Anar al contingut

Història de l'electromagnetisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El físic danés Hans Christian Ørsted, realisant l'experiment que li va permetre descobrir la relació entre l'electricitat i el magnetisme en 1820.

La història de l'electromagnetisme, considerada com el coneiximent i l'us registrat de les forces electromagnètiques, data de fa més de dos mil anys.

En l'antiguetat ya estaven familiarizados en els efectes de l'electricitat atmosfèrica, en particular del raig[1]ya que les tormentas són comunes en les latitut més meridionals. Per esta mateixa raó també es coneixia el fòc de Sant Telmo, no obstant, es comprenia poc l'electricitat i no s'era capaç de reproduir estos fenomens siquiera.[2][3]

Durant els sigles XVII i XVIII, William Gilbert, Otto von Guericke, Stephen Gray, Benjamin Franklin, Alessandro Volta entre uns atres varen investigar estos dos fenomens de manera separada i varen aplegar a conclusions coherents en els seus experiments.

A principis de el XIX, Hans Christian Ørsted va trobar evidència empírica de que els fenomens magnètics i elèctrics estaven relacionats. D'ahí és que els treballs de físics com André-Marie Ampère, William Sturgeon, Joseph Henry, Georg Simon Ohm, Michael Faraday en eixe sigle, són unificats per James Clerk Maxwell en 1861 en un conjunt d'equacions que descrivien abdós fenomens com un solament, com un fenomen electromagnètic.[3]

Les ara cridades equacions de Maxwell demostraven que els camps elèctrics i els camps magnètics eren manifestacions d'un sol camp electromagnètic. Ademés, descrivia la naturalea ondulatoria de la llum, mostrant-la com una ona electromagnètica.[4] En una sola teoria consistent que descrivia estos dos fenomens abans separats, els físics varen poder realisar varis experiments prodigiosos i invents molt útils com la pera elèctrica per Thomas Alva Edison o el generador de corrent alterna per Nikola Tesla.[5] L'èxit predictiu de la teoria de Maxwell i la busca d'una interpretació coherent de les seues implicacions, va ser lo que va dur a Albert Einstein a formular la seua teoria de la relativitat que es recolzava en alguns resultats previs d'Hendrik Antoon Lorentz i Henri Poincaré.


En la primera mitat de el XX, en el advenimiento de la mecànica quàntica, l'electromagnetisme va tindre que millorar la seua formulació per a que fora coherent en la nova teoria. Açò es va conseguir en la década de 1940 quan es va completar una teoria quàntica electromagnètica coneguda com electrodinàmica quàntica

Electricitat i magnetisme

[editar | editar còdic]

L'electricitat es tracta conjuntament en el magnetisme perque abdós apareixen generalment junts, quan la primera està en moviment, l'últim també està present.[6]

El fenomen del magnetisme va ser observat des del principi de l'història, pero no va anar completament explicat fins que es va desenrollar l'idea de l'inducció magnètica.[7] També el fenomen de l'electricitat va ser igualment observat des del principi, pero no va anar completament explicat fins que es va desenrollar l'idea de càrrega elèctrica.

Història antiga i clàssica

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bruno Kolbe, Francis ed Legge, Joseph Skellon, tr., «An Introduction to Electricity». Kegan Paul, Trench, Trübner, 1908. 429 pàgines. pàgina 391. (cf., «[...] high poles covered with copper plates and with gilded tops were erected 'to break the stones coming from on high'. J. Dümichen, Baugeschichte dones Dendera-Tempels, Strassburg, 1877»)
  2. Urbanitzky, A. v., & Wormell, R. (1886). Electricity in the service of man: a popular and practical treatise on the applications of electricity in modern life. London: Cassell &.
  3. 3,0 3,1 López Valverde, Rafael com els seus autors comuns. «Història de l'Electromagnetisme». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 13 de febrer de 2008.
  4. «A Treatise on Electricity and Magnetism» (en anglés). Consultat el 20 de novembre de 2007.
  5. «Obres de Nikola Tesla en Wikisource en anglés» (en anglés). Consultat el 20 de novembre de 2007.
  6. Lyons, T. A. (1901). A treatise on electromagnetic phenomena, and on the compass and its deviations aboard ship. Mathematical, theoretical, and practical. New York: J. Wiley & Sons.
  7. The Encyclopaedia Britannica; a dictionary of arts, sciences and general literature. (1890). New York: The Henry G. Allen Company.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]