Annus mirabilis
Annus mirabilis és una locució llatina, que significa «any dels milacres» o «de les maravellas».[1] Històricament s'ha aplicat a diferents anys, encara que el seu us sembla provindre del títul d'un poema de John Dryden (Annus Mirabilis, 1667)[2] sobre els terribles acontenyiments de l'any anterior en Londres, especialment el gran incendi i la gran plaga. La coincidència de la sifra de l'any 1666 en el apocalíptico 666 (junt a atres assunts numerológicos —en la numeració romana, MDCLXVI conté tots els dígits possibles, i en orde decreixent—)[3] feya presagiar el fi del món, en lo que Dryden vea el milacre en la simple supervivència; i l'intervenció providencial en la consecució d'una destacada victòria naval sobre Països Baixos (la batalla del dia de Santiago[4] —St. James, patró de la cort anglesa—).[5]
En la història de la ciència l'us de l'expressió per a eixe mateix any de 1666 té un valor distint, per la sincronia d'eixe moment històric en la revolució científica que varen significar els alvanços d'Isaac Newton; tal és la coincidència, que inclús havia fugit de Londres per temor a la plaga en el punt culminant de la concepció de la teoria de la gravitació universal, el desenroll de les bases de la mecànica clàssica, la formalisació del método de fluxiones i la generalisació de la teorema del binomi, posant ademés de manifest la naturalea física dels colors. No obstant, va guardar silenci durant el annus mirabilis pel caòtic ambient en Londres. Ya en 1667 recomençaria els seus estudis en l'Universitat de Cambridge.
És per tant llògic que la mateixa locució s'use per a l'any 1905, quan un canvi de paradigma de similar magnitut es va produir en la publicació en Annalen der Physik[6] dels cridats «artículs del annus mirabilis»[7] d'Albert Einstein sobre l'efecte fotoeléctrico, el moviment browniano i la teoria especial de la relativitat.[8] En commemoració d'estos acontenyiments es va celebrar l'any mundial de la física 2005, centenari del annus mirabilis.
Annus mirabilis en l'història política i militar
[editar | editar còdic]1492: Monarquia hispànica
[editar | editar còdic]En 1492 els Reis Catòlics varen construir la més poderosa monarquia del món occidental com a conseqüència de dos fets decisius: les Capitulacions de Granada (la conquista de les quals va ser el 2 de giner) i el descobriment d'Amèrica (12 d'octubre). El 31 de març havien intentat solucionar expeditivamente el problema converso en l'expulsió dels judeus. El 1492 és també la data de publicació de la primera gramàtica en una llengua moderna: Gramàtica de la llengua castellana; el seu autor, Antonio de Nebrija dia en ella, comparant l'espanyol en el llatí: sempre la llengua va ser companyera de l'imperi.
Encara que en l'época la locució no fora usada per a això (s'utilisaven unes atres encara més hiperbòliques, com «la major cosa despuix de la creació del món, traent l'encarnació i mort del que ho va criar»)[9] l'expressió annus mirabilis ha segut molt freqüentment aplicada a la concatenació de tals acontenyiments.[10]
En l'història de la Monarquia espanyola va haver més moments destacats que varen meréixer la denominació annus mirabilis. John H. Elliott propon l'any 1625: en mig de la Guerra dels Trenta Anys, que va supondre una impressionant série de victòries militars a una escala estratègica global, en escenaris clau d'Europa i Amèrica (El Recobre de Gènova, La Recuperació de Baïa de Tots els Sants, La Defensa de Càdis, La Pren de Breda, batalla de Sant Joan —immortalisats en la série de quadros del Saló de Regnes del Palau del Bon Retir de Madrit—). Va quedar aixina aparentment confirmada per l'èxit inicial la política «de reputació» que impulsava el comte-duc d'Olivares, valgut de Felipe IV.[11]
Un atre any d'èxits espanyols va ser 1652, en la recuperació de Barcelona, Casale Monferrato i Dunkerque.[12]
1543: Any de la ciència
[editar | editar còdic]Se li considera l'inici de la revolució científica en la publicació de De humani corporis fabrica per Andrés Vesalio, que va revolucionar l'enteniment de l'anatomia i les pràctiques mèdiques. Més vesprada Nicolás Copérnico publicaria De revolutionibus orbium coelestium dedicant-la al papa Paulo III, en Núremberg, canviant aixina la ciència i la forma d'entendre el món per a sempre.
1625: Monarquia espanyola
[editar | editar còdic]Série de victòries militars espanyoles a escala estratègica global obtingudes en 1625 durant la Guerra dels Trenta Anys, en importants teatres militars d'Europa i Amèrica. Estes victòries militars varen ser les següents: Sege de Breda, Recobre de Gènova, Reconquista de Baïa, Batalla de Sant Joan i Defensa de Càdis.[13] Aquelles accions militars varen quedar immortalisades en una série de pintures en el Saló de Regnes del Palau del Bon Retir de Madrit. Aixina, la política “reputacional” impulsada per Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares, favorit de Felipe IV d'Espanya, va quedar aparentment confirmada per l'èxit inicial,[14] i va anar en referència a este annus mirabilis per a les armes espanyoles que Olivares va pronunciar provablement la seua frase més famosa: "Deu és espanyol i lluita per Espanya".
1759: Regne Unit
[editar | editar còdic]L'expressió annus mirabilis de 1759 o annus mirabilis de Pitt[15] s'aplica a la conjunció de victòries militars britàniques en la guerra dels Sèt Anys que varen ocórrer en 1759 a lo llarc de diversos continents i oceans (Norteamérica, el Carib, Europa, l'Índia) durant l'any de 1759, baix el liderage polític de William Pitt.[16][17]
També s'ha denominat annus mirabilis al que va transcórrer entre 1644 i 1645, per les victòries del general escocés James Graham, I marqués de Montrose, en la guerra civil anglesa.
1989: Europa Central
[editar | editar còdic]Les Revolucions de 1989 han segut raó per a denominar a este com un dels annus mirabilis més importants. La caiguda de les dictadures comunistes en el bloc de l'est, va significar un aument en la calitat de vida dels seus habitants, ademés de desprendre's de les dures dictadures i repressions que açò comportava.[18] En la caiguda del mur de Berlín es va marcar el final de l'hegemonia soviètica i comunista en els països de l'est, i en general, dels règims comunistes.[19]
Annus mirabilis en atres contexts
[editar | editar còdic]En l'àmbit anglosaxó
[editar | editar còdic]- 1922, annus mirabilis of Modernism (és dir, del modernisme anglosaxó —no deu confondre's l'us anglosaxó del terme Modernism en l'us del terme «modernisme» en l'àmbit hispà—), en les publicacions del Ulysses de James Joyce i The Waste Land de T. S. Eliot.
- 1939, annus mirabilis d'Hollywood, que va produir eixe any películes considerades «clàssiques» en tot tipo de gèneros (Lo que el vent es va dur, Gunga Din, Beau Geste, Unió Pacífic, Els violents anys vint, Només els àngels tenen ales, Una vesprada en el circ, entre atres).
- 1963, Philip Larkin va publicar en 1967 en Hig Windows un dels seus més famosos poemes en el títul Annus Mirabilis, aplicant-ho a 1963 i associant-ho a la moral sexual relaixada.[20]
- 1967, Celtic F.C.'s annus mirabilis. El club de Glasgow va guanyar totes les competicions en que participava: Copa d'Escòcia, Scottish League Cup, Copa de Glasgow i la Copa d'Europa de fútbol.
En atres àmbits
[editar | editar còdic]A mitan dels setanta es va usar l'expressió per a descriure l'alça del preu del sucre, que va salvar l'economia cubana.[21]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En llatí mirabilis significa «que es pot admirar»; es forma sobre la raïl del verp llatí mirari (admirar). «Maravella» a la seua volta, ve de la mateixa raïl (mirabilia), significant «coses admirables».
- ↑ Johnson, Samuel. "Johnson on Annus Mirabilis" Annus Mirabilis. John Dryden and William Dougal Christie. Clarendon Press (1915) p.xi-xii. Font citada en Annus Mirabilis (poem)
- ↑ Estes i atres qüestions han segut molt tractades per tot tipo de lliteratura (especialment la pseudocientífica). En el camp de la novela històrica, apareixen en El viage de Baldassare d'Amin Maalouf.
- ↑ Brandt, Gerard (1687), Het Leven en bedryf van donen Heere Michiel de Ruiter (1st ed.), Uitgeverij van Wijnen, Franeker. Font citada en St. James's Day Battle. Vore també Segona Guerra anglo-holandesa.
- ↑ Santiago, Jacobo, Iago, Jaime, Thiago i Diego són tots originats a partir del nom propi Ya'akov (en hebreu, יַעֲקֹב). James prové del llatí Iacomus, una variant dialectal occitana de Iacobus que va donar orige a James en francés antic, adquirint-se més vesprada en la llengua anglesa. Vore: Jacobo i Etimologia de Santiago.
- ↑ "Annalen der Physik - History". Font citada en Annalen der Physik
- ↑ Stachel, John, et al., Einstein's Miraculous Year. Princeton University Press, 1998. ISBN 0-691-05938-1. Font citada en Annus Mirabilis papers. Vore també Història de l'electromagnetisme#Annus Mirabilis d'Einstein
- ↑ Johns Hopkins University, Baltimore
- ↑ Francisco López de Gómara, citat en William Ospina, de+el+naiximent+de+cristo&hl=en&sa=X&ei=0yTDUM6HLIzKswbU5oGADg&vore=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q=descobriment%20de%20am%C3%A9rica%20el%20fet%20m%C3%A1s%20important%20des de%20el%20naiximent%20de%20cristo&f=false Les auroras de sanc: Juan de Castellanos i el descobriment poètic d'Amèrica, Norma, 1999, ISBN 9580448639, pg. 89.
- ↑ Us bibliogràfic de l'expressió en relació en 1492.
- ↑ The Count-Duke of Olivares: The Statesman in an Age of Decline, Yale University Press, 1986, ISBN 0300044992, pg. 226.
- ↑ Hernán, Enrique García (2006). Guerra i societat en la monarquia hispànica: política, estratègia i cultura en l'Europa Moderna, 1500-1700 (en és), Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 978-84-8483-224-9.
- ↑ Sanz Camañes, Porfirio. “Anglaterra i la Monarquia hispana. La guerra anglo-espanyola de 1625-1630 i el conflicte europeu” (és). Manuscrits: Revista d'història moderna (38): 64.
- ↑ Elliott, John Huxtable. The Count-Duke of Olivares: The Statesman in an Age of Decline, New Haven, Connecticut, USA: Yale University Press, p. 226. ISBN 0300044992.
- ↑ Anderson, Fred (2001), Crucible of War: The Seven Years' War and the Fate of Empire in British North America, 1754–1766, Faber and Faber. Font citada en Annus Mirabilis of 1759
- ↑ Blanning p.299
- ↑ Monod p.167
- ↑ Granville, Johanna (2004). The First Domine: International Decision Making during the Hungarian Crisis of 1956 (en Anglés), Texas A&M University Press. ISBN ISBN 1-58544-298-4.
- ↑ Isaacs, J and Downing, T: Cold War, page 397. Bantam Press, 1998.
- ↑ Philip Larkin, "Annus Mirabilis"
- ↑ Gott, Richard: Cuba: A New History, page 242. Yale University Press, 2004.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Blanning, T.C.W.The Culture of Power the Power of Culture: Old Regime Europe 1660–1789. Oxford University Press, 2002.
- Monod, Paul Kléber. Imperial Island: A History of Britain and Its Empire, 1660–1837. Wiley-Blackwell, 2009.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Annus mirabilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.