Anar al contingut

Asterogyne martiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Asterogyne martiana (Asterogyne martiana)


Asterogyne martiana és una espècie fanerógama, palma, en la família Arecaceae.

És un gènero estretament aliat en Calyptrogyne, del com es diferencia pel conectivo bífido de l'antera i els pétals no caliptrados. És usada per a techar.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són palmes menudes, completament inermes, acaulescentes o en talles prims, solitaris, alcancen fins als 2 m d'alt; plantes monoicas. Les fulls són simples, bífidas, xon làmina cuneïforme, de 70–100 cm de llarc i 15–25 cm d'ample, pinnatinervia en 30–40 parells de costelles principals, raquis de 40–75 cm de llarc; baïna inconspicua, de 20 cm de llarc, pecíol 15–30 cm de llarc, aplanado adaxialment, convexo i densament café tomentoso abaxialment. Les inflorescèncias són interfoliares, erectas a estovades entre els fulls, de 55–90 cm de llarc, ramificació subdigitada, bràcteas pedunculares 1 (o 2?), tubulars, puntagudes, densament café tomentoso-lepidotas, tornant-se roges quan en frut, pedúncul prim, 45–64 cm de llarc despuix de la antesis, densament café tomentoso-lepidoto, raquis 0.5–3 cm de llarc; raquillas (2–) 3–5 (–7), 10–24 cm de llarc i 3–5 mm de diàmetro, freqüentment puntagudes, en tomento blancuzco, en numeroses fóvea profundes cobertes per bràctees ovadas, cada una tancant una tríade; flors estaminadas de 6 mm de llarc, blanc cremosas, sàpia-hos irregulars, allargats, carinados, pétals casi igualant als sépals, connados en un tubo per ca 2/3 de la seua llongitut, valvados en l'àpiç, estams 6, conectivo versàtil, bífido en teques separades inflexas en l'ull, més o menys erectas en la antesis, pistilodio 3-lobado, curt; flors pistiladas asimètriques, sépals lliures, glumáceos, imbricados, pétals connados en un tubo ca 2/3 de la seua llongitut, glumáceos i valvados en l'àpiç, estaminodios 6, connados basalment i adnados al tubo de pétals, lliures en l'àpiç. Fruts #elipsoide, llaugerament comprimits, llaugerament carinados apicalment, 12 mm de llarc i ca 6 mm de diàmetro, rojosos tornant-se negre-purpúreos, residu estigmàtic basal, epicarpo pla i prim, mesocarpo carnoso, en una capa interna de fibres llongitudinals estretament aplicades, endocarpo prim, crustaci; llavor 1, elipsoidal a obovoide, llaugerament comprimida lateralment, ca 7.5 mm de llarc i 4.5 mm d'ample, endosperma homogéneu, embrió basal, eofilo bífido.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Comú en sotobosque en pluvioselvas, zones atlàntica i pacífica; a una altitut de 0–1000 m; florix tot l'any en Nicaragua, Guatemala i Belize a Colòmbia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Asterogyne martiana va ser descrita per (H.Wendl.) H. Wendl. ex Hemsl. i publicat en Biologia Centrali-Americana; . . . Botany 3(18): 409. 1885.[1]

Etimologia

Asterogyne: nom genèric que deriva de les paraules gregues: Astero- que significa estrela, i gyne dòna, es referix a la forma estellada que té el pistil de les espècies d'este gènero.

martiana: epítet

Sinonímia
  • Asterogyne martiana (H. Wendl.) H. Wendl. ex Hemsl.
  • Geonoma martiana H.Wendl., Linnaea 28: 342 (1857).
  • Geonoma trifurcata Oerst., Vidensk. Meddel. Naturhist. Foren. Kjøbenhavn 1858: 84 (1859).
  • Asterogyne minor Burret, Bot. Jahrb. Syst. 63: 141 (1930).[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Asterogyne martiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden: Flora de Nicaragua. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2010. Consultat el 21 de decembre de 2009.
  2. «Asterogyne martiana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 21 de decembre de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons