Anar al contingut

Atropatene

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Atropatene o Mija Atropatene (originalment conegut com Atropatkan i Atorpatkan) va ser un antic regne de l'antiguetat clàssica establit i governat per dinasties locals iranias, posteriors a Darío el Gran de Pèrsia i Alejandro Magne[1] a partir de el IV, i inclou el territori de lo que hui és el Azerbaiyan iraní[2] i el Kurdistan iraní.[3] La seua capital era Ganzak. Atropatene també va ser l'antepassat nominal del nom de Azarbaijan.[4][5]

Durant el Imperi aqueménida va quedar integrat en les satrapías de Matiana (XVIII) i Caspiana (XI).

Denominació

[editar | editar còdic]

Segons Estrabón, el nom de Atropatene deriva del nom de Atropates, el comandant de l'Imperi aqueménida. Com escriu en el seu llibre “Geografia”: “Mija es dividix en dos parts. Una part es diu Mija Major, la metròpoli de la qual és Ecbatana. L'atra part és Mija Atropatia, que va rebre el seu nom del comandant Atropates, qui va impedir que este país, que era part de Mija Major, es tornara subjecte als macedonios”.[6][7]

Del nom de Atropates s'han utilisat en distintes fonts distintes formes del nom d'este país, com Atropatene, Atropatios Mēdia, Tropatene, Aturpatakan, Adarbayjan. No obstant, els geógrafos àraps medievals varen sugerir una atra versió que associava este nom en Adorbador (el nom d'un sacerdot) que significa “guardià del fòc”. [7]

Fundació

[editar | editar còdic]

La zona va pertànyer geogràfica, cultural i políticament a Mija abans de l'época del Imperi aqueménida. Els habitants de Mija eren en gran part medos i el centre d'esta regió estava en Ecbatana.

Despuix de la conquista de l'Imperi Persa pel rei macedonio Alejandro III. Mija va conservar a la seua llavors sátrapa, Atropates, a pesar de que hi havia comandado les tropes medas en el costat persa. Despuix de la mort d'Alejandro, el sur de Mija, inclosa Ecbatana, va caure en mans del Imperi seléucida. Atropates va poder retindre el control del nort de Mija i va establir una dinastia que podria governar un regne independent. Els contemporàneus en grec es referien al país com a Mija Atropatene , "Mijos de Atropate".

Una possible raó per la que Atropatene es va independisar sense molta dificultat i va poder mantindre esta independència durant molt temps va ser la falta de matèries primeres naturals. El país era majoritàriament montanyós, pero encara tenia condicions agrícoles favorables pel clima mediterràneu que prevalia allí. No obstant, el terreny tenia grans ventages defensives, #lo que feya que una campanya de conquista semblara perillosa i poc rendable.

La capital de Atropatenes era Gazaka, en el sur del llac Urmia. Prop de la ciutat estava la Fortalea Phraaspa, que es creu que és el lloc de Takht-i Suleiman. Es desconeix l'extensió exacta del regne, la frontera nort estava al nort del llac Urmia. L'antic geógrafo Estrabón informa en els capítuls tretze i catorze del llibre undècim de la seua Geografia sobre conflictes fronteriços en Armènia i els parts en repetits canvis de fronteres.

Atropatene era un regne en gran part aïllat del món exterior que durant molt temps va ser vist com un bastió del zoroastrismo, #lo que sembla confirmar-se sobretot pel fet de que el posterior principal santuari zoroástrico, Adur Gushnasp, va estar una volta ubicat en sol de Atropatene. No obstant, esta opinió ha segut qüestionada durant algun temps, ya que no s'han trobat proves sòlides aparte de les mencionades anteriorment. Atropatene sembla haver resistit en èxit la helenización i conservat la seua tradició aqueménida-iraní.

Història

[editar | editar còdic]

Alejandro Magne va entrar en 330 a. C. en la regió de Mija i li va donar el govern a Atropates, sátrapa i general de Darío III, cap a 329 a. C.

Despuix de la mort d'Alejandro (323 a. C.) i del repartiment establit en el Pacte de Triparadiso (320 a. C.), en el que li va tocar la partix nort de Mija, va establir un regne independent, conegut com a Mija Atropatene o simplement com Atropatene. La capital va ser Gandzak.

Ademés de Atropates, se sap de l'existència del seu successor Artabas o Artabazo (cap a 275 a. C.) i Artabarzanes (c. 222-211 a. C.), al que Antíoco III el Gran va impondre un tractat desventajoso en 220 a. C.

Despuix de l'any 211 a. C. va ser vassalla dels seléucidas, pero es desconeix lo que va ocórrer en Atropatene. Cap a l'any 180 a. C., va quedar en mans d'artáxidas d'Armènia, fins que en 140 a. C. va ser ocupada pels parts.

Cap a l'any 100 a. C. va regnar Artavasdes, al que va succeir Gotarces, un arsácida que va ser rei de Partia del 95 a. C. al 88 a. C.. Al voltant de l'any 85 a. C., Darío, l'dinasta local, es va sometre a Tigranes II d'Armènia, del que va ser gendre.

Al començament del 67 a. C., Mitrídates, el rei de Atropatene, va ser enviat contra Capadocia, a on va combatre contra les guarnicions romanes i les va aniquilar. En l'estiu de dit any dominava ya una bona part del país, pero el curs de la guerra va començar a anar mal i en 66 a. C. Tigranes va quedar baix protecció romana i Atropatene va recuperar la seua independència.


Quan Mitrídates, es va pujar al tro de Partia, va donar el regne a Ariobarzanes. Cap a l'any 35 a. C. baix Marco Antonio, Atropatene es va convertir en client de Roma. La filla del rei, cridada Iotape, es va casar en el monarca d'Armènia Alejandro #Heli (fill de Marco Antonio i Cleopatra). Artaxias II va recuperar el tro armeni (32 a. C.) en ajuda dels parts, i ademés va rebre el regne de Atropatene (Artaxias I) del seu aliat i protector, el rei de Partia (30 a. C.).

Despuix de la mort del rei armeni Artavasdes IV en l'any 2 a. C. en un combat, els romans varen entregar la corona armènia a Ariobarzanes, fill del rei Artabas de Atropatene, d'orige medo i que va ser acceptat pels nobles, per les seues bones qualitats. En l'any 4, Ariobarzanes (II de Atropatene) va morir en un accident i les dos corones varen passar al seu fill, cridat Artavasdes (II de Atropatene) que va ser assessinat dos anys despuix. A partir de llavors, Atropatene i Armènia varen prendre camins separats. En Atropatene va aparéixer un rei de nom Ariovasto, possiblement germà de Artavasdes II. Diversos príncips arsácidas varen governar despuix: Artabano que des del 12 era rei dels parts; Vonones, rei dels parts, en el 51; Pacoro i uns atres. El regne, vassall dels parts, va subsistir fins a la conquista sasánida en 226.

Llegat

[editar | editar còdic]

Atropatene va ser l'única regió iraní que va permanéixer baix autoritat zoroástrica des dels aqueménidas fins a la conquista àrap sense cap interrupció, aparte de ser breument governada pel rei macedonio Alejandro Magne (regne: 336-323 a. C.).[8] Baix els atropátridas, la regió va conseguir fer-se en un lloc dominant en el zoroastrismo, que continuaria en el periodo sasánida, els monarques del qual varen favorir les tradicions medas front a les dels parts.[8] Ademés, Atropatene també va ser un bastió de la cultura iraní.[9]

Evidències històriques

[editar | editar còdic]

Se sap molt poc sobre Atropatene a partir de fonts antigues, i les excavacions arqueològiques només han revelat escassa evidència del regne. La zona apareix mencionada en notes marginals en les obres de Plutarco, Ptolomeo, Dion Casio, Apiano, Estrabón, Plinio el Vell i Polibio. No existix una obra que tracte en gran mida de Atropatene.

Llista de governants

[editar | editar còdic]

Encara que la llista no està completa, arreplega els governants coneguts com a reis de Mija Atropatene..

  • Atropates des de 320s BC fins a una data desconeguda;


  • Darío I (ca.85 a. C. - ca. 65 a. C.), va governar des de ca. 65 a. C.;[14]
  • Ariobarzanes I (ca. 85 a. C. - 56 a. C.), va governar des de 65 a. C. fins a 56 a. C.;
  • Asinnalus (va florir en el I), va governar des de 30 a. C.fins a una data desconeguda en els anys 20 a. C.;
  • Artabanus (va florir segona mitat de el I), net de Artavasdes I,[16] va governar des del 6 fins a l'any 10;
  • Vonones (va florir en la segona mitat de el I), germà de Artabanus, va governar des de l'11? fins a l'any 51;[16]
  • Pacorus (va florir en el I i primera mitat de el II), germà del anterio, va governar des del 51 fins a l'any 78.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Susan M. Sherwin-White, Amélie Kuhrt, "From Samarkhand to Sardis: a new approach to the Seleucid Empire", University of Califòrnia Press, 1993. pg 78:"The independence of the area Mija Atropatene, named after Atropates, satrap of Media under Darius and Alexander (now Azerbaijan), under local Iranian dynasts, was pre-Selecuid".
  2. ↑ (1995).«Ancient Egypt's warfare: a survey of armed conflict in the chronology of ancient Egypt, 1600 BC-30 BC».D. S. Benson.
  3. ↑ Mija Atropatene, Compiled by S.I. Kroll, 1994 in Barrington Atles of the Greek and Roman World: Map-by-map Directory, Richard J. A. Talbert, Princeton University Press, 2000. Volume 2. pg 1292: "El mapa s'aproxima a la regió anomenada pels autors grecs Mija Atropatene en honor a Atropates, l'sátrapa d'Alejandro que va governar allí i més vesprada es va convertir en governant independent. El nom modern d'Azerbaiyan deriva de Atropatene. Originalment, Mija Atropatene era la part septentrional de la Gran Mija. Al nort, estava separada d'Armènia pel riu Araxes. A l'est, s'estenia fins a les montanyes que voregen la mar Caspio i, a l'oest, fins al llac Urmia (antic Matiane Limne) i les montanyes de l'actual Kurdistan. El riu Amardos podria haver segut la frontera meridional". pg 1293: "Un atre lloc important (pero no tan gran com els llocs que acabem de mencionar) és el famós temple del fòc Adur Gushnasp, situat en la part alta de les montanyes kurdo en el llac sagrat de Takht-i Suleiman, i mai mencionat per cap font occidental antiga. "[1].
  4. ↑ (1983).«The Cambridge history of Iran».Cambridge University Press.
  5. ↑ Houtsma, M. T.; Arnold, T. W.; Wensinck, A. J. (1993). I.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 134, BRILL. ISBN 90-04-09796-1, ISBN 978-90-04-09796-4.
  6. ↑ «Strabo, Geography, Book 11».
  7. ↑ 7,0 7,1 de Planhol, 1987, pp. 205–215.
  8. ↑ 8,0 8,1 Boyce y Grenet, 1991, p. 86.
  9. ↑ Olbrycht, 2021, p. 38.
  10. ↑ ARTABAZANES, Encyclopedia Iranica
  11. ↑ García Sánchez, M (2005): "La figura del successor del Gran Rei en la Pèrsia Aqueménida", in V. Troncoso (ed.), Anexos Gerión 9, La figura del successor en les monarquies d'época helenística.
  12. ↑ Hallock, R (1985): "The evidence of the Persepolis Tablets", en I Gershevitch (ed.) The Cambridge History of Iran v. 2, p. 591.
  13. ↑ Cassius Va donar, 36.14
  14. ↑ Azerbaijan iii. Pre-Islamic History, Atropates, Persian satrap of Mija, made himself independent in 321 B.C. Thereafter Greek and Latin writers named the territory as Media Atropatene or, less frequently, Mija Minor: Parthian period
  15. ↑ Ptolemaic Genealogy: Tryphaena, Footnote 13
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Ptolemaic Genealogy: Affiliated Lines, Descendant Lines
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Swan, P.M. (2004), The Augustan Succession: An Historical Commentary on Cassius Va donar's Roman History, Books 55-56 (9 B.C.-A.D. 14), p.114, Oxford University Press

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1989).«Encyclopaedia Iranica».Routledge & Kegan Paul.London:3(1)
  • A History of Zoroastrianism, Zoroastrianism under Macedonian and Roman Rule, Leiden: Brill. ISBN 978-9004293915.
  • Encyclopaedia Iranica,«Iranicaonline».
  • “Ardashir and the Sasanians' Rise to Power” . Anabasis: Studia Classica et Orientalia 1: 236–255. University of Califòrnia.
  • “Administrative Geography of the Early Sasanian Period: The Case of Ādurbādagān” . Iran: Journal of the British Institute of Persian Studies 45 (1): 87–93. doi:10.1080/05786967.2007.11864720.
  • “Ādurbādagān during the Clapix Sasanian Period: A Study in Administrative Geography” . Iran: Journal of the British Institute of Persian Studies 48 (1): 69–80. doi:10.1080/05786967.2010.11864774.
  • “Disintegration of Sasanian Hegemony over Northern Iran” . Iranica Antiqua 46: 153–302. doi:10.2143/IA.46.0.2084424.
  1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita enciclopedia (2 volumes)


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atropatene&oldid=616516»