Anar al contingut

Annona glabra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
bagá de Cuba (Annona glabra)

El bagá de Cuba o huanábano cimarrón de Cuba[1] (Annona glabra) és un arbust o arbre tropical caducifolio de 3 a 8 m d'altura que pot alcançar fins als 12 o els 15. És de la família de les anonáceas, i natiu de l'extrem surest d'Estats Units (península de la Florida), les illes del Carib, Mèxic, Centroamérica i Sudamérica; i inclús present en l'extrem oest d'Àfrica. Donada la seua àmplia distribució rep diversos noms autòctons entre ells anona, anón, poma de pantà, poma de cocodril.[2]


Hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie característica dels Everglades en Florida, de selves inundables i regions pantanosas tropicals en Mèxic, Centroamérica i Sudamérica,[3] conformant a voltes grups junt en atres components típics de regions pantanosas com el apompo (Pachira aquatica), és una espècie molt resistent a sols saturats d'humitat i inundables, en alta salinitat, no es desenrolla en sols secs.

Descripció

[editar | editar còdic]

El frut és oblongo i esfèric, generalment d'un tamany similar a una poma o més gran, 7-15 cm de llarc i de fins a 9 cm de diàmetro, vert en estat d'inmadurez i groga ya madur.[4] Comestible donada la seua polpa perfumada i agradable de sabor, no obstant el seu consum, generalment local, no ha alcançat la popularitat d'atres frutes emparentades, com són la guanábana (Annona muricata) i la chirimoya (Annona cherimola).

Propietats

[editar | editar còdic]

Un estudi recent sugerix que l'extracte alcohòlic de les llavors de Annona glabra conté composts anticancerosos que podrien usar-se farmacéuticament.[5]

A diferència de les atres espècies de Annona la polpa de la fruta quan està madura és de color groc a taronja en lloc de blanc.[6] El frut és comestible per al ser humà i el seu sabor recorda al meló madur mielado. Es pot fer en melada i és un ingredient popular de fresques begudes de frutes en les Maldives.[7]

La carn és perfumada i agradable en sabor, pero mai ha alcançat l'us popular a diferència de la guanábana i atres frutes similars. Els experiments en el sur de Florida s'han fet en l'intenció d'utilisar-la com un superior portainjertos de Annona squamosa o guanábana. Encara que els esgalls inicialment semblen ser eficaços, un alt percentage d'ells solen fallar en el temps.

Una forma popular de preparar-la és en forma de suc, en llet, ya que aixina es neutralisa el llauger sabor amarc que té el frut quedant un batut cremoso i de molt agradable sabor.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Annona glabra va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 537. 1753.[8]

Etimologia

Annona: nom genèric que deriva del Taíno Annon.[9]

glabra: epítet latino que significa "sense pèls".[10]

Sinonímia
  • Annona australis A.St.-Hil.
  • Annona chrysocarpa Lepr. ex Guill. & Perr.
  • Annona chrysocarpa Leprieur Ex Guillemet
  • Annona klainei Pierre ex Engl. & Diels
  • Annona klainii Pierre Ex Engler & Diels
  • Annona klainii var. moandensis De Wild.
  • Annona laurifolia Dunal
  • Annona palustris L.
  • Annona palustris var. grandifolia Mart.
  • Annona peruviana Humb. & Bonpl. ex Dunal
  • Annona uliginosa Kunth
  • Anona pisonis St. Hil. & Tul.
  • Asimina arborea' Raf.
  • Guanabanus palustris M. Gómez[11]

Nómbres comuns

[editar | editar còdic]

Bagá de Cuba o huanábano cimarrón de Cuba. En El Salvador es coneix per anona, anona groga, anona de manglar, anona selvat i anono.[12] En el Carib colombià se li crida chirimoya

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ Standley, Paul C. (1922). “Trees and Shrubs of Mexico”. United States National Herbarium 23 (2): 281–282.
  3. ↑ «Annona glabra». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Consultat el 27 de giner de 2009.
  4. ↑ Lalith Gunasekera, Invasive Plants: A guide to the identification of the most invasive plants of Sri Lanka, Colombo 2009, p. 112–113.
  5. ↑ Cochrane CB, Nair PK, Melnick SJ, Resek AP, Ramachandran C (2008). “Anticancer effects of Annona glabra plant extracts in human leukemia cell lines”. Anticancer Research 28 (2A): 965–71. International Institute of Anticancer Research. PMID 18507043.
  6. ↑ Annona glabra fruit [1] archivat en Wayback Machine.
  7. ↑ FAO Trees and shrubs of the Maldives
  8. ↑ «Annona glabra». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juliol de 2013.
  9. ↑ «1. Annona Linnaeus, Sp. Pl. 1: 536. 1753; Gen. Pl. ed. 5, 241, 1754».3Consultat el 20 d'abril de 2008.
  10. ↑ En Epítets Botànics
  11. ↑ Annona glabra en PlantList
  12. ↑ «Llistat d'arbres del Salvador».Englera.(29)
    17–225.ISSN 0170-4818.Consultat el 2021-02-02.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Curcurbitaceae through Valerianaceae with Annonaceae and Berberidaceae). 19: 1–884. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  8. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 933 pp. Univ. Geòrgia Press, Athens.
  9. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  10. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Annona_glabra&oldid=818518»