Història de l'electromagnetisme

El físic danés Hans Christian Ørsted, realisant l'experiment que li va permetre descobrir la relació entre l'electricitat i el magnetisme en 1820.

La història de l'electromagnetisme, considerada com el coneiximent i l'us registrat de les forces electromagnètiques, data de fa més de dos mil anys.

En l'antiguetat ya estaven familiarizados en els efectes de l'electricitat atmosfèrica, en particular del raigya que les tormentas són comunes en les latitut més meridionals. Per esta mateixa raó també es coneixia el fòc de Sant Telmo, no obstant, es comprenia poc l'electricitat i no s'era capaç de reproduir estos fenomens siquiera.

Durant els sigles XVII i XVIII, William Gilbert, Otto von Guericke, Stephen Gray, Benjamin Franklin, Alessandro Volta entre uns atres varen investigar estos dos fenomens de manera separada i varen aplegar a conclusions coherents en els seus experiments.

A principis de el XIX, Hans Christian Ørsted va trobar evidència empírica de que els fenomens magnètics i elèctrics estaven relacionats. D'ahí és que els treballs de físics com André-Marie Ampère, William Sturgeon, Joseph Henry, Georg Simon Ohm, Michael Faraday en eixe sigle, són unificats per James Clerk Maxwell en 1861 en un conjunt d'equacions que descrivien abdós fenomens com un solament, com un fenomen electromagnètic.

Les ara cridades equacions de Maxwell demostraven que els camps elèctrics i els camps magnètics eren manifestacions d'un sol camp electromagnètic. Ademés, descrivia la naturalea ondulatoria de la llum, mostrant-la com una ona electromagnètica. En una sola teoria consistent que descrivia estos dos fenomens abans separats, els físics varen poder realisar varis experiments prodigiosos i invents molt útils com la pera elèctrica per Thomas Alva Edison o el generador de corrent alterna per Nikola Tesla. L'èxit predictiu de la teoria de Maxwell i la busca d'una interpretació coherent de les seues implicacions, va ser lo que va dur a Albert Einstein a formular la seua teoria de la relativitat que es recolzava en alguns resultats previs d'Hendrik Antoon Lorentz i Henri Poincaré.

En la primera mitat de el XX, en el advenimiento de la mecànica quàntica, l'electromagnetisme va tindre que millorar la seua formulació per a que fora coherent en la nova teoria. Açò es va conseguir en la década de 1940 quan es va completar una teoria quàntica electromagnètica coneguda com electrodinàmica quàntica

Electricitat i magnetisme

Vore també: Història de l'electricitat

L'electricitat es tracta conjuntament en el magnetisme perque abdós apareixen generalment junts, quan la primera està en moviment, l'últim també està present.

El fenomen del magnetisme va ser observat des del principi de l'història, pero no va anar completament explicat fins que es va desenrollar l'idea de l'inducció magnètica. També el fenomen de l'electricitat va ser igualment observat des del principi, pero no va anar completament explicat fins que es va desenrollar l'idea de càrrega elèctrica.

Bibliografia

• Bakewell, F. C. (1853). Electric science; its history, phenomena, and applications. London: Ingram, Cooke.
• «Benjamin, P. (1898). A history of electricity (The intellectual rise in electricity) from antiquity to the days of Benjamin Franklin. New York: J. Wiley & Sons.»
• Durgin, W. A. (1912). Electricity, its history and development. Chicago: A.C. McClurg.
• Einstein, Albert, "Aether and the theory of relativity" (1920) retitulado com Sidelights on relativity (Dover, NY, 1983; ISBN 0-486-24511-X), pp. 1–24 (ed. was an address delivered on May 5, 1920, in the University of Leyden; classes general relativity as a form of (nonparticulate) aether theoryfue un discurs pronunciat el 5 de maig de 1920, en l'Universitat de Leiden; classes de la relativitat general com una forma de la teoria del (no particulada)).
• Einstein, Albert, The Investigation of the State of Aether in Magnetic Fields, 1895. (PDF format)
• . Este document «annus mirabilis» sobre l'efecte fotoeléctrico va ser rebut per Annalen der Physik el 18 de març.
• . Este document «annus mirabilis» sobre el moviment browniano va ser rebut l'11 de maig.
• . Este document «annus mirabilis» sobre la relativitat especial va ser rebut el 30 de juny.
• . Este document «annus mirabilis» sobre l'equivalència massa-energia va ser rebut el 27 de setembre.

• "Aether", Encyclopædia Britannica, Eleventh Edition (1910–1911). volum Vol. 1, pàgina 297.
• The Encyclopedia Americana; a library of universal knowledge; Electricity, it's history and Progress. (1918). New York: Encyclopedia Americana Corp. pàgina 171
• Gibson, C. R. (1907). Electricity of to-day, its work & mysteries described in senar-technical language. London: Seeley and co., limited
• Heaviside, O. (1894). Electromagnetic theory. London: «The Electrician» Print. and Pub.
• Ireland commissioners of nat. educ., (1861). Electricity, galvanism, magnetism, electro-magnetism, heat, and the steam engine. Oxford University.
• Jeans, J. H. (1908). The mathematical theory of electricity and magnetism. Cambridge: University Press.
• Lord Kelvin (Sir William Thomson), "On Vortex Atoms". Proceedings of the Royal Society of Edinburgh, Vol. VI, 1867, pp. 94–105. (ed., Reprinted in Phil. Mag. Vol. XXXIV, 1867, pp. 15–24.)
• Kolbe, Bruno; Francis ed Legge, Joseph Skellon, tr., "An Introduction to Electricity". Kegan Paul, Trench, Trübner, 1908.
• Lodge, Oliver, "Ether", Encyclopædia Britannica, Thirteenth Edition (1926).
• Lodge, Oliver, "The Ether of Space". ISBN 1-4021-8302-X (paperback) ISBN 1-4021-1766-3 (hardcover)
• Lodge, Oliver, "Ether and Reality". ISBN 0-7661-7865-X
• Lyons, T. A. (1901). A treatise on electromagnetic phenomena, and on the compass and its deviations aboard ship. Mathematical, theoretical, and practical. New York: J. Wiley & Sons.
• Maxwell, James Clerk, "Ether", Encyclopædia Britannica, Ninth Edition (1875-89).
• Maxwell, J. C., & Thompson, J. J. (1892). A treatise on electricity and magnetism. Clarendon Press series. Oxford: Clarendon.

• Priestley, J., & Mynde, J. (1775). The history and present state of electricity, with original experiments. London: Printed for C. Bathurst, and T. Lowndes; J. Rivington, and J. Johnson; S. Crowder [and 4 others in London].
• Schaffner, Kenneth F. : Nineteenth-century aether theories, Oxford: Pergamon Press, 1972. (contains several reprints of original papers of famous physicists)
• Slingo, M., Brooker, A., Urbanitzky, A., Perry, J., & Dibner, B. (1895). The cyclopædia of electrical engineering: containing a history of the discovery and application of electricity with its practice and achievements from the earliest period to the present clave: the whole being a practical guide to artisans, engineers and students interested in the practice and development of electricity, electric lighting, motors, thermo-piles, the telegraph, the telephone, magnets and every other branch of electrical application. Philadelphia: The Gebbie Pub. Co., Limited.
• Steinmetz, C. P., "Transient Electric Phenomena". pàgina 38. (ed., contained in: General Electric Company. General Electric review. Schenectady: General Electric Co..)
• Thompson, S. P. (1891). The electromagnet, and electromagnetic mechanism. London: E. & F.N. Spon.
• Whittaker, E. T., "A History of the Theories of Aether and Electricity, from the Age of Descartes to the Close of the Nineteenth Century". Dublin University Press series. London: Longmans, Green and Co.;
• Urbanitzky, A. v., & Wormell, R. (1886). Electricity in the service of man: a popular and practical treatise on the applications of electricity in modern life. London: Cassell &.
• «Història de l'Electromagnetisme» (pdf). Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 20 de novembre de 2007.
• «El desenroll de l'electromagnetisme i la seua repercussió social». Consultat el 20 de novembre de 2007.
• «Història – Electromagnetisme». Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2007. Consultat el 20 de novembre de 2007.