Arribada dels grecs al Egeo

La arribada dels grecs al Egeo és un debat historiográfico que pretén donar respostes a les qüestions d'en quin moment històric i cóm es va produir l'aparició dels individus de llengua grega en l'espai geogràfic de la península i illes que varen conformar aproximadament Grècia en l'época clàssica.

Un punt de partida del debat és la teoria del indoeuropeo: el grec és una de les llengües que procedix d'eixe tronc comú que s'ha cridat indoeuropeo. En els territoris que en un moment donat varen ser poblats pels grecs hi havia atres pobles —alguns indoeuropeos i uns atres no— que les diverses fonts criden pelasgos, léleges, tirsenos, carios i eteocretenses.

Bàsicament hi ha una postura que propon una arribada a través de migracions, que varen poder o no ser violentes, i una atra alternativa que sugerix una formació paulatina de l'identitat grega des de dins del territori egeo.

Teoria prèvia al dessiframent dels documents micénicos

S'ha provat que els documents dels archius palaciales de la civilisació micénica en l'Edat del Bronze recent estan escrits en una forma arcaica de la llengua grega. Abans del dessiframent d'estos documents Kretschmer havia sugerit que els grecs havien aplegat en tres onades, que tindrien diferents dialectes: els jonios cap a 2000-1900, els eolios i aqueos cap a 1600 a. C. i els dorios cap a 1200 a. C., pero despuix del dessiframent s'estima que la diferenciació dialectal va tindre lloc despuix de 1200 a. C..

Teories relacionades en migracions

Una teoria proposta per Haley i Blegen que es va acceptar tradicionalment és que l'aparició dels primers parlants de grec va deure produir-se en els inicis del Heládico Mig, entorn a el 1900 a. C., quan va aparéixer en l'àrea continental grega la cridada ceràmica minia.

No obstant, autors com Palmer han defés que els que varen entrar en 1900 a. C. no eren encara grecs sino un atre poble indoeuropeo tal volta relacionat en els luvitas la llengua dels quals incloïa els sufixos «-ssos» i «-nthos», mentres els grecs haurien aplegat entorn a el 1700 a. C. Uns atres estimen que els pobles que utilisaven els sufixos abans mencionats eren els autòctons, als que també cridaven pelasgos, que no eren indoeuropeos, i que es varen mesclar en els grecoparlantes que varen aplegar al seu territori cap a 2100-1900 a. C.

Per una atra part, Drews sosté que durant el periodo Heládico Mig no va haver encara grecs i que els primers varen ser els grans senyors de la cultura micénica els restants arqueològics de la qual apareixen aproximadament des de 1600 a. C. Estos primers micénicos haurien aprofitat la seua superioritat armamentística —concretada especialment en el carro de guerra— per a dominar a la població que habitava prèviament el territori.

Villar propon que els primers grecs varen poder entrar entre 1900 i 1600 a. C. i procedien del Epiro, un territori que els grecs d'época clàssica consideraven com a bàrbar pero els topònims del qual són helènics, mentres, en canvi, molts topònims de Grècia clàssica conserven els sufixos pre-grecs.

Alguns autors (com Caskey), no obstant, preferixen datar l'arribada dels grecs en anterioritat, a finals del Heládico Antic II o principis del Heládico Antic III. Entre les innovacions d'este periodo que s'atribuïxen a l'arribada de gents d'una nova cultura destaca l'aparició i posterior generalisació de cases que tenen un extrem en forma d'àbsit.

Una atra proposta, d'Hammond, defén que els primers grecs varen entrar paulatinament en varis moments i que estes entrades estan relacionades en l'expansió de nort a sur de Grècia d'una sepultura de túmulo procedent de la denominada cultura dels kurganes. En apoyo de esta teoria s'han realisat diverses observacions procedents tant de la mitologia, com de la diferenciació dialectal. Hooker afig l'idea de que a esta penetració paulatina es va sumar l'helenizaació dels pregriegos, és dir, que l'identitat grega va sorgir despuix d'un llarc procés de penetració, integració i evolució.

Vore també

• Substrat prehelénico

Bibliografia

• (1999) Història de Grècia Antiga, Madrit: Càtedra. ISBN 84-376-0806-6.
• García Iglésies (2000). Els orígens del poble grec, Síntesis. ISBN 84-7738-520-3.
• Negrete Medina (2009). La gran aventura dels grecs, L'Esfera dels Llibres S.L.. ISBN 9788490603970.
• (2020) La civilisació micénica, Madrit: Síntesis. ISBN 978-84-1357-025-9.
• (1999).Clío: History and History Teaching..(7)ISSN 1139-6237.