Cultura dels kurganes

Kurgán de Sarmacia del sigle IV a. C. en Filipovka, al sur dels Urales, Rússia. Este kurgán va ser excavat baix la direcció de l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia Russa de Ciències, pel catedràtic L. Yablonsky, en l'estiu de 2006. Va ser el primer kurgán completament destruït i tornat a reconstruir en el seu aspecte original.

L'orige del terme cultura dels kurganes es deu a l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994), que ho va utilisar en 1956 per a englobar a una àmplia varietat de comunitats originàries de les estepas del mig i baix Volga, que, segons ella, haurien invadit l'Europa central modificant el seu caràcter ètnic i cultural. Esta teoria ha segut criticada i matisada.

El terme kurgán prové de la paraula russa (d'orige turc) que designa un enterrament proveït d'un túmulo, baix del com està la cambra funerària, normalment construïda en fusta. Est va ser el método d'enterrament usat per molts pobles de les estepas euroasiàtiques des del IV mileni a. C. (els grups kurganes estudiats per Marija Gimbutas) fins als sigles V i VI d. C. (quan els varen utilisar els hunos i els nómades magiares).

Els kurganes

Els kurganes són tombes típiques de l'Edat del Bronze ―des del massiç de Altái fins al Caucas, Romania i Bulgària―. A voltes són estructures molt complexes, en subdivisió de l'espai i cambres interiors, que conformen una macrotumba en diferents habitacions. En la cámara mortuoria, en el centre de l'estructura, s'enterrava a membres de l'èlit dirigent en aixovar i ofrenes rituals, en freqüència cadàvers de cavalls i carros, pero també vasijas, armes, etc. Encara que són més freqüents en els territoris europeus i centroasiáticos, l'enterrament tumular es va expandir més allà d'estos llocs. Els túmulos són de mides variables, des de 7 a 8 metros de diàmetro, per 2 metros d'alt, fins a tamanys tan considerables com els 500 metros de diàmetro de base per als kurganes de Siberia, per 20 metros d'alt, i els 350 metros de base, per 76 metros d'alt per al Mausoleu de Qin Shi Huang.

Periodización i arqueologia

Oleg sent velat pels seus guerrers, pintura de Víktor Vasnetsov en 1899. Este rito d'enterrament, en túmulo funerari, va ser típic tant entre els escandinaus com en els nómades de Eurasia.

Els kurganes varen ser construïts bàsicament durant la protohistòria (Edat del Coure, del Bronze i del Ferro), pero també en época clàssica.

Cultura yamna (3200-2300 a. C.)

Artícul principal → Cultura yamna.

La cultura yamna data del Calcolítico tardà i el Bronze inicial, i es troba en les estepas pónticas (regió del Bug-Dniéster-Urales). Va ser predominantment nómada, pero es practicava l'agricultura en les vores dels rius i hi havia alguns poblats fortificados. La característica principal de la cultura són les inhumacions en tombes excavades en el sol i en un túmulo (kurgán). El cos es troba en posició de decúbito supino en les cames doblades. Els cossos apareixen coberts d'ocre, per això li el ha cridat la cultura de les tombes d'ocre. Les ofrenes i aixovar dels inhumats consistixen en ganado sacrificat, com a porcs, ovelles i, molt més important, cavalls. Esta cultura va ser considerada durant molt temps pels difusionistas com l'orige dels protoindoeuropeos tardans, aixina com la seua localisació va ser considerada el lloc de naiximent (urheimat) de la llengua indoeuropea.

Cultura de Andrónovo (2300-1000 a. C.)

Artícul principal → Cultura de Andrónovo.

La cultura de Andrónovo és una colecció de vàries cultures que varen florir en l'Edat del Bronze final en Siberia i les estepas asiàtiques. S'han identificat com a mínim 4 subcultures:

• Sintashta-Petrovka-Arkaim (2200-1600 a. C.).
• Alakul (2100-1400 a. C.).
• Alekseyevka (1300-1100 a. C.) i
• Fedorovo (1500-1300 a. C.).

Com s'ha dit, el seu llímit per l'oest correspon en el territori de la cultura de Srubna, pel nort en la taiga (desert de coníferes), per l'est en la depressió Minusinsk i pel sur fins al Tienshan, la cordillera del Pamir i Koppet Dag.

Era un poble de nómades pastors, identificats en la cultura del cavall, com casi tots els pobles d'Àsia. Els kurganes d'esta regió seguien una tradició provinent de l'Edat del Bronze i en continuïtat en l'Edat del Ferro. El túmulo podia ser de pedra o terra i tenia sempre una o vàries cistas en pedra (cofre) en l'interior, cada una en una sepultura. Els diàmetros podien ser entre 7 i 13 metros, i una conservació del túmulo d'entre 0.55 i 2.5 metros. Les fosses eren ovales o rectangulars, i els cossos s'orientaven del noroest al surest, i s'enterraven a profunditats de 2.3 metros. L'individu es colocava en decúbito dorsal, en el cràneu en l'orientació noroest, els braços estirats al costat del cos i les cames paraleles (Bendezu-Sarmiento, 2006). En el Ferro final es coneixen encara kurganes en Kazakhstan, en cofre de pedra i túmulo de pedra o terra, pero és una tradició en decadència que va desapareixent a lo llarc d'este periodo.

Cultura de Srubna (1500-800 a. C.)

Artícul principal → Cultura de Srubna.

La cultura de Srubna és una cultura del Bronze tardà, ubicada a lo llarc i per damunt de la vora nort de la mar Negra, des de la part oriental del riu Dniéper, fins a la base septentrional del Caucas i fins a l'àrea confrontant en la vora nort del mar Caspio, creuant el riu Volga fins al domini aproximat de la contemporànea i, d'alguna manera relacionada, cultura de Andrónovo (Kazakhstan).

Les tombes estaven fetes de fusta, i d'ací la seua denominació de «cultura de les tombes de fusta». La cultura de Srubna és successora de la cultura yamna (3200-2300 a. C.), la cultura de les catacumbes i la cultura de Abáshevo, i va ser succeïda, a la seua volta, pels escitas i els sármatas en l'I mileni a. C., i despuix per jázaros i kipchaks en l'I mileni d. C.

Cultura escita (700-1 a. C.)

Artícul principal → Pobles escitas.

Els escitas eren pastors nómades a cavall que parlaven un idioma iranio nororiental, que varen dominar les estepas pónticas durant l'I mileni a. C., en relacions en els sármatas fins que estos varen invadir les seues terres i els varen dominar. Casi tota l'informació sobre este poble prové dels autors clàssics grecs, especialment de les Històries d'Heródoto. Se'ls coneix també per les magnífiques manufactura en or trobades en les seues tombes tumulares.

També els sármatas, els hunos, els cumanos, els kipchak i els pazyryk varen practicar este tipo de enterrament.

Vore també

• Hipòtesis dels kurganes