms ß- 50Ar
51Cl 17 34 51.01449(107)# 2# ms [>200 ns] ß- 51Ar +3/2#
  1. Abreviatures:
    p: Emissió de protones
    n: Emissió de neutrons
    TI: Transició isomérica
    CE: Captura electrònica
  2. En negreta els isòtops estables.
  3. Utilisat en la datació radiométrica d'aigües.
  4. Núclido cosmogénico.
  • Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició isotòpica es desvia del ranc indicat. L'incertitut en la massa atòmica pot excedir el valor citat en tals espècimen.

Alguns materials comercials poden estar subjectes a un fraccionament isotòpic no mencionat o advertit. Açò pot causar desviacions en els valors de masses i composicions.

  • Els valors marcats en # no s'han obtingut a partir de senyes purament experimentals, sino que en part s'han deduït de les tendències sistemàtiques observades. Els valors d'espin que han segut assignats en una certea baixa s'indiquen entre paréntesis.

Les incertituts s'han indicat de forma concisa entre paréntesis darrere dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indicats es corresponen a una volta la desviació estàndar, llevat para la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar que s'han obtingut de la IUPAC, que expressa les incertituts en forma expandida.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. European Atomic Energy Community (ed.): «Nucleonica». Consultat el 5 d'agost de 2011.
  • Masses isotòpiques preses de (2003).Nuclear Physics A.729
337-676.Consultat el 5 d'agost de 2011.
  • Composicions isotòpiques i masses atòmiques estandardisades preses de:
    • (2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)
683-800.doi:10.1351/pac200375060683.Consultat el 5 d'agost de 2011.
    • (2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
2051-2066.Consultat el 5 d'agost de 2011.
  • Senyes de periodos de semidesintegración, espin i isòmers seleccionats de les següents fonts:
    • (2003).Nuclear Physics A.729
3-128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.Consultat el 5 d'agost de 2011.
    • Brookhaven National Laboratory (ed.): «National Nuclear Data Center». Consultat el 5 d'agost de 2011.
    • Holden, N. E.. «11», CRC Handbook of chemistry and physics, 85ª edició edició. ISBN 978-0849304859.


Referències

[editar | editar còdic]