Anar al contingut

Annona glabra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
bagá de Cuba (Annona glabra)

El bagá de Cuba o huanábano cimarrón de Cuba[1] (Annona glabra) és un arbust o arbre tropical caducifolio de 3 a 8 m d'altura que pot alcançar fins als 12 o els 15. És de la família de les anonáceas, i natiu de l'extrem surest d'Estats Units (península de la Florida), les illes del Carib, Mèxic, Centroamérica i Sudamérica; i inclús present en l'extrem oest d'Àfrica. Donada la seua àmplia distribució rep diversos noms autòctons entre ells anona, anón, poma de pantà, poma de cocodril.[2]


Hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie característica dels Everglades en Florida, de selves inundables i regions pantanosas tropicals en Mèxic, Centroamérica i Sudamérica,[3] conformant a voltes grups junt en atres components típics de regions pantanosas com el apompo (Pachira aquatica), és una espècie molt resistent a sols saturats d'humitat i inundables, en alta salinitat, no es desenrolla en sols secs.

Descripció

[editar | editar còdic]

El frut és oblongo i esfèric, generalment d'un tamany similar a una poma o més gran, 7-15 cm de llarc i de fins a 9 cm de diàmetro, vert en estat d'inmadurez i groga ya madur.[4] Comestible donada la seua polpa perfumada i agradable de sabor, no obstant el seu consum, generalment local, no ha alcançat la popularitat d'atres frutes emparentades, com són la guanábana (Annona muricata) i la chirimoya (Annona cherimola).

Propietats

[editar | editar còdic]

Un estudi recent sugerix que l'extracte alcohòlic de les llavors de Annona glabra conté composts anticancerosos que podrien usar-se farmacéuticament.[5]

A diferència de les atres espècies de Annona la polpa de la fruta quan està madura és de color groc a taronja en lloc de blanc.[6] El frut és comestible per al ser humà i el seu sabor recorda al meló madur mielado. Es pot fer en melada i és un ingredient popular de fresques begudes de frutes en les Maldives.[7]

La carn és perfumada i agradable en sabor, pero mai ha alcançat l'us popular a diferència de la guanábana i atres frutes similars. Els experiments en el sur de Florida s'han fet en l'intenció d'utilisar-la com un superior portainjertos de Annona squamosa o guanábana. Encara que els esgalls inicialment semblen ser eficaços, un alt percentage d'ells solen fallar en el temps.

Una forma popular de preparar-la és en forma de suc, en llet, ya que aixina es neutralisa el llauger sabor amarc que té el frut quedant un batut cremoso i de molt agradable sabor.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Annona glabra va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 537. 1753.[8]

Etimologia

Annona: nom genèric que deriva del Taíno Annon.[9]

glabra: epítet latino que significa "sense pèls".[10]

Sinonímia
  • Annona australis A.St.-Hil.
  • Annona chrysocarpa Lepr. ex Guill. & Perr.
  • Annona chrysocarpa Leprieur Ex Guillemet
  • Annona klainei Pierre ex Engl. & Diels
  • Annona klainii Pierre Ex Engler & Diels
  • Annona klainii var. moandensis De Wild.
  • Annona laurifolia Dunal
  • Annona palustris L.
  • Annona palustris var. grandifolia Mart.
  • Annona peruviana Humb. & Bonpl. ex Dunal
  • Annona uliginosa Kunth
  • Anona pisonis St. Hil. & Tul.
  • Asimina arborea' Raf.
  • Guanabanus palustris M. Gómez[11]

Nómbres comuns

[editar | editar còdic]

Bagá de Cuba o huanábano cimarrón de Cuba. En El Salvador es coneix per anona, anona groga, anona de manglar, anona selvat i anono.[12] En el Carib colombià se li crida chirimoya

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. Standley, Paul C. (1922). “Trees and Shrubs of Mexico”. United States National Herbarium 23 (2): 281–282.
  3. «Annona glabra». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Consultat el 27 de giner de 2009.
  4. Lalith Gunasekera, Invasive Plants: A guide to the identification of the most invasive plants of Sri Lanka, Colombo 2009, p. 112–113.
  5. Cochrane CB, Nair PK, Melnick SJ, Resek AP, Ramachandran C (2008). “Anticancer effects of Annona glabra plant extracts in human leukemia cell lines”. Anticancer Research 28 (2A): 965–71. International Institute of Anticancer Research. PMID 18507043.
  6. Annona glabra fruit [1] archivat en Wayback Machine.
  7. FAO Trees and shrubs of the Maldives
  8. «Annona glabra». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juliol de 2013.
  9. «1. Annona Linnaeus, Sp. Pl. 1: 536. 1753; Gen. Pl. ed. 5, 241, 1754».3Consultat el 20 d'abril de 2008.
  10. En Epítets Botànics
  11. Annona glabra en PlantList
  12. «Llistat d'arbres del Salvador».Englera.(29)
    17–225.ISSN 0170-4818.Consultat el 2021-02-02.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Curcurbitaceae through Valerianaceae with Annonaceae and Berberidaceae). 19: 1–884. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  8. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 933 pp. Univ. Geòrgia Press, Athens.
  9. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  10. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]